Bon dia a tothom,
Avui, no escriuré cap recepta i això que ja sé que encara ens falta molt per a omplir el blog de manera convenient, però mica en mica ja ho farem. Avui vaig a explicar-vos una confidència: fa uns dies que em van treure un petit quist de la cama, molt a prop del genoll. El metge me’l va deixar tapat i a més a més de dir-me que no m’ajupís, que no fes gestos estranys, que no forcés la posició i que no anés a Montserrat a peu… em va dir que no m’ho mullés. I au! visita d’aquí una setmana. I jo perplexa!
- I ara com ho faig per dutxar-me?
Sort que bellugant-me cada dia per la cuina em va caure a les mans el quotidià film de plàstic transparent.
Poso la cama recta sense doblegar el genoll i l’embolico amb el film. Una volta, dues voltes, tres voltes… perquè s’enganxi ben bé sobre ell mateix i a la dutxa!
Resultat perfecte, no se m’ha mullat ni una mica la gasa o com se’n digui això que porto que és com de roba. El film, amb l’aigua, es desenganxa una mica, però com que sóc molt ecològica i em dutxo ràpid sense entretenir-me gaire… sempre acabo abans jo de dutxar-me que el plàstic de desenganxar-se.
- Sembla que emboliquis una cuixa de be - em diu el meu marit, rient.
- Ni és de be, ni és ben bé la cuixa, però la qüestió és que em dutxo cada dia ben còmodament.
Si us serveix…
Molts cops he hagut d’emprar aquesta tècnica d’envolcallar alguna part del còs lesionada (dits, mans, parts dels braços…) per alguna imprudència alhora de fer bricolatge.
Jo a més com que soc lent dutxant-me acustumo a protegir els extrems del film amb precinte. D’aquesta manera no corro el risc de què em caigui en plena dutxa i se’m mulli la ferida malgrat el què macabi caient siguin els pels alhora de treureme’l. No aconsellable per pells sensibles i homes peluts.