Cuinar cada dia amb la Rosa i la Carme

Quiche de carbassó i roquefort

Ingredients per 8-10 persones

Per la pasta brisa:

200 g farina

100 g mantega

1 ou

sal, la quantitat que us agradi

Per al farciment:

1 kg i quart de carbassó

100 g de formatge roquefort

50 g de formatge emental

2 dL (1 tetrabrik petit 2oomL) de crema de llet

3 ous grossos

nou moscada, si agrada poqueta unes ratlladetes

pebre i sal, la que  us agradi

 Com es fa:

La pasta brisa: És important tenir tots els ingredients a temperatura ambient. La mantega que quedi  amb textura de pomada. Tot es barrejarà millor.

Es deixa caure la farina passada pel sedàs a sobre de la taula de treball, jo he posat el “silpat” per treballar més net i millor, formant un volcà. Al mig s’hi posen els altres ingredients. Es refrega amb les mans i les puntes dels dits es  barreja tot però sense treballar-la molt. Atenció, això és important. Primer queden com unes serradures humides o molletes soltes. S’hi barreja molt fàcilment. Després s’ajunta formant una bola i s’embolica amb film transparent i es deixa reposar a la nevera mínim mitja hora. Es pot fer el dia abans i  fer més quantitat i congelar-la.

Per fer el farcit: Es tallen els carbassons a daus petits, es bullen amb aigua i sal i es couen uns 20 minuts a foc mitjà.  S’escòrren molt bé (unes hores o posant una mica de pes a sobre com un paquet d’arròs a sobre d’una tapadora) amb un colador. es baten una mica els ous i es barregen amb la crema de llet, el formatge xafat amb una forquilla, la sal, pebre i nou moscada. s’hi afegeis els carbassons i es barreja bé.

S’estira la pasta brisa entre dos papers de forn -jo ho he fet entre dos silpats- amb l’ajuda d’un corró i es fa ben fina. Es folra la base i les parets d’un motlle de 26 cm de diàmetre, millor si és de silicona. No patiu si es trenca, es pot refer una altra vegada o afegir trossos fàcilment. es punxa la base amb una forquilla i es fica al forn a 180º durant 25 minuts i s’apaga i encara es deixa 5 minuts més a dins el forn apagat.

Puc dir que als de casa als ha agradat molt. És molt més lleugera i de gust més fi si la comparem amb la quiche Loraine de l’altre dia -la trobareu també en aquest blog-.

Com es veu a les fotos és un pastis que queda bé per un bufet, per convidats, i per deixar-ho fet i que la gent de casa vagi menjant a l’hora que sigui sense necessitat de preparatius d’última hora. És bona calenta, tèbia i freda. Què més voleu?