L’any 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya i Enric Prat de la Riba en va ocupar la presidència fins a la seva mort (1917). La Mancomunitat va crear una infraestructura política, econòmica i cultural que va permetre organitzar els serveis tècnics, administratius i científics. Després de la mort de Prat de la Riba la va presidir Josep Puig i Cadafalch.

Les Corts generals aproven l’Estatut després que les Corts espanyoles el retallin, i després va ser ratificat per referèndum. Només va ser vigent, però, fins el 1934 amb la victòria del CEDA. El 1936 es va restablir fins el final de la Guerra Civil, quan va ser derogat definitivament.

L’any 1907, Enric Prat de la Riba va fundar l’Institut d’Estudis Catalans i quatre anys més tard s’hi crea la Secció Filològica. L’any 1913 la Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques, que van ser bàsicament obra de Pompeu Fabra.

Durant el franquisme hi va haver èpoques de diferent duresa. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU.

La repressió al català va començar de manera molt dura i només es podia utilitzar de manera privada però amb els pas dels anys la dictadura es va anar suavitzant.

Per finalitzar, l’any 1978 l’ús oficial del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de les comunitats de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

La renaixença suposa una recuperació del català com a llengua culta.

El catalanisme com a moviment polític pretén recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua.

Tot i la persecució per part de l’estat La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític.

Es produeixen conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme. 

El romanticisme suposa tornar al passat, on el català gaudia d’un gran prestigi, era respectat. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors de la Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals. 

Després del destronament d’Isabel II l’any 1868, el 1874 té lloc la Restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de Cuba i Filipines com a colònies evidencia el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98 ) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa). La burgesia catalana adopta el catalanisme per mirar d’assolir l’autogovern i modernitzar Catalunya.

La voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la aparició del catalanisme,moviment que té com objectius la recuperació de la llengua catalana i les institucions catalanes. Apareix una nova generació d’escriptors, entre els quals destaquen Jacint Verdaguer,  Àngel Guimerà i Narcís Oller. 

Finalment els canvis social creearan el catalanisme al final del segle XX.

Als segles XVI i XVII el català ja era habitual, però es començava a escriure en castellà. Al segle XVIII es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent. Passa el temps i la consciència d’unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més de valencià, mallorquí,etc…Lingüísticament, el català continuava sent la llengua dominant en tots els estaments, fins que amb la inquisició i els bisbes castellans.

Carles II va morir sense descendència i això va causar l’enfrontament de l’arxiduc Carles d’Àusria i Felip d’Anjou (borbó), per la corona (Guerra de successió).

L’arxiduc Carles es retira a canvi de la Pau d’Utrech (19131713). Felip V amb el poder imposa el Decret de Nova Planta. El Decret va imposar el castellà a tots els àmbits oficials, i això va provocar un conflicte lingüístic entre el català i el castellà. Els il·lustrats escrivien en castellà, però la literatura popular seguia sent en català.

L’expansió territorial posterior a la Marca Hispànica també afecta al català, que s’expandeix cap a Catalunya Nova, País Valencià, les Illes, etc. La llengua es va normalitzar i la diglòssia entre el llatí i el català va desaparèixer. Finalment al segle XV ja s’utilitza el català en tots els àmbits.

Catalunya s’origina gràcies a la Marca Hispànica i es formarà la Corona catalano-aragonesa. El pas del llatí al català és lent i fins al s. XV no hi ha una normalització lingüística completa.

Juntament amb la consolidació del poder, van diferenciar-se les classes socials, de les quals la noblesa i la burgesia, no sabien llatí, i necessiten escrits en la llengua pròpia. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà. 

Un escriptor  important en aquest procés va ser Ramon Llull, qui va iniciar la prosa literària catalana. Volia convèncer als àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana, utilitza el llatí, l’àrab i el català. Al camp sintàctic utilitza coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris

La Cancelleria, l’organisme burocràtic de la Corona, utilitzava tres llengües: l’aragonès, el català i el llatí, i va exercir un paper com el de Llull, va crear un model que tots fan servir.

Més tard, cap al segle XV, la llengua catalana era parlada per tota la població a Catalunya, finalment va assoli la normalització. Seguidament el català va començar a compartir funcions amb el castellà, sobretot amb l’aristocràcia. Després València va desenvolupar una cultura viva i rica, consumida principalment per la burgesia. Finalment van aparèixer tractats que van posar en qüestió la puresa i la correcció de la llengua catalana.

El pas del llatí al català no és menys, que la evolució i la qüestió territorial a la península Ibèrica.

Relacionem el català amb el llatí vulgar perquè el català prové de les llengües romàniques que van deixar pas al llatí.

Totes aquestes qüestions van passar amb l’evolució de la llengua i de la conquesta dels àrabs a la península, tot i que van quedar molts factors històrics, socials i polítics. També van quedar molts factors lingüístics. No van provocar la substitució lingüística, però, sí que van deixar petjades en el vocabulari i en la toponímia.

Al segle VIII neix la llengua catalana a partir del llatí que es parlarà a tots dos costats del Pirineu.

L’historia del català s’ha forjat gràcies a la transmissió oral entre famílies, tot i que no totes les traduccions ni parles eren les adequades.Els primers fragments en català són del segle XI perquè des de aleshores tots el textos s’escrivien en llatí, el primer text literari XII en català es diu, Homilies d’ Organyà.Durant el regnat de Jaume I el català es va anar estenent per les illes Balears i per València.

La paraula sociolingüística ja ens diu d’entrada què és. Socio ->societat, lingüística ->llengua. La sociolingüística és l’ús de la llengua des del punt de vista de la societat.

La sociolingüística va néixer al 1950 als EE.UU, és un mosaic de cultures i llengües.A Espanya el primer lloc on va arribar la sociolingüística va ser a Catalunya (països catalans). Als països catalans tenim aquest problema. Un sociolingüista molt important a València.

El gran sociolingüista va ser Fergussom, que classificà les societats  on hi havia llengües en contacte.

Fergussom va separar les societats en bilingüisme, que és un fenomen individual, són persones que parlen dues llengües amb molta facilitat, i la disglòssia, que és un fenomen el qual es parla una llengua més que l’altra, exemple, a l’època de Franco la gent parlava català només a casa. A fora de casa castellà.

Aquest mètode de Fergussom ja no s’utilitza.

Els sociolingüistes utilitzen el conflicte lingüístic (una llengua que denomina políticament i socialment un altre.).

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar.

Durant l’imperi romà, el llatí va contribuir a la cohesió entre les diferents terres que es trabaven sota el domini romà.

En el segle V, s’inicià la caiguda de l’imperi romà. D’aquesta manera, les relacions entre terres llunyanes es van trencar. Aleshores van augmentar les tendències diversificadores dins del mateix Imperi i el llatí vulgar (llatí parlat) va perdre la importància que havia tingut. Aquesta sería la base de les futures llengües romàniques.

Les llengües romàniques s’han anat influenciant mútuament al llarg del temps.

L’evolució fonètica natural de les llengües, a la qual el llatí naturalment no va escapar, explica en gran part les importants diferències entre algunes llengües romàniques. A aquest procés també s’afegeix la diversitat lèxica del que es denomina llatí vulgar: la grandària del Imperi Romà i l’absència d’una norma literària i gramatical van resultar en una llengua vernacla no fixada.

Les llengües romàniques es classifiquen en nou grups, i cada un pot al seu torn comprendre diversos dialectes.

Llengües ibero-romàniques; Llengua dàlmata; Llengües gal·loromàniques; Llengua francoprovençal o arpitana; Llengües occitanoromàniques; Llengües reto-romàniques.

Els dos últims dialectes mencionats són menys parlats que els primers. A causa de l’experiència colonialista de finals del segle XV, les llengües romàniques s’entenien arreu del planeta. I van donar lloc a una sèrie de barreges que es coneixen coma criolls.

Europa al segle XX observa que Espanya vol igualar-se econòmicament i políticament als països europeus, i proclama el desitj d’autonomia, però que estiguin igualment al estat espanyol.

Entre aquestes comunitats, la catalana destaca més ja que vol teir el seu reconeixement nacional.

El “fet català” existeix innegablement, i que constitueix la condició necessària.

El “fet català” existeix bàsicament per un territori, una llengua, un fons cultural comú i un conjunt histtòric, s’insereix cadascuna d’aquestes fases i dins d’aquests conjunts amb diversos graus de cohesió.

Però tampoc sense haver aconseguint mai d’implantar els fonaments d’un “estat-nació”.

Observem que succeeix exactament igual per la banda de l’oceà de manera que els grans eixos lingüístics i polítics de la Reconquesta.

Sobre un gran espai territorial ben definit per les seves proteccions terrestres i per la seva orientació marítima.

És d’aquesta manera com es funda històricament una comunitat estable.