Comando Mitenes

No entenc  res. Em cataloguen de MOLT catalana. Sorprenc perquè parlo en català, perquè sempre parlo en català. I… diria jo… què té d’estrany, no?

El problema és quan aquesta frase te la diuen amb un to més aviat foteta: -És que tu ets molt catalana, eeeeh? Sempre parles en català….- Però quin misteri té? Jo, com bé diuen, sóc catalana, ni molt ni poc, i per tant, parlo en català. O és que parlar en català sempre s’ha convertit en un fet aïllat, sorprenent, o sospitós? Que jo sàpiga, a la persona que m’ho va dir ahir, no li he faltat en cap cas el respecte, l’únic que he fet ha estat parlar-li la meva llengua en el meu país, a una persona que hi viu, que l’entén, i que també el parla i l’escriu: i doncs, quin problema hi ha? Deixo de ser NORMAL per fer això? Em converteixo en  integrista per no parlar a estones en espanyol quan l’interlocutor hi emet una frase? Ni tan sols els demano que canviïn l’idioma als altres, només que em deixin expressar-me en la meva parla! No sóc radical, ni rara, ni sorprenent per tenir una llengua i emplear-la al meu país! Aviam! No se m’acudiria demanar un forfait a Sierra Nevada en català, ni esperar que em serveixin pop a feira demanant-ho en la meva llengua, òbviament! Però a caaaaasa! A casa meu, s’hi parla el que tenim: EL CATALÀ, per l’amor de Déu!

La nostra amiga X té un cotxe que es va comprar ella amb els seus diners després d’haver-se tret el carnet de conduir també amb els seus diners (que eren molts) i el condueix encara amb la seva ela que està a punt de deixar aquest món… 

La nostra amiga X també té un nòvio: Y, que no li ha costat  diners i no es pot dir que com a persona sigui d’ella però ja sabeu…allò que es diu. 

Per això m’he quedat d’una peça quan algú ha dit “pots anar-hi amb el cotxe d’Y”.  

Y no té cotxe (ni tan sols carnet).  

És una pena que a partir del moment en què s’esdevé una parella, la tradicional i catalana separació de béns deixi de tenir efecte. Els béns adquirits unilateralment per X (recordem: la dona) passen a ser d’Y (“ el cotxe d’Y”) i no pas dels dos o d’X, com són en realitat.