Felicitats Laia! Ahir quan et demanava quin pastís volies pel teu aniversari sense pensar-t’hi gaire em vas dir que volies una Sara. I que no farà una mare! Així és que em vaig posar mans a l’obra. Sempre que escric alguna cosa en aquest blog ho faig pensant en tots vosaltres, però sobretot en vosaltres dos, Pere i Laia. Penso que el dia que us decidiu a encendre els vostres fogons i volgueu recordar aquella manera de cuinar de la vostra mare us sigui molt útil i us faci recordar-me. Intentaré posar, també, aquelles coses que també a mi em va ensenyar la mama i les avies, les ties, els amics i les amigues…
Per fer una Sara cal -a més d’una bona dosi de carinyo- els següents ingredients:
Per a fer el pa de pessic:
4 ous
125 g de farina
125 g de sucre
1 culleradetata de Royal
sucre vainillat
Per a fer la crema de mantega:
250 g de mantega
150 g de sucre
6 cullerades d’aigua
2 rovells
sucre vainillat
Per a fer l’almíbar:
100 cc
75 g de sucre
4 cullerades de Grand Marnier
Per la cobertura:
100 g d’ametlla laminada crua
25 g de sucre en pols
La preparació
Per fer el pa de pessic:
1.Es baten els ous sencers amb el sucre amb la batedora elèctrica fins que doblin el volum.
2.Després s’afegeix la farina barrejada amb el Royal passada pel sedàs amb l’espàtula de goma vigilant que no es baixi el volum de la pasta.
3.Es cou al forn a 180º durant 25-30 minuts aproximadament i es deixa refredar a sobre d’una reixeta.
4.Es parteix per la meitat horitzontalment per farcir-lo.
Per a fer la crema de mantega
1.Es fa un almíbar amb l’aigua i el sucre fins que tingui el punt de “hilo flojo” i es refreda una mica.
2.S’afegeixen els rovells fins que s’espesseeixin llavors es va afegint la mantega tova com una pomada fins que ens quedi una crema ben fina.
Per a fer l’almíbar
1.Es deixa bullir l’aigua amb el sucre durant 5 minuts i fora del foc s’afegeix el licor. En el moment de posar-lo en el pastís ha d’estar ben calent.
Per a muntar el pastís primer s’emborratxen per la banda de dins les dues meitats del pa de pessic amb l’almíbar. Es posa una capa de mantega i es torna a muntar el pastís i s’unta per sobre i per les vores amb una altra capa de mantega.
Es torren les ametlles amb el gratinador del forn en una safata que quedin sense muntar-se unes a sobre de les altres. Es van remenant perquè no es cremin i agafin color per les dues bandes. Un cop fredes es posen per sobre i per les vores de tot el pastís. I S’enpolsa amb sucre pols.
Si això de l’almíbar i el “punto de hilo” de la crema de mantega és un nivell massa avançat, hi un solució més ràpida i igualment bona. Es tracta barrejar molt bé amb una espatula o cullera de fusta 1 ó 2 rovells d’ou -segons el tamany- amb 75 ó 100 g de sucre pols en un bol que no sigui d’alumni. Jo el passo per un colador de tela metal·lica ben fi. A continuació es va afegint mica en mica 250 g de mantega que la tindrem amb una textura de pomada ben tova. Ha de queda com una crema per untar. Si us quedés massa forta es pot escalfar una mica, però alerta, molt lleugerament, sinó us quedaria la mantega líquida i seria dificil de recuperar.
Ha tingut molt èxit. Cal fer-lo pel mateix dia o l’endemà ja que l’ametlla es va estovant, volsaltres mateixos. Es guarda a la nevera. Tinc un tros al congelador perquè seria molt pràctic. Ja ho comentaré quan tingui el resultat. El pastís de la fotografia no porta sucre pols per sobre perquè es poguéssiu veure ben bé les ametlles com van posades.

He de saber, des de València, que m’encanten les receptes del vostre bloc. Continueu així!
Gràcies Jero, pels ànims i per les visites.
les pastetes que més m’agraden les de mantega!!!
La sara també va quedar molt bona
Que els 25 siguin tan dolcets com aquesta sara. Felicitats Laia
Hola Rosa!
Ma mare em va passar fa uns dies la recepta del sacher i avui se m’ha presentat una bona ocasió per posar-me el davantal: un aniversari! Així que m’he posat el davantal i per una bona estona he jugat a ser pastissera. De moment encara no l’hem tastat, però t’asseguro que té bon aspecte si més no! Dona’ns el teu email i t’enviem alguna fotografia!
Gràcies per la recepta,
Cris i Júlia