Cada any, la Viki, una veïna meva , fa un sopar al seu jardí el dia de la revetlla de Sant Joan. És un sopar d’aquells que cadascú porta alguna cosa. Ens reunim entre 12 i 20. Ja fa molts anys que assisteixo a aquest sopar i al principi vaig procurar portar cada any portar coses diferents … ha estat un intent ben inútil.
Quan programem el sopar i repartim les coses, sempre tothom es recorda “només” del pastís de carbassó. Jo dic “també a vegades he fet pastís d’estiu, pastís de verdures i gambes, bunyols de bacallà… llom a les herbes” (i una pila de coses boníssimes) però ja fa temps que sempre m’encarreguen el pastís de carbassó.
I us he de dir que sempre té èxit i que sempre s’acaba tot (tot i que sempre sobren una pila de coses com per a fer un segon sopar)
O sigui que ja ho sabeu, si no l’heu fet mai, proveu-ho… segur que teniu èxit.
Carme
0 Respostes to “Sant Joan i el pastís de carbassó”