Arxiu de la categoria 'Plats principals'

Rostit de farcellets de vedella.

Wednesday, 31/12/2008 (19:07)

Aquest  rostit,  sempre  em recorda  la nit  de  cap d’any,  per això  aquest  any  el vaig  fer en aquesta ocasió   pel sopar  que compartim amb una colla d’amics  i veïns.

Fa anys,  una  amiga meva, ens  va  convidar  a sopar,  per  cap d’any.  Som  amigues  des dels  10  anys i  continuarem  essent amigues  tota  la vida,  encara  que  a ella  no li agradin els  blogs  i a mi  m’encantin.  Ella vivia,  aleshores,  en un poble  a  la muntanya.    Ens  va  fer  aquests  farcellets  i els  vaig  trobar  molt  bons.  No  li vaig  pas  demanar  la recepta,   simplement  vaig  fer com ella  fa  sovint:  la  vaig  reinventar  a la meva  manera.

En  sortir  de casa  seva,  a  les  3  o les  4  de la matinada…  l’espectacle  va  ser  encisador:  la  neu reflectia  la   claror de la lluna   i  s’hi podia  veure  perfectament  sense llums  artificials.  Va ser  un d’aquells  moments  que  t’endus  i el guardes  per sempre.  La  nit,  el fred,  la neu,  la  claror,  els  estels,  el comiat…  I  si  me’n  recordo tan  bé,    és perquè  en vaig  escriure  un poema…  o  encara  no us  havia explicat  que  així,  escrivint,  es  col·leccionen  millor  els moments?

A l’hivern, tot recomença de nou

encobert sota freds i basardes

tot, interiorment, viu i es reclou

 protegint-se de vents i glaçades. 

Hi ha la serena estelada

veig la freda i blanca nit.

Pau i silenci de neu.

Cruixit de foc, cruixit de passes.

Remors de dins

quietuds de fora.

L’estora de llum de lluna gelada

m’omple el cos i l’esperit.

I ho cobreix tot, com un vestit.

imgp5046.JPG 

Ingredients:

8-10  bistecs  de vedella  molt  fins  com si  fossin per  arrebossar

500  grams  de  carn picada de  vedella  (o  barrejada  vedella i porc) 

1 ou

1 ceba grossa

2 pastanagues

1 poma

5 o 6 prunes  seques

una  cullerada  de  pinyons

un crostó de pa sec

una mica  d’all   i julivert  (naturals  o  de  pot)

oli,  sal

un raig  de  cava  (o  vi blanc,  o  conyac)

Preparació:

 1.- Es  prepara  la carn  picada  com si  volguéssim fer  pilotilles.  La  barregem  bé,  amb  la sal,  l’all  i julivert,  el pa  ratllat  ben  finet,  les  prunes  tallades  a trossets, els pinyons  i un  ou cru,  I  es  barreja  tot  que  quedi  ben  repartit.

2.-  S’aplanen  amb la mà  els bistecs,  per  fer-los més  primets,  encara  i  es  posa  a sobre  una  part  de la carn  picada  que hem preparat.  S’ha  de poder  tancar  bé  el bistec,  com si fos  un caneló  i que no sobresurti.  Es  lliga  amb un cordillet.  Si  sobra  carn  picad a se’n  fan une s pilotilles  i es  posen  al costat.

3.- Es  posen  a rostir  amb oli  i quan estan  els  rotlles  ben rossets,  s’hi afegeix  la  ceba,  la pastanaga  i la poma  tallades a trossos  grossos,  es  deixa  enrossir  una mica  més  tot  plegat  i s’hi afegeix  el  cava.

 4.-  Es  deixa  coure  a foc  lent  una  mitja  horeta.  Es  serveix  calent.

Canelons de bolets del Climent

Tuesday, 12/02/2008 (13:45)

L’amic  Climent  és  un  muntanyec  de totes  totes:  esquiador, monitor,  excursionista,   organitzador-guia,  boletaire,  en fi  que allò  que més  ens  afecta  aquí  és  aquesta  última  faceta.  I  també la que no he  dit,  encara,  però  ja  la  deveu imaginar:  bon cuiner. 

Ell , els bolets  que  utilitza  pels  seus  canelons,  els va  a collir, els renta,  els congela,  els guarda  i quan   els vol fer, doncs  els  treu  del congelador.  

yvanballeste3gf.jpg

bolets.jpg

Canelons de bolets

Ingredients per  a fer  uns 16  canelons

Tres murgues
Uns 250 gr. de ceps
Uns 200 gr. de carreretes
Uns 200 gr. de llenega blanca
Dos talls de pernil dolç
125 cl. de crema de llet
4 cullerades soperes Formatge permesa ratllat,
Ceba,
 Xeres sec,
Sal, Pebre, Oli,
Llet, Mantega,
Farina i
 Pasta de canelons,
Formatge emmental ratllat.

Preparar el farcit.

Deixar descongelar els bolets per separat i no llençar l’aigua que deixen les murgues i carreretes, ja que aquesta ens servirà per fer la beixamel.

Tallar els bolets la ceba i el pernil dolç el mes petit que es pugui i per separat.

Començar ha sofregir la ceba amb oli i mantega, quan aquesta es transparent afegir-hi les murgues i deixar que es coguin una estona, de 5 a 10 minuts, afegir-hi la resta de bolets i deixar que es coguin uns 10 minuts afegir-hi una copeta de xeres i deixar coure uns 10 minuts, afegir-hi el pernil dolç la crema de llet i el parmesà sal pebrar i remenar durant uns 3 minuts, deixar-ho refredar.

Omplir els canelons.

Preparar la salsa beixamel amb la mantega farina llet i una mica de l’aigua que han deixat anat els bolets al descongelar-se (murgues i carreretes)
Posar el canelons en una plata d’anar al forn i recobrir-los amb la salsa beixamel i recobri-ho amb formatge ratllat.
Enfornar i deixar gratinin.  

Bé  aquesta  és la recepta, per  a fer  invents  amb altres  menes  de bolets,  ja  no em necessiteu,  cadascú  que trii els que més  li agradin.  

Lasagna de la Carme R.

Sunday, 18/11/2007 (18:22)

Ingredients. Per  a  sis  persones:

Entre  20  i 25 fulls  de  lasagna,   depèn  de la mida de la safata  i  també  de les capes que hi volgueu posar  (es pot  fer servir  la que no cal  bullir,  queda  igual de bona  si  seguiu  les  instruccions  de la capsa)

100 grams  de pollastre

100 grams de botifarra

100 grams  de  carn  de vedella

3  o  4  d’aquestes  verdures:   1 ceba, 1 porro,  1  branqueta d’api,  1 tomàquet, 1 carbassó  petit,   1 pastanaga, uns  quants xampinyons. (No cal posar-les  totes,  podem triar-ne  les  que volguem,  jo  a vegades la  faig  amb  molts xampinyons,  com ara  400 g   i menys  verdures,  a vegades hi poso  api  i a  vegades no)

Un pot  de tomàquet  fregit.

Formatge  tou  del  que  més  us agradi

Formatge  ratllat  per  gratinar

Beixamel  (amb   1 ceba  petita triturada  fregideta  en oli,   4  cullerades grosses de farina  i  un litre de llet  afegida  mica  en mica)

lasagna.jpg

Elaboració:

Posem  a  rostir  la carn  amb  les  verdures,  quan esta  una mica  rostidet  afegim  mig  vas   de  vi blanc  i  mig  d’aigua,  la  sal  i  el pebre  i  ho deixem coure  al  menys  mitja  hora.  Quan ja no cremi  ho  triturem  tot junt.

Mentre  fem  la beixamel  tenim la pasta  amb  remull si és de  les  que la  capsa  ho recomana.

Posem  a  la  safata  una capa  de beixamel. 

Primera  capa  de fulls  de lasagna

Una capa  de la  salsa  de  carn

Una capa  fineta de  tomàquet  fregit

Segona capa  de  lasagna

Una  capa  de  la salsa  de carn 

Una  capa  de beixamel

Tercera  capa  de lasagna

Una capa  del formatge  tou

Una capa  molt  fina de tomàquet

Quarta  capa  de lasagna

Una  capa  de salsa  de carn

Cinquena  capa  de lasagna

Cobrir-ho  tot  amb  la  beixamel  i el formatge ratllat  a sobre.

Aquestes  capes es poden  anar  combinant  segons  el gust  de cadascú  o segons  la  quantitat  de  farcits  i salses  que  tenim.  És  important  començar  i acabar  amb  beixamel.   La  beixamel no ha de ser  molt  espessa,  ja que  la  pasta  absorbeix  molta  aigua  en coure  al forn  i aleshores  queda  tot  massa  ressec..

Es  posa  al forn  una mitja  horeta.  No  cal  posar  el gratinador  perquè  amb  mitja  hora  al fors  ja  s’enrosseix  suficientment.

Calamars farcits de la Carme

Saturday, 01/09/2007 (19:51)

S’han  acabat  les  vacances!   Tornem  a Cuinar  cada  dia.  De    fet, totes  les  vacances  he cuinat  cada  dia,  però  no aquí.  Només  a la cuina.

Ahir  van arribar  la Núria  i en Xavi.  Els  vam anar  a buscar  a l’aeroport  i  els  vam convidar  a dinar. Calamars  farcits,  a  la meva  manera.  Gairebé  tothom els farceix  amb carn picada.  Jo  els faig  farcits  de peix.  Són  una  mica  diferents   i molta  gent  em diu  que són més  bons.  Clar  que això…  sempre  va  a gustos.

calamars.jpg

Ingredients:

Calamars  (1,2  o  3  per  persona,  depenent  de la mida,  heu  de pensar  que  es  fan molt  petits  en  coure’ls)

Filets  de peix  (lluç,  halibut,  perca, …)  sense  espines:   3oo-400 grams

2  ous

ceba, all, julivert  tomàquet  i pebre  vermell  per  a  la salsa.

Elaboració: 

1.-  Es  netegen  els calamars i es separen les  potes  i les  aletes.

2.- Es  giren  les  bosses  dels  calamars del revés  i així  no cal tancar-los  amb  cap escuradents  ni res.  Es  tanquen  sols  en coure.

3.- Poseu en una paella amb  oli una mica  calent:   les  potes,  les  aletes  i  si  alguna  bossa de  calamars  se  una  ha  estripat  i no es  pot  farcir.  Es talla  el peix  a  trossets  i s’hi  afegeix.  Ho  saleu  una mica.  Quan  ja  està  una mica  cuit  s’hi  tiren els dos  ous  i  es  remena  com  si  fessiu  ous  remenats.

4.- Es  pica tot  plegat  a la  picadora.

5.- Aneu omplint  els calamars  d’aquest  farciment,  sense  omplir-los molt,  ja  que encongeixen  i  en coure’s  queden  molt  rodonets,  encara  que quan els  ompliu  quedin  plans.  Si  us  sobra  faciment,  el  guardeu i   en  acabar  de  fer  el sofregit l’hi afegiu.

6.-  Poseu  els calamars ja  farcits  en una cassola  amb oli  calent,  amb el foc  baix,  i  hi  aneu afegint:  la ceba i l’all  trinxats,  quan  ja estan  cuits,  el tomàquet  triturat  i el pebre  vermell i el  julivert.  Es  deixa  fregir  una mica  el tomàquet.

7.-  Hi  afegim  un  vaset  petit  de vi  i un d’aigua.  Salem  altra  vegada.

8.-  Ho  deixem bullir  a  foc  baixet  una estoneta…  15  minuts  més o  menys,  però  remenant i vigilant  que  no s’agafi.  Si la  salsa  redueix  molt  de pressa  podeu  afegir-hi  un  rajolí  més  de vi  i d’aigua  o brou  de peix.

9.-  Per acompanyar podeu  posar-hi  pèsols  que  es poden  bullir  amb el mateix  suc  o  si ho  voleu  per  quedar  més  bé  cloïsses,  aleshores  les  heu  d’afegir  a  última  hora  que no  es  coguin massa.

Després  apagueu  el foc,  aneu  a  l’aeroport  a buscar la  parelleta  i  quan  arribareu  estaran  al  punt. 

Prometo  que la propera  vegada  que faci  calamars  farcits,  m’hi  fixaré  millor  i  us  precisaré  més  les  mides.  Bona  tornada   a  la  feina. 

Gazpacho a la manera de la Rosa

Tuesday, 14/08/2007 (08:38)

                      p1010114.JPG                    p1010117.JPG

Més que un gazpatxo jo l’anomenaria  velouté de tomàquet per la seva textura fina, sedosa i densa com el vellut. A l’estiu, fresquet de la nevera és un bon recurs que acostumo a tenir un dia si i l’altre també. Als de casa els hi agrada molt acompanyat d’arròs blanc i llavors queda un plat més complet.

Uns amics em van suggerir de posar un parell de cullerades                                                           

de maionesa i també és molt bo.

Si es vol amb més potència andalusa es pot afegir: un gra d’all petit, 1/2 pebrot verd i 2 llesques de pa.

A mi m’agrada jugar amb els vinagres. Una mica de vinagre de Módena barrejat amb una mica menys de vinagre de Jerez. O bé aneu provant vosaltres mateixos amb els vostres vinagres. Queda boníssim. Es va tastant fins queda al vostre gust.

Ingredients:

2 kg de tomàquet

2 cebes dolces grosses

10 cullerades d’oli

4 cullerades de vinagre

1 ½ culleradetes de sal

Elaboració:

Es trituren tots els ingredients amb el minipimer. Es cola amb el passapurés fi.

En un pot de melmelada es barregen tots els ingredients de la vinagreta, s’afegeixen  i es barregen bé amb una cullera.

És molt més ràpid i pràctic si es fa servir el passapurés amb el disc fi que no pas utilitzar el colador xinès.

Èxit assegurat, tant si teniu convidats a l’estiu com pels de casa.

Besuc a l’estil de la Júlia

Monday, 11/06/2007 (00:19)

Besuc a l’estil de la Júlia  (fàcil)  30 minuts (more…)

Cuixa o espatlla de xai a les herbes

Monday, 04/06/2007 (00:00)

Ei!  m’adono  que no hi ha  segons plats.  No  sé  què  ho fa,  potser  haurem  de posar-hi  remei.

Cuixa  o espatlla de xai  a les  herbes:

Unes hores abans,  si pot  ser  tota la nit millor,  es posa  la  carn  a marinar  amb   sal,   oli  i uns quants  brots  de farigola i romaní. 

La  posem  al forn  a 180-200 º  i mentre  es  comença  a fer la  cuixa,  pelem  patates  (entre una  i dues  per  persona,  segons  la mida)  i les  tallem  a rodanxes  ben  fines. Les  anem repartins  al voltant  i a  sota  de la cuixa  que hem d’anar girant  de tant en tant.  Fins que la carn  estigui  al  punt  que ens  agrada,  més o menys  mitja  hora  o tre  quarts  al forn.   Si  les patates  s’enrtosseixen  les  anem traient  perquè  no se’ns  cremin.

Si  fem  una amanideta  per acompanyar  ja  es pot  servir  de  plat  únic. 

Llom a les herbes i caramel

Thursday, 24/05/2007 (11:34)

LLOM A LES HERBES I CARAMEL (Carme Huguet)

Ingredients: 

  • 1 kg de llom
  • 1 ceba mitjana
  • 1 culleradeta de postre de:   clau en pols,  nou moscada,  pebre en gra picat  al morter,                
  • herbes variades:  orenga, farigola, de provença
  • 3 cullerades soperes de sucre moreno
  • Sal 

Elaboració:

  1. Feu una pasta amb tots aquests ingredients ben barrejats
  2. Poseu sal al llom i cobriu-lo amb aquesta pasta.
  3. Deixeu-lo marinant des del dia abans  (24 hores)
  4. Sense canviar-lo de safata i amb el suc que ha deixat anar la pasta, fique-lo al forn a 180º durant mitja hora sense afegir-hi oli ni res més.
  5. Aneu-lo vigilant i punxeu-lo per saber si és al punt
  6. Traieu-li  la salsa o la crosta, ja que és molt forta de gust i  amb el sabor que ha deixat en el llom ja és suficient. 
  7. Es pot guardar en un  bol  pels que els agradin les emocions fortes  i se’n volen afegir més.

7.      Talleu-lo primet al moment de servir-lo.

8.      Es pot servir amb puré de patates, amb mostassa, amb salsa de poma,  amb amanida segons el gust  de cadascú.