Fricandó amb moixarnons, de tota la vida.
Què deu tenir el fricandó que agrada a tothom, per no dir que és el plat preferit de molts!
Ingredients:
1,5 kg de llata de vedella tallada a biftecs prims.
3 cebes grans
Moixarnons, 1 pot tamany de melmedada.
Tomàquet, 4 cullerades de sofregit fet (pot de de pot)
Farina
Xerés sec, 1/4 L
Vi blanc sec, 1/4 L
Una mica de caldo si cal.
Elaboració:
Es posen en remull els moixarnons amb aigua tèbia.
Es fregeix la carn amb sal i enfarinada
i es reserva en un plat.
Es sofregeix la ceba ratllada i s’hi afegeixen els moixarnons
i es dona un parell de voltes.
S’hi afegeix el tomàquet i es sofregeix una mica i s’hi posa la carn
i que faci una mica xup, xup. Afegiu-hi el vi i s’acaba de cobrir amb aigua o caldo.
Es deixa coure tapat de 30 a 40 minuts aproximadament amb el foc ben baixet. Si cal es deixa una mica més. Fins que la carn sigui ben tendre.
Es serveix amb arròs blanc i pot ser un bon plat únic
amb una bona amanida.
Nota: És molt més bo fet el dia abans.
Dedicat al Pere per quan s’independitzi. 
Jo el faig exactament així, només que hi poso només el vi blanc, sense xerès… però la resta, com tu dius el de tota la vida.
Per cert que fa dies que no n’he fet!
És veritat…, què deu tenir el fricandó que agrada a tothom? M’han vingut ganes de fer-ne, però jo no en podré menjar -no encara- dieta? of course! estricttíssima? yessssss! :-/