Aquestes receptes de la Mª Àngels cal que us les llegiu amb molta atenció perquè és el fruit d’unes mans expertes - i amigues- curtides per una gran experiència, però sobretot, plenes d’una gran estimació pels seus. I això és el principal secret d’una bona recepta. I potser el que mai acabem d’explicar.
Ah! la fotografia esperem que ben aviat arribarà.
Els ingredients:
— ½ carn de vedella picada
— ½ carn de porc picada
— all ben picat
— julivert ben picat
— pa ratllat
— 1 ou
— farina
— sèpia
— o gambes
— vi blanc sec
— oli
— ceba
— tomàquet
La preparació
- Es fan les mandonguilles amb meitat de carn de vedella i meitat de porc, all i julivert, pa ratllat, i un ou, com de costum. S’enfarinen i es fregeixen no gaire i es retiren en un plat.
- Amb el mateix oli es posa la sèpia tallada i es tapa i que vagi coent en el seu propi suc. Si es fa amb gambes es treuen un cop fregides.
- Es posa la ceba picada a fregir i es deixa molt dauradeta, després es posa el tomàquet i es fa el sofregit ben confitat. Es posa un mica de vi, es deixa evaporar, es posen les mandonguilles, una mica d’aigua, les gambes i que faci xup, xup.
- És més bo si es deixen reposar una estona.
he vist que heu inclòs la mewa pàgina a la llista del vostre bloc, i us en volia donar les gràcies.
també he vist que diumenge publicàveu una recepta de mandonguilles amb sípia el mateix dia, i ja és casualitat, que jo en publicava una de molt semblant.
sembla que els blocs de cuina de castellterçol anem d’acord!
us seguiré llegint
M’encanten les mandonguilles! I amb sèpia o gambes… Què bo! A Mallorca a les mandonguilles li diem pilotes jaja. Quan ho he dit a algun català els fa gràcia la diferència
Són boníssimes les mandonguilles, a mi també m’agraden. Pel que fa al nom, puc dir-te que a la Plana de Vic en diuen “pilotilles”, els meus pares eren tots dos de Roda de Ter. I tinc una amiga de ponent, de Linyola, que en diu pilotetes. Ja veus que s’acosta més a com ho dieu a Mallorca. M’encanta saber manere s diferents de dir la mateixa cosa. Suposo que en totes les llengües deu ser igual, pe`ro en català a mi em sembla apasionant, n’hi ha tantes! I ara aquí als blogs amb els amics valencians, mallorquins, tarragonins, gironins, aprenc un munt de paraules.
M’agrada veue’t pels blogs, Caterina, gràcies per venir. Petonets i besades també