Rebeka

1. COMPRENSIÓ
1.1.
L’origen de l’univers va ser causa del Big Bang, però es pot pensar que abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, densa i petita esfera que s’hagués expandit. Es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistia en energia no convertida en matèria. Hi ha gent que creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.
1.2
No, ja que les hipòtesis científiques s’han de poder comprovar científicament.
1.3
comprovar −> verificar
plantejar −> suscitar
intentar −> tractar de
esbrinar −> indagar
imaginar −> concebre
caminar −> anar
1.4
a)
“Pot ser” és una perífrasi verbal, i “potser” és un adverbi que no té relació sintàctica amb l’anterior forma.
b).
Les dues indiquen una possibilitat.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1.
a)
I- «intentar saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, subjecte de l’oració principal
II- «saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, CD del verb intentar
III- «què hi havia abans del big bang»
oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial, CD. del verb saber
b)
Subjecte de l’oració principal: l’oració I
Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural. Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres».
[L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.]
c)
Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument
completament: complement circumstancial de quantitat
abans del big bang: complement circumstancial de temps
d)
se’ns escapa: no té funció sintàctica
se’ns escapa: complement indirecte
hi havia: no té funció sintàctica
3.2.
d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu
3.3.
“si la hipòtesi és certa o(, si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.
“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.
“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.
3.4.
Plantejar: fricatiu palatal sonor
mitjans: africat palatal sonor
expandeix; : oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
estigués: oclusiu velar sonor