Rebeka

L’expansió territorial posterior a la Marca Hispànica també afecta al català, que s’expandeix cap a Catalunya Nova, País Valencià, les Illes, etc. La llengua es va normalitzar i la diglòssia entre el llatí i el català va desaparèixer. Finalment al segle XV ja s’utilitza el català en tots els àmbits.

Catalunya s’origina gràcies a la Marca Hispànica i es formarà la Corona catalano-aragonesa. El pas del llatí al català és lent i fins al s. XV no hi ha una normalització lingüística completa.

Juntament amb la consolidació del poder, van diferenciar-se les classes socials, de les quals la noblesa i la burgesia, no sabien llatí, i necessiten escrits en la llengua pròpia. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà. 

Un escriptor  important en aquest procés va ser Ramon Llull, qui va iniciar la prosa literària catalana. Volia convèncer als àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana, utilitza el llatí, l’àrab i el català. Al camp sintàctic utilitza coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris

La Cancelleria, l’organisme burocràtic de la Corona, utilitzava tres llengües: l’aragonès, el català i el llatí, i va exercir un paper com el de Llull, va crear un model que tots fan servir.

Més tard, cap al segle XV, la llengua catalana era parlada per tota la població a Catalunya, finalment va assoli la normalització. Seguidament el català va començar a compartir funcions amb el castellà, sobretot amb l’aristocràcia. Després València va desenvolupar una cultura viva i rica, consumida principalment per la burgesia. Finalment van aparèixer tractats que van posar en qüestió la puresa i la correcció de la llengua catalana.