Una cultura estrangera que m’interessa i em desperta simpatia és la cultura xinesa.

La història de Xina mostra més signes d’independència que qualsevol cultura asiàtica, el seu sistema d’escriptura i el seu art, no han variat en més de 3000 anys. Els primers caràcters xinesos poden haver estat utilitzats fa uns 5000 anys, eren pictogrames que representaven els objectes i activitats més comunes de la vida en aquells temps (per com els homes dels cavernes). El xinès és un antiguíssim sistema d’escriptura i no ha variat en les seves milers d’anys d’existència.

Les festes tradicionals com l’any nou xinès i altres festes són moments d’alegria i celebracions. A pesar de la forta influència de la cultura occidental sobre la República de Xina a Taiwan, les diverses tradicions associades a aquestes festes es segueixen practicant amb entusiasme. Molts d’aquests costums i espectacles tradicionals formen part de les competicions i actes realitzats amb motiu de l’any nou xinès i d’altres festes populars, i s’han transmès de generació en generació. Els festes mes populars són : la festa de Primavera, la festa dels Fanals, la festa de la Mitja Tardor i la festa del Pot del Drac.

Podem observar que cada cultura té una vestimenta diferent i la vestimenta més tradicional de la Xina és el quimono, la yukata i els zoori.

L’Alimentació és un art culinari a la Xina. Té una llarga història i fama mundial. Els seus estils varien per les diferents zona, climes, productes i costums. Provar delícies xineses a Xina és una experiència inoblidable. Com bé sabeu a la cultura xinesa és menja amb palets xinesos en comptes de forquilla i ganivet.

M’encanta la cultura xinesa i m’encantaria viatjar a la Xina.

El pròleg és l’escrit breu, se situa entre un conjunt de textos inicials de l’obra que es denomina habitualment com liminars o preliminars. Posseeix un caràcter més literari que la introducció, que és una presentació del contingut més que de l’autor, i ha de distingir-se clarament del prefaci, o escrit preliminar que expressa la intenció d’una obra amb anterioritat que aquesta hagi estat escrita.

Una introducció és una secció inicial que estableix el propòsit i els objectius de tot el contingut posterior de l’escrit. En general va seguit del cos o desenvolupament del tema, i de les conclusions. En la introducció normalment es descriu l’abast del document, i es dóna una breu explicació o resum d’aquest. També pot explicar alguns antecedents que són importants per al posterior desenvolupament del tema central. Un lector al llegir una introducció hauria de poder fer-se una idea sobre el contingut del text, abans de començar la seva lectura.

La presentació és un procés en el qual un contingut d’un tema es presenta davant un auditori o altre lloc, la presentació generalment intenta informar i donar idea a una persona d’algun tema. També es pot realitzar presentacions en programes de presentacions.

En resum, el pròleg, la introducció i la presentació tenen la tasca de començar una composició complexa, i de facilitar-ne la comprensió.

La dramàtica constitueix un dels principals gèneres literaris. Presenta, de manera directa, un o diversos conflictes a través d’un o diversos personatges que desenvolupen sobre l’escena l’argument gràcies, al diàleg.

El teatre o dramàtica es presenta davant els possibles receptors de dues maneres: mitjançant l’actuació dels actors sobre un escenari davant del públic o a través de la lectura de l’obra com si es tractés, per exemple, d’una novel·la.

De totes maneres, les obres teatrals estan concebudes per a ser representades, i qualsevol lectura personal no és més que un exercici incomplet, ja que hem de prescindir d’elements tals com la música, la il·luminació, el moviment dels actors.

Encara que puguem llegir una obra de teatre, els personatges que intervenen en ella han estat concebuts per l’autor per a ser encarnats per actors sobre un escenari. L’acció es veu determinada pel diàleg i, a través d’ells, s’estableix el conflicte central de l’obra

L’autor queda ocult darrere de l’argument i els personatges. Si llegim una obra teatral, observarem que de tant en tant apareixen indicacions sobre com ha de ser l’escenari o com han d’actuar els personatges.

Aquestes instruccions es denominen acotaments. D’altra banda, els sentiments de l’autor, les seves idees i opinions es troben diluïts en l’amalgama de personatges i ambients que formen una obra de teatre.

Terra Baixa és una tragèdia ambientada en una societat urbana. En l’obra que vàrem anar a veure és una versió de l’autèntica Terra Baixa d’Àngel Guimerà. La tragèdia és un és un gènere teatral on l’heroi tràgic (en el cas de Terra Baixa, en Manelic) que es troba immers en una situació (el casament amb la Marta) influïda per un malvat (en Sebastià) i altres personatges que el volen ajudar, i que malgrat tot, sempre té un desenllaç terrible.

L’escena comença quan en Manelic, un xicot que vivia a les muntanyes - la terra alta-, baixa al poble per casar-se amb la Marta. L’organitzador del casori és en Sebastià, l’amo de tot en aquell lloc; i l’amant de la Marta. En Sebastià vol casar la Marta amb en Manelic perquè ell està arruïnat i per salvar la seva hisenda s’ha de casar amb una pubilla rica.

En Manelic està molt content amb el casament, però la Marta no es vol casar, perquè ella estima en Sebastià; això en Manelic no ho sap. Finalment es casen. La nit de noces, per la porta de l’habitació de la Marta, en Manelic veu passar un llum; això fa que es pensi que la Marta l’enganya amb una altre home i la rebutja. Més endavant, la Marta s’adona que a qui realment estima és a en Manelic perquè és l’única cosa en aquest món que és seva de debò. Confessa el seu amor a en Manelic i li demana perdó per haver-se portat tant malament amb ell. En Manelic accepta les seves disculpes i li diu que ell també l’estima; aleshores decideixen marxar junts cap a la terra alta. Però quan estan a punt de sortir del molí, es creuen amb en Sebastià que fa que s’emportin a en Manelic i reté la Marta amb ell per intentar recuperar-la; però la Marta li diu que ja no l’estima i se’n vol anar amb en Manelic. En Manelic entra al molí malferit i vol emportar-se la Marta; ella vol anar amb ell, però en Sebastià no ho permet. Llavors, en Manelic repta a en Sebastià i es comencen a barallar. En Manelic mata en Sebastià. La Marta i en Manelic ara són lliures i se’n van cap a la terra alta.

El gènere periodístic es defineix en funció del paper que juga el narrador o emissor del missatge en relació a la realitat observada. La notícia seria el gènere més objectiu, i l’article d’opinió el més obert a la subjectivitat. Per a alguns autors, són estratègies comunicatives que s’organitzen i es fan recognoscibles tant per a l’emissor com per al destinatari.

El periodisme és un mètode d’interpretació de la realitat; per a fer aquesta interpretació i transmetre-la al públic es necessiten una sèrie de filtres, unes fórmules de redacció, que és el que cridem gèneres periodístics.

Alguns teòrics de la comunicació defineixen els gèneres periodístics com formes de comunicació culturalment establertes i reconegudes en una societat, un sistema de regles a les quals es fa referència per a realitzar els processos comunicatius. Altres autors veuen els gèneres periodístics com categories bàsiques que construeixen la realitat. Els gèneres periodístics es diferencien entre si amb la finalitat de recollir la complexitat del que passa i exposar-lo als lectors.

La conclusió és que els gèneres del periodisme ens ajuden a criticar i trobar la forma periodística que més ens agradi per informar-nos o informar a altres persones, que es divideixen en informatius o d’opinió, i que un seria un gènere més objectiu per no donar l’opinió personal i l’altre seria més obert a la subjectivitat, al que pensa cada persona.