Cuinar cada dia amb la Rosa i la Carme

Aquest  és  un post  dedicat  a  Monalitza  de  la web El somriure de Monalitza ,  (que també  té  un raconet  dedicat  a la cuina)   per  agrair-li  unes  paraules  que m’han fet  recordar  que  aquí  s’haurien de penjar posts  una mica  més  sovint.

Ingredients  (per  a 6-8 persones):

2 pomes

5  ous

3 quarts  de litres  de llet 

 5 cullerades  de sucre

2 cullades  rases  de Maizena

2  cullerades   plenes de farina.

Preparació:

En primer lloc  fem els  bunyols  de poma.  Pelem  les  dues  pomes i les  tallem a rodanxes  d’aproximadament mig  o 1  cm  de  gruix,   si són  fines es  couen  més  de pressa,  però  a vegades  es trenquen.  Amb  la punta  d’un ganivet   traiem  el cor  de  cada  rodanxa.

Fem  pasta  de bunyols  amb 1  ou  les dues  cullerades de farina,  una  de sucre  i  una mica  de llet  que anem  afegint  fins  que tinguem  la consistència  adequada  per  poder  arrebossar  les  rodanxes  de poma.  Les  fregim  donant-los-hi la volta dues  o tres  vegades  perquè  la poma  quedi  cuita i tova.  Es  passen per  paper de cuina  per  absorbir  l’oli.

A  part  fem la Crema,  (si no us  en recordeu  de com se  fa,  cliqueu  l’enllaç) però  només  amb la  meitat  de  les  quantitats.  O sigui  les proporcions  per  a mig litre  de llet,  en comptes  d’un.  I la posem  a refredar  una mica  en una  safata.

Quan  està  una mica  pressa  i ja  ha espessit  prou  per  aguantar-se  damunt  dels  bunyols,  encara  que no estigui  freda  del tot,  la  repartim  a  cullerades  per  damunt  dels bunyols,  sense  deixar  que baixi  pels  costats.  I  deixem que s’acabi  de refedar.

 Poc  abans  de servir-la  hi  tirem  sucre  i el cremem  amb el ferro  ben  calent.

Mmmmmmmmm!  Jo  ho trobo Boníssim!  Espero  que us  agradi.

Si, si, maduixes amb vinagre!

Quin vinagre? tot s’hi val!  jo he posat el Louit vinagre de vi al estragon que era el que tenia, però imagino que ara amb tants vinagre com hi ha es poden anar fent experiments.

Sempre trobava estrany quan la meva mare preparava les maduixes unes hores abans de dinar i els hi posava vinagre després d’haver-les espolvorejades amb sucre.  I la veritat és que no té res d’estrany ja que la finalitat és buscar un àcid (podria ser també llimona) que faci reaccionar als sucs de la fruita amb el sucre. El resultat és espectacular i així de senzill:

Es posen totes les maduixes -amb fulles i tot per no aigualir-les- que es vulguin preparar en un colador i es renten a raig d’aigua. Es treuen les fulletes i es parteixen en quatre. Es col·loquen en un bol i es posa sucre al gust. S’amaneixen amb unes gotes de vinagre (no cal passar-se) com si fos una amanida. I es deixa reposar un temps (unes dues hores més o menys) perquè treguin tots els sucs i es barregin els gustos. 

Compte! que amb el pas del temps ja veureu que es van estovan massa. També dependrà de la qualitat de les maduixes. Ara, el més de maig, és el millor temps.

 Galetes d’ametlles de la Carme Huguet

Aquestes galetes són molt lleugeres i semblen una mena de teules si quan surten del forn els hi donem la forma. són molt pràctiques de guardar en una capsa que tanqui ben hermèticament. sempre és un bon recurs per si es presenta algú a prendre cafè.

Els ingredients per 4 persones
 

—  400 g d’ametlla granulada crua (pot ser del Mercadona)
—  320 g de sucre
—  80 g de farina
—  200 cc de nata líquida per montar (minim 31,5% materia grassa)

La preparació:

1.  Es posen tots els ingredients en un bol i es barregen ben bé.
2.  Es fan rodonetes d’uns 6 cm ben fines i molt separades separades a sobre de          paper  sulfuritzat Fits (Mercadona) o una làmina de silicona. Amb els dits mullats d’aigua    s’aprimen millor.
3.  Es couen al forn fortet fins que estiguin dauradetes.
4.  De seguida que surtin del forn se’ls hi dona la forma de teula amb les mans
     o amb una tub o rulo. Si es vol fer gran ho farem amb una ampolla.
5.  Són boníssimes i es poden guardar en una capsa hermètica.