Croquetes de pollastre de la mama, la Ita
Aquestes croquetes són molt especials i boníssimes! De tant bones que eren, recordo que quan erem petits, desaparexien abans de ser fregides. Les amagaven per no ser devorades abans d’hora. Jo crec que els nets i els besnets recordaran a la seva àvia també, per les seves super croquetes que no faltaven mai en les festes familiars.
Ingredients:
2 pits de pollastre (o pits de gallina) 1 ceba gran i tallada a trossos 10 cullerades soperes de farina 1 litre de llet sal 50 g de mantega 100 g de pernil salat del país Preparació: Es dauren els pits de pollastre juntament amb la ceba. Es va remenant fins que quedi ben confitat. Es pica tot amb la picadora 1,2,3. Cal vigilar que no quedi massa triturat. En un cassó es posa la mantega i quan ja és líquida s’hi afegeix la farina i es donen unes quantes voltes. No s’ha de daurar. Ara és el moment d’afergir-hi la llet freda i ja no es deixa de remenar amb el batedor de barilles manual. Quan ja és cuit s’hi afegeix la carn picada amb la ceba. Es va remenant perquè no s’agafi al fons de la cassola fins que la pasta agafi consistència. Exploten com uns cràters. I fan plof! plof! Es deixa coure una mica més vigilant que no s’enganxi ni es cremi i es deixa refredar. Un cop fred es fica a la nevera. Va molt millor per moldejar les croquetes. Es dóna la forma de croquetes amb dues culleretes de cafè amb llet, es passen per ou i després per farina de galeta o pa ratllat i es fregeixen amb oli ben calent. Suggeriments: Amb aquesta pasta es poden omplir petxines que acabarem cobertes de formatge ratllat, una mica de mantega i gratinades al forn. Per donar la forma de croquetes va bé fer xurros i tallar-los a trossos, tots de la mateixa mida. Va molt bé acompanyar-les amb una bona amanida.
estava coneixent blocs nous a través del complert llistat d’olleta de verdures quan de sobte se n’ha obert un i el cor m’ha fet un petit salt: magdalenes castellterçol!
ho he hagut de llegir dues vegades perquè el que menys esperava era trobar el nom del meu poble en un altre bloc i donant nom a unes madalenes.
de fet, no ho havia pas pensat, però en el fons devia considerar que era l’únic blocaire gastronòmic del poble, i això que no fa ni un mes que vaig estrenar el meu!
en fi, que m’alegra aquesta coincidència i ja us he posat a la llista de blocs recomanats, de manera que vindré sovint. per començar, demà mateix per estudiar a fons les vostres propostes.
salut i fins aviat!
Manel, gràcies pel comentari. I tot no s’ha acabat amb les magdalenes, i la mel de Castellterçol?, i el bolets de can Coll, i la les botifarres -denominació d’origen-?, i les mores, i la farigola…? AH! i no pot faltar la coca de cal Miró. Segur que em deixo mil coses com la fàbrica de neules Sosa, el pa extraordinari, els productes ecològics, els formatges de Montbrú (Moià).
i la farina(Moià) tan buscada a Barcelona…. etc, etc….