Arxiu de la categoria 'Bufet'

Croquetes de pollastre excel·lents

Friday, 21/03/2008 (18:33)

croquetes-pollastre.JPG 

Croquetes de pollastre de la mama, la Ita

Aquestes croquetes són molt especials i boníssimes! De tant bones que eren, recordo que quan erem petits, desaparexien abans de ser fregides. Les amagaven per no ser devorades abans d’hora.  Jo crec que els nets i els besnets recordaran a la seva àvia també, per les seves super croquetes que no faltaven mai en les festes familiars.

Ingredients:

2 pits de pollastre (o pits de gallina)
1 ceba gran i tallada a trossos
10 cullerades soperes de farina
1 litre de llet
sal
50 g de mantega
100 g de pernil salat del país
Preparació:
Es dauren els pits de pollastre juntament amb la ceba. Es va remenant fins que quedi ben confitat.
Es pica tot amb la picadora 1,2,3. Cal vigilar que no quedi massa triturat.
En un cassó es posa la mantega i quan ja és líquida s’hi afegeix la farina i es donen unes quantes voltes. No s’ha de daurar. 
Ara és el moment d’afergir-hi la llet freda i ja no es deixa de remenar amb el batedor de barilles manual.
Quan ja és cuit s’hi afegeix la carn picada amb la ceba. Es va remenant perquè no s’agafi al fons de la cassola fins que la pasta agafi consistència. Exploten com uns cràters. I fan plof! plof! Es deixa coure una mica més vigilant que no s’enganxi ni es cremi i es deixa refredar.
Un cop fred es fica a la nevera. Va molt millor per moldejar les croquetes.
Es dóna la forma de croquetes amb dues culleretes de cafè amb llet, es passen per ou i després per farina de galeta o pa ratllat i es fregeixen amb oli ben calent.
Suggeriments:
Amb aquesta pasta es poden omplir petxines que acabarem cobertes de formatge ratllat, una mica de mantega i gratinades al forn.
Per donar la forma de croquetes va bé fer xurros i tallar-los a trossos, tots de la mateixa mida.
Va molt bé acompanyar-les amb una bona amanida.

Primer plat: assortit de pastissos

Friday, 18/01/2008 (04:30)

Pastissets  salats  fets  amb  motlles  petits de silicona,  4 per  persona : 

Un de bolets  variats,  fregiu  una  ceba  i   un parell  de grans d’all  amb  oli,  després  hi tireu  uns 500 grams els  bolets  variats:  girgoles  xampinyons  i una  llauna  de  bolets  variats.  Quan  estiqui  tot  fregit  hi afegiu 2-3  ous ous  i un vaset  de llet,   i ho poseu als  motlles i  al forn al bany  maria.

ssl21081.JPG

Un d’espinacs  i formatge:

Primer  feu bullir els  espinacs,  i  ratlleu el formatge,  després  com en tots els pastissos  fregiu  una ceba  i un parell de grans  d’all,  hi afegiu els espinacs ja bullits,   quan estigui  tot fregidet  ho tireu  als  ous  batuts  i  afegiu  200 grams  de formatge  ratllat  del  que més  us agradi,  jo l’he  fet  amb  Gouda.  I  dins  els motlles i cap al forn.

 ssl21080.JPG

Un de carbassó  i gambetes:

Aquest  és  el mateix que la recepta  del PASTÍS DE CARBASSÓ I CEBA de la Carme Huguet,  però  amb  la  meitat  de quantitat  i afegint-hi 200 gams de gambetes  pelades.ssl21079.JPG

Un de  salmó  fresc  i lluç:

Es  posa  els  peixos  néts  i sense  espines  4  minuts  al forn  amb una mica de sal i oli.  S’esmicolen.   Es  fregeix  la  ceba i l’all  i   es barreja  tot  sense passar  els peixos  per la pñaella,  ja es posen  als  2  ous  batuts,  i  al forn.

ssl21077.JPG

Vaig  fer  també  4  salses  diferents:

Salsa  maionesa  amb  una cullerada  de mostassa.

Salsa  roquefort,  amb  crema de llet  i roquefort

Salsa  de tomàquet cru:  amb  un tomàquet ratllat,  un  trosset de ceba  crua i  mig  gotet  d’oli,  una  micade sal passat  pel  pimer.

Salsa  de bolets,  amb  una mica  de ceba  fregida, uns  2oo grams de bolets  fregits,  crema  de llet i  una mica  de brou de carn,  tot  triturat  amb el pimer.

ssl21075.JPG

Per  donar-hi  una mica de color,  vaig  fer  uns tomàquets  cherry, partits  pel mig  amb  la mateixa salsa  de tomàquet  cru

ssl21074.JPG

Quiche de carbassó i roquefort de l’Elvira Arús versió Rosa

Saturday, 12/01/2008 (18:07)

p1010001.JPG p1010004.JPG  p1010006.JPGp1010012.JPGp1010014.JPG

Quiche de carbassó i roquefort

Ingredients per 8-10 persones

Per la pasta brisa:

200 g farina

100 g mantega

1 ou

sal, la quantitat que us agradi

Per al farciment:

1 kg i quart de carbassó

100 g de formatge roquefort

50 g de formatge emental

2 dL (1 tetrabrik petit 2oomL) de crema de llet

3 ous grossos

nou moscada, si agrada poqueta unes ratlladetes

pebre i sal, la que  us agradi

 Com es fa:

La pasta brisa: És important tenir tots els ingredients a temperatura ambient. La mantega que quedi  amb textura de pomada. Tot es barrejarà millor.

Es deixa caure la farina passada pel sedàs a sobre de la taula de treball, jo he posat el “silpat” per treballar més net i millor, formant un volcà. Al mig s’hi posen els altres ingredients. Es refrega amb les mans i les puntes dels dits es  barreja tot però sense treballar-la molt. Atenció, això és important. Primer queden com unes serradures humides o molletes soltes. S’hi barreja molt fàcilment. Després s’ajunta formant una bola i s’embolica amb film transparent i es deixa reposar a la nevera mínim mitja hora. Es pot fer el dia abans i  fer més quantitat i congelar-la.

Per fer el farcit: Es tallen els carbassons a daus petits, es bullen amb aigua i sal i es couen uns 20 minuts a foc mitjà.  S’escòrren molt bé (unes hores o posant una mica de pes a sobre com un paquet d’arròs a sobre d’una tapadora) amb un colador. es baten una mica els ous i es barregen amb la crema de llet, el formatge xafat amb una forquilla, la sal, pebre i nou moscada. s’hi afegeis els carbassons i es barreja bé.

S’estira la pasta brisa entre dos papers de forn -jo ho he fet entre dos silpats- amb l’ajuda d’un corró i es fa ben fina. Es folra la base i les parets d’un motlle de 26 cm de diàmetre, millor si és de silicona. No patiu si es trenca, es pot refer una altra vegada o afegir trossos fàcilment. es punxa la base amb una forquilla i es fica al forn a 180º durant 25 minuts i s’apaga i encara es deixa 5 minuts més a dins el forn apagat.

Puc dir que als de casa als ha agradat molt. És molt més lleugera i de gust més fi si la comparem amb la quiche Loraine de l’altre dia -la trobareu també en aquest blog-.

Com es veu a les fotos és un pastis que queda bé per un bufet, per convidats, i per deixar-ho fet i que la gent de casa vagi menjant a l’hora que sigui sense necessitat de preparatius d’última hora. És bona calenta, tèbia i freda. Què més voleu?