La meva mare la feia, a vegades simplement per un sopar normal, però a vegades fins i tot quan teníem algun convidat que li agradava la cuina tradicional.
El meu ex-cunyat (que és francès i no l’havia vista mai) en deia Sopa de Roda, perquè els meus pares eren de Roda de Ter. Li agradava molt com a tots nosaltres. Jo crec que aquesta sopa és tradicional a molts més llocs que a Roda, però us explicaré com la feia la meva mare.
Quan èrem a Roda anàvem a buscar el pa torrat al forn, a can Teiona, que ja el tenien expressament per a fer sopa torrada. Les llesques eren molt finetes i torrades ben igualades i totalment cruixents. Quan no érem a Roda, el torravem a casa, quedava diferent, però també era bo. La mare el torrava al forn, no pas a la torradora, com el de l’esmorzar.
Ingredients:
Pa torrat (llesques de pa de pagès torrades, si pot ser, i si no torreu llesques normals)
Carn picada (250 g de vedella i porc)
Brou de coure la verdura o algun altre brou que us agradi.
Preparació:
Es posa una olla amb l’aigua d’haver bullit la verdura al foc amb el pa torrat a dins. Es deixa que vagi bullint mentre preparem i fregim les pilotilles.
Es barreja la carn de les pilotilles amb un ou, sal, all i julivert i una mica de pa ratllat. Quan esta ben barrejat es fan unes pilotilles petitones, s’enfarinen i es fregeixen en oli calent, vigilant que no es recremi l’oli ni la farina.
Es bat una mica la sopa, si ja fa estona que bull, amb una batedora de mà, per ajudar a desfer els trossos de pa.
Quan estan rosetes les pilotilles es tiren a la sopa amb l’oli i tot de fregir-les.
Es deixa bullir una mica més i ja la podeu servir, ben calentona, però que no cremi si pot ser.
Carme
Hola Carme i Rosa! De tant en tant mir el vostre bloc de cuina. M’agrada la cuina, sobretot mirar com es fa el menjar. Jo em començ a interessar però encara estic molt verda i la falta de temps ara mateix… Malgrat tot agaf idees o receptes per tal de que algun dia pugui experimentar una mica. Potser més endavant faré un apartat al meu bloc de receptes meves. De moment us enllaço per a seguir les vostres una mica més d’aprop!
Hola Caterina, benvinguda al bloc de cuina. No el tinc tant al dia com Col·lecció de moments, però faig el que puc. La Rosa, és la meva pastissera preferida. He intentat aprendre d’ella, però no he arribat encara allà on voldria. A casa em diuen. “El sacher és boníssim” però no és com el de la Rosa! Les receptes les anem entrant a mitges i crec que una falla que fem és que no se sap qui les ha entrat. Potser ho hauríem de dir. Va, començaré per signar aquesta d’aquí dalt.
Hem posat coses que no són difícils de fer, si t’animes ja ens diràs com t’han sortit.
Carme
Carme, avui ha tornat la mare de l’hospital i necessitava una bona idea per fer-li recuperar el gust i les ganes de menjar, després de tant dies de menjar sense solta ni volta.
Potser el brou serà de farigola ja que a nosaltres (procedents de les terres tortosines) ens agrada molt i cura els estòmacs fatigats.
Ostres quina gana em fa agafar aquesta sopeta. Just avui que porto traces de no poder sopar!
Llàstima, Dessmond! Com t’ho montes? Mires blocs de cuina en comptes de sopar? No sé si és molt bon negoci. Clar que sempre et pots fer la sopeta per demà!
Carme
Per culpa de la feina! I