Comando Mitenes

 – Perdó per parlar català! – Ho he sentit moltes vegades, ara que he viscut aquella situació temuda en què un grup de trenta persones nascudes a Catalunya, moltes de les quals som catalanoparlants, canviem d’idioma en una classe, assignatura, curs, etc. perquè una persona o dues resulta que vénen de fora i no entenen el català. 

 – Parleu en castellà, si no us importa –, donant per suposat que no ens importarà. I si t’importa resulta que ets una mal educada, una borde i una radical. Doncs jo per ells dec ser això, i ho van repetint –En castellano, por favor–, només falta que diguin: –En cristià! –… 

Hostes vingueren que de casa ens tragueren! Per què algú ha de venir a casa meva a dir-me com he de parlar? És que no ho entenc. Que els dic jo com ho han de fer? Em sembla que no, eh?Perquè  la majoria de vegades quan venen hostes no tenen ni l’obligació ni la intenció d’aprendre o prendre interès per la nostra llengua; i amb prou feines tenen coneixement de la seva existència. De fet, històricament ha passat així, no sé de què ens sorprenem encara! 

M’he imaginat una situació hipotètica en què ve a estudiar aquí algú de Perpinyà o l’Alguer que només sap francès o italià, i català. Em vénen ganes de riure si m’imagino la frase – Si us plau, us faria res parlar tots en català? És que no entenc el castellà…–. Creieu que tothom ho faria? Jo, tristament, crec que no. Que igual que jo en imaginar-m’ho, es farien un fart de riure.He pensat que podriem fer un simulacre algun dia aviam com reaccionaria la gent i si també serien tan “ben educats” com tots els que diuen –Jo penso que…ai perdón… yo pienso que…–. 

Perdó per parlar en català…I així ens va!

Reivindiquem el dret que ens agradi la  Barbie, els vestits, el maquillatge i les ungles dels peus pintades. De la mateixa manera que a molta gent li interessa l’entrenament d’avui del Barça. Totes aquestes coses són igual de trivials, però unes s’associen a les dones i l’altra als homes. I una surt al telenotícies diàriament i les altres no (quina éééés?…).

Tanmateix, no ens oblidem de les mancances històriques d’aquesta joguina o mite: les talles irreals, la importància pel físic i prou… Però de totes maneres, pensem que la Barbie no es muda pel Ken, sinó perquè és una presumida. El Ken ni tan sols surt a la seva pàgina bep…

Reivindiquem les tonteries de dones (o tradicionalment vinculades a nosaltres), com les NOSTRES TONTERIES, igual que n’existeixen d’altres, validades i licitades pel món sencer: tonteries estàndard i permeses.

Ets una mestressa que li agrada la cuina? Ets una gran empresària de primera fila? Ets una gran esportista que amb els genolls pelats acabes les curses? Ets la princesa  vestida de rosa amb les arrecades de la kitty? Segueixes amb una bandera les carreres de formula 1 asseguda a la punta del sofà, patint fins al final? O t’encanta trobar l’ombra i perfilador que més li escau als teus ulls? O ho ets tot? I perquè no pots ser-ho tot????

Maquillatge, vestits, cuina, pel·licules romàntiques, rimmel … per què desprestigien? I en canvi no ho fan el futbol o la mecànica i Torrente3 o la Jungla de Cristal?

No cal convertirse en un home per ser feminista, continuarem linkant la Barbie al nostre bloc.

Una mitena és un guant de punt sense dits que cobreix la mà fins a la meitat del polze i el començament dels altres dits.

Ens hi identifiquem perquè representa Catalunya (és part del vestit tradicional de pubilla) i especialment les catalanes. Així doncs la mitena uneix els dos pilars de la nostra identitat: ens definim com a DONES CATALANES: feministes i catalanistes.

Són dos aspectes de la nostra vida i de la nostra manera de ser que sentim agredits molt sovint i creem un espai per reivindicar aquestes agressions. Un comando no és més que una petita unitat de lluita així que… Cap agressió sense resposta!

 Reixeta i Pirenne