Llibertat,Crítica i Acció

Salut companys i companyes, he trobat aquesta imatge, interessant sembla pel que he pogut consultar que és de les guerra contra les tropes napoleòniques a l’Estat Espanyol…si clickeu a sobre de la imatge la veure-ho sencera, molt guapa!!!

(more…)

Us presento a continuació , els 3 títols d’una llarga llista que aniré confeccionant de documentals i pel·lícules, que han condicionat d’alguna manera, la meva passió per la memòria històrica i m’han ajudat molt a entendre, a tenir perspectiva i criteri, abans que emetre un comentari sobre la guerra, la dictadura, i la transició: 

• 1.Tierra y Libertad: Tema: De la revolució social i la guerra civil, el decret de militarització de les columnes, els fets de maig del 1937…Expectacular Ken Loach, l’he vist 50 vegades i no em canso…
• 2.Silencio Roto: Tema: Maquis i enlaces…la lluita antifranquista després del 1939…
• 3.Los girasoles ciegos: Tema: La vida dels anomenats “topos”, persones que durant la dictadura vivíen sense sortir de casa, i pràcticament d’una habitació durant anys…el poder de la por i el terror, mostra la cara de l’esglèsia franquista…dura però bona, magistral Javier Cámara.

Un petit llibre, del terapeuta i anarquista lluitador, Roberto Freire, ( no el confoneu amb el pedàgog llibertari Paolo Freire…), on explica com la societat actual ( consumisme, egoïsme, individualisme, anestèsia emocional,…) va construïnt unes cuirasses dins cadasqun/a que no ens permeten experimentar el plaer al màxim.Ell ofereix una teràpia grupal, la SOMA, que combina bioenèrgia, capoira autèntica, i molta sinceritat.La primera part del llibre la trobo especialment interessant i es pot aprofundir amb bibliografia de Wilhem Reich i de David Cooper, per a mi és un llibre de pràctica psicoterapèutica dins el paradigma de l’antipsiquiatria.Roberto Freire també ha escrit: “Sin tesao no hay solución”, “Amar sin vergüenza”.Que el disfruteu!SalutRuben

La passada nit del 19 de Juliol, vaig fer el petit exercici d’imaginarme els carrers de Barcelona, amb barricades i enfrontaments, ara fa 74 anys, com els comités de defensa de la CNT, van ser els primers en reaccionar…van mobilitzar des dels barris, …els primers…, els del poblenou…, al costat del camp del Júpiter… i cap al centre amb camions amb ametralladores  instal·lades…amb coratge a aturar la reacció feixista dels militars espanyols!! i ho van aconseguir, després de 48 h d’intensos combats al carrer, i no només això comença la revolució social llibertària, única , històrica, però al mateix temps aplastada per l’estalinisme el maig del 1937.Després vaig tornar al 2010,  que passaria ara…davant d’un intent de cop d’Estat militar…qui estaria disposat a sacrificar la seva vida per la seva dignitat i ideología?qui agafaria armes, matalassos, pedres, containers i construiria barricades? Jo sí, lluito, i lluitaré per un món més just, igualitari, un món nou. Salut!!

Salut companys i companyes:Ahir, 14 de juliol, fa 114 que va nèixer Buenaventura Durruti, una persona clau en el moviment llibertari de principis del segle XX a Barcelona, defensor de la revolució anarquista en qualsevol racó del món, participant del Grup “los solidarios” “Nosotros”, juntament amb F.Ascaso i García Oliver . Promotor de la propaganda per l’acció, a nivell de Catalunya, Estat Espanyol i jo m’atreviria a dir Mundial.Un home d’acció, valent, coherent, revolucionari i molt cabezón!!, va nèixer a León,…en una familia humil i obrera l’any 1896.Durant l’intent de cop d’Estat franquista, va ser dels primers en organitzar camions de milicians que des del barri de poblenou es desplaçaren a ciutat vella per derrotar als militars feixistes…un cop feta la feina, cap a Aragó, a continuar la revolució,…allà van veure el seu potencial i el govern republicà el va frenar…i el va cridar al front de Madrid, ell fidel al seu esperit antifeixista va anar…i va trobar a la seva mort , aquesta embolcallada de misteri, el 20 de novembre de 1936 al front de Madrid, a la Ciudad Universitaria, …3 teories la intenten explicar : una bala feixista, una bala estalinista (traidoria) o la seva pròpia escopeta al sortir del vehicle i colpejar contra el terra…Volia enviar aquest petit email perquè durant algun moment del dia o la nit d’avui fem un petit gest, pensar durant alguns segons, en la següent frase: “Llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones”.Qui vulgui més informació, pot llegir la impressionant biografia escrita per Diego Camacho, (Abel Paz).Aquell any es va inagurarUna forta abraçada llibertària!!!!!!!!!!!Salut i anarquia

El present és la revolució emocional, els sentiments són els únics que mouen a les persones, el que s’ha anomentat també procés de conscienciació social sobre les injusticies, violències,  opressions… que patim i que ens envolten, això trenca amb “l’anestesia” capitalista, la cuirassa insensible… , ens torna a la vida que realment volem viure, aquesta força i alegria portarà a la revolució social ,i una de les víes possibles, en l’actualitat va lligada a la Independència, la independència entesa com un canvi de model, de reorganització a tots els nivells i en totes les estructures, l’autogestió i el suport mutu, és el motor real de la vida, i no els diners…les necessitats i la por que generen la desconfiança que trenca la solidaritat natural entre les persones, animals i coses…perquè l’autogestió és simplement això,  repartiment de la riquesa i el treball per a totes i a tots,  si baixem al detall jo penso que els reptes són:

• Vivendes dignes ( asignades en funció de les necessitats) dins de barris autogestionats ( asamblees decideixen sobre les dificultats i aspectes de funcionament).
• Empreses, cooperatives autoorganitzades…, on es poden desenvolupar treballs que suposin creixement de l’individu en alguna de les seves àrees com a persona, amb condicions dignes ( horaris, Jornada 30 hores,…), en el cas que no sigui possible aquestes tasques serán rotatories, la necessària rotació d’aquells oficis o tasques més dures que són en benefici de tota la comunitat ( neteja, món rural,…)
• Guarderíes gratuïtes i Escoles laiques ,modernes i gratuïtes ( basades en els principis de Ferrer i Guàrdia).
• Residències dignes gratuïtes, per a gent gran, en contacte amb la natura, per a persones amb tot tipus de discapacitats,gratuïtes amb suport a domicili.
• Menjadors i dipòsits d’aliments populars, amb una àmplia xarxa de transports adaptats i per suposat tot gratis.
• Universitat humana i Biblioteques populars, i no al servei de les empresses explotadores.
• Gestió de la Salut, amb serveis que no estiguin sota el domini de les multinacionals farmacèutiques, amb autodeterminació i complement entre medicina naturòpata, alternativa, amb la científica-oficial…
• Desenvolupament i aprofundiment de la cultura/es, de les arts, de la creativitat…
• Funcionament i gestió de tots els recursos tenint en compte el mediambient, reaprofitant el màxim per evitar el consumisme i desperdici.

Després d’anys de lluita i observació del sistema, veig que si seguim utilitzant o volent assolir el seu llenguatge:  els diners, la vía estatutaria, la nova creació de partits polítics, “lo legal”, “lo cívic”, …estem morts/es, ja que els actuals gestors de la economia/política no són ni capaços de cumplir les seves pròpies regles del joc…la constitució,…blablabla…el seu llenguatge cansa…sempre donant les mateixes voltes…

Perquè no crec en una classe política de burgess@s classistes, no crec en sindicats que cobren subvencions de l’Estat opressor,… que no em representen en absolut…que es canvien de samarreta en funció dels vots, marionetes del poders econòmics, perquè els hi manca ética i dignitat,  i els hi agrada cobrar molta pasta sense implicar-se de forma valenta, arriscada i són incapaços de seguir la voluntat de tot un poble, aquest sí, valent !! que sí que crida! que treballa i lluita diàriament al carrer, per menjar, per pagar¿?

Perquè el poble està cansat, està emprenyat i decideix, ha dit PROU!, aquesta actitut els hi fa por, i a mi alegria,  i ara decideix ser lliure : Lliure d’opressions, de masclisme, de capitalisme, d’explotació i d’opressió rancia provient del capital, i d’Espanya, de França , de Europa,  de feixismes i exfranquistes totalitaris i opressors. 

Sols el poble salva al poble !!( kop)

Ruben Sanchez Ruiz

LA BASURA ELABORADA : La Televisión
Ultimamente se puede observar , que se utilizan y manipulan conceptos, personajes, formas de lucha e ideas de un contenido social comprometido, desgraciada e malintencionadamente con fines publicitarios y consumistas, y envuelto en un tono de humor e ironía, para destrozar todo sentido, por ejemplo los siguientes conceptos y acciones: Revolución, libertad, anarquía, huelga de hambre, encadenarse a la puerta de alguna institución…y un largo etc.
En este pequeño escrito vamos a analizar la droga más dura, con más dependencia psíquica que existe en nuestra sociedad capitalista, el dinero por supuesto , pero no olvidemos su gran voz, la TELEVISIÓN. Es el miembro de la familia más importante , presente en todos los espacios de la casa, a la hora de las comidas es el miembro al que se le presta más atención y se escucha atentamente, porque por supuesto tiene la verdad absoluta, explica la realidad tal y como es , un mundillo donde unos pocos mandan , dirigen y manejan a toda la población según sus egoístas intereses. Por ejemplo los telenoticias de absolutamente todas las cadenas, nos subrayan los valores que debemos tener como personas y ciudadanos: la codicia, la violencia, el cotilleo, el miedo, la competencia,….además tergiversan los hechos como les da la gana, para el mantenimiento del orden claro está, por ejemplo ¡nos mean encima y dicen que llueve!. Los noticieros utilizan gran contenido de imágenes para convertir el programa en espectáculo degradante, mediante la repetición de ideas y fotogramas poco a poco nos adoctrinan para que aceptemos como normales y corrientes injusticias y asuntos sociales graves por los cuales habría que protestar o luchar. Otro gran bloque de escombros de este aparato propagandístico son los anuncios, simplemente son la fuente de energía, nos incitan a un frenético consumo de objetos absurdos, ajenos a nuestras necesidades básicas que supuestamente nos proporcionaran satisfacción y felicidad virtual, a las personas que puedan adquirirlo, pero y la gente que no tiene dinero, cada ida les torturan, con marcas comerciales, coches de lujo, y tonterías pero que marcan un estándar social, una línea de lo que debes llegar a ser, cueste lo que cueste y de la forma que sea, en general la gente se debe sentir moralmente e intelectualmente vacía , para que le importe las modas de los que están en estado de pseudobienestar, no nos dejemos engañar, no dejemos que esa sarta de mentiras publicitarias contamine nuestra mente, porque no examinamos todos estos objetos detenidamente, porque en el fondo sabemos que los producen niñ@s y gente esclava en las colonias de América latina, África, la india, y nosotros hacemos la vista gorda, porque solo nos importa nuestra fachada, el que dirán, o simplemente ser igual de bueno que el jugador de la bota de oro. No tenia ganas de tocar el fútbol, pero es necesario, porque actúa como eficaz distractor y aniquila la crítica social, reduce la realidad a lo que entra o sale de una portería en un estadio, que más da si la guerra civil ha empezado en Palestina o cientos de niñ@s han perdido un brazo, la pierna o la vida con bombas antipersona o en la calle mismo, de lo que se habla , se discute y hasta se pelean por si era o no penalti, o si Figo se ha roto un ligamento o se casa mañana. Por otro lado los concursos y programas mal llamados de ocio que jy yo diría de vicio, solo incitan la propiedad privada, el dinero, el lujo, la competencia, todo lo que nos hace creer que somos de la elite, que estamos unos por encima de los otros. Y por último la noche es perfecta para bombardearnos con series y películas españolas y norteamericanas básicamente que intentan limpiar la verdadera y sucia actuación policial y judicial, además de transmitirnos comportamientos , actitudes, prejuicios, estereotipos fascistas, violentos y falsa hipocresía. En fin un menú perfecto , ya que una buena dosis al día te convierte en poco tiempo en un robot gilipollas violento y egoísta de ideas cuadradas.
La televisión es la maquinaria que el estado utiliza para garantizar que la gente piensa en una cosa y no en otra , para distraerla de los verdaderos problemas sociales. Para que consuma lo que da beneficio y provoca cáncer, (y así se ahorran las pensiones ni jubilación. Es la mejor arma de control social que existe, es la propaganda que llega a todas las clases sociales, todos ahorran para una tele, a tod@s les absorbe, a tod@s les chupa el cerebro hasta convertirlo en papilla del capital.
Ruben Sanchez, 1999

EDUCAACCIÓN
La educación no tiene que seguir estando al servicio del sistema y aún menos de las nuevas empresas o negocios “del lleure” o “atención al menor”, empresas de mierda que ponen como excusa a los niñ@s , a personas y las convierten en mercancias , juegan y manipulan sus relaciones sociales, y lo mismo hacen con los educadores, los utilizan como comidines alli donde haya una vacante. Han convertido la educación en dinero , dinero sucio, manchado de sangre y lágrimas, han convertido a niños, familias y jovenes en carne fresca con la que vender y comprar. Y encima tendran la conciencia super tranquila, de que se preocupan por los marginados, pobrecitos, les ofrecen un servicio, sí un servicio de mierda, tienen hambre, no tienen agua , no tienen luz, y tu intentas convencerlos para que se disfracen, para que canten el sol solet,aprender a tocar flauta, o contar hasta diez en ingles. Hay que cubrir unas necesidades básicas, sin tenerlas cubiertas, sin ayudarles a reventar esa desigualdad existente estamos haciendo el panoli, estamos perpetuando esa misma desigualdad, estamos alimentando que los gitanos tienen que robar a los payos.
En un trozo de tierra donde se hayan 400 viviendas separadas por pequeños descampados, llenos de mierda, neveras destrozadas, cristales, hierros oxidados, coches quemados, jeringuillas, alambre, maderas rotas , ratas,…en este ambiente degradante , tengo que observar como madres insultan a sus hijos llamandolos retrasados mentales, asqueroso, mocoso,…que clase de gusano eres , has visto a tu hijo de 5 años, es una persona, no un monstruo. Y luego otro dia le das un beso, pero esto que es , contradicción, incongruencia, ellos viven permanentemente en ella , y yo como educador la estoy alimentando, le doy un espacio, donde encuentra limpieza, orden, juguetes, durante 3 horas de lunes a viernes, para luego llevarlo a su casa, donde encontrara a su tio borracho en el sofa , su cama con las sobras de comida de hace dos dias, a su padre drogado pegandole a su madre, y a sus hermanos llorando, que cojones estoy haciendo.
La tarea educativa en barrios marginales la concluiria en tres puntos:
Cubrir las necesidades básicas de alimentación e higiene
Mostrar un modelo de persona más en la sociedad
Construir una comunicación afectiva y emocional. Esto implica una aceptación incondicional de la persona, una comprensión de su situación, no pena, sino hacerle consciente de otras realidades, que su realidad no tiene porque siempre ser así, y hacerlo fuerte en todos los aspectos, hacerlo resiliente, prepararlo para la lucha diaria.
2001, Ruben Sanchez Ruiz

Una de les frases que els monitors/es i educadors/es sentim molt freqüentment , és “X m’ha pegat o m’ha insultat”, sigui en context de joc , taller, piscina , gimnàs, ja sigui en el colegi de la Mina , o a qualsevol escola pija.
La conducta agresiva es presenta com la solució més inmediata i rápida per aconseguir el que vols. En totes les seves cares ( crits, cops, insults,amenaces…) la violència és la negació del reconeixement de l’altra persona, la invasió indiscriminada a la seva integritat física i psicològica, una transgresió moral. A més la considero una eina del tot inutil per aconseguir objectius a llarg plaç.
A continuació podría enumerar diverses causes del perquè de la presència constant d’aquesta vía agresiva, podríem dir que la societat es violenta i competitiva , i nosaltres inmersos en ella som mers robots programats en determinades respostes instintives, podiem dir que és fruit de les dosis altísimes de violencia en programes, películes i dibuixos animats ( Walt Disney, Warner, Bola de Drac,…)que ens ofereix el membre més important de la família: la televisió i el cosí: El cine. Penso que es pot anar una miqueta més lluny, per mi en la persona violenta i agresiva existeix una manca d’afecte greu, i precissament això provoca una aïllament , aquest acompañat de la por a perdre les poques o moltes possesions que tens, alimenten l’egoïsme i l’egocentrisme que porta a comunicarse a base de cops i crits, per tal de garantir un espai de seguretat en les interaccions, que cada vegada seran més pobres . Davant d’aquests casos que m’agradaría insistir que es donen en alta freqüència tant en escoles i casals de barris acomodats com en socioeconòmicament marginals, la intervenció més utilitzada i alhora la més equivocada és l’expulsió del nen/a, ja sigui temporal o definitiva, ja que l’únic que s’aconsegueix és començar el cercle, amb més intensitat.

+

També és fonamental la pauta que segueixen els agents educatius: pares , professors, monitors i amics del nen@ , a l’hora de marcar un model, ja que tot és un peix que es mossega la cua: Per exemple dos germans estan jugant, el gran li treu al petit la joguina, el petit avisa als pares, un dels dos arriba li pega un mastegot ( encara que sigui fluix) i torna la joguina al petit, si ens posem en la pell del nen petit, ha vist que li han tret un objecte desitjat , per recuperarlo no ha calgut dialogar ni negociar, només unes milesimes de segons i una mica de força física ha estat suficient, ell extrapolarà aquesta actuació al col•legi quan li passi algo de semblant.
Encara que sembli contradicció les petites picabaralles que trobem al pati de l’escola o quan juguen a barallar-se, segons el tipus , poden ser educatives pels participants ja que és una forma d’experimentar i arribar a controlar la força que tenen, la posen a proba, aprenen a dominar i a partir de quin punt poden fer mal a l’altre.
La conducta violenta és fruit de la interacció de tots els factors anomenats i molts altres no citats. Les institucions educatives ens representen contexts ideals per treballar aquest problema, perquè en ells es donen la confluència de gairebé tots els factors, per això em de treballar i desenvolupar la capacitat crítica, el diàleg raonat, el debat, l’argumentació , la moral, y la responsabilitat. Ara podeu estar pensant , “Tot això està molt bé, però com ho treballem?” Doncs bé, a través de l’anàlisi i comentari de la realitat social actual i pasada, reflectida en articles, comics, capítols,fotos, películes… La conciència i capacitat crítica és bàsica en la persona, una aptitud fonamental per creixer com a persona individual i ser societal no violent, en el transcurs de la vida has de discernir , distingir entre veritat i mentida, ser capaç de sentir la injusticia , veure , protestar i actuar davant les barbaritats cotidianes que vivim, veiem, sentim o llegim. Sense una consciencia crítica, formem part d’un mateix exèrcit, sense cervell, uniformats, fent propaganda de la explotació, el luxe i els privilegis. Darrera d’aquestes estratègies trobem un valor inherent que és el RESPECTE, a tot ser humà , animal o vegetal .
Aquesta pedagogía critica, es compatible amb l’existent, no és en absolut utópica, és un pas previ, necesari, per aconseguir que els propis alumnes decideixin i autogestionin la seva educació i ensenyament, per cambiar les relacions socials i polítiques.

Ruben Sanchez , Juny 2000, 22 anys Llicenciat en psicologia , monitor de casal i educador al Ceip La Mina i Centre Obert Sant Cosme.