Una de les coses que més m’agraden de la cultura anglesa és el seu idioma, es podria dir que soc un enamorat de l’anglès. Trobo que parlar en anglès és molt més fàcil que parlar en català o en castellà, i a més la entonació amb la que parlen els anglesos em fascina. Però en Anglaterra no només hi ha la cultura anglesa, hi ha una gran diversitat de cultures que encara la fan molt més interessant.

També m’agrada molt la gran passió que tenen els anglesos per qualsevol cosa, però sobretot per el futbol. Jo soc un gran aficionat al futbol i quan veig partits d’equips anglesos sento una emoció molt especial. Els aficionats anglesos al futbol no paren d’animar al seu equip, guanyi o perdi els és indiferent, ells mai fallaran al seu equip.

Per finalitzar, cal esmentar que de vegades el clima a Anglaterra no és molt bo, però això seria l’únic factor en contra d’un país que sota el meu punt de vista, seria magnífic per viure.

La introducció es diferencia del pròleg en el fet que es dirigeix directament a l’obra i sol estar escrita per el propi autor que expressa la seva opinió i els seus punts de vista sobre l’obra. Per tant, la introducció va directe a introduir l’obra i no a explicar res de l’autor ni de les seves idees.

La principal diferència entre la presentació i les altres dos és que aquesta és oral. La presentació és una breu exposició sobre un tema o una obra que es realitza de forma oral i pot anar recolzada per fotos o petits esquemes on estan representats els punts més importants.

Per tant, els pròlegs, les introduccions i les presentacions són textos orals o escrits que ens serveixen per presentar una obra o un tema però cadascun de manera diferent.

Per tant, la característica principal és aquesta, que el teatre és un conjunt de fets escrits per un autor i que són reproduïts més tard per altres persones que són actors, en un espai físic determinat i davant de més gent, és a dir, el teatre no es llegeix, es veu. Com elements principals del teatre podem trobar els actes, que són les parts de l’obra, les escenes, que són les parts d’un acte, les acotacions, que són l’actitud que ha de prendre l’actor davant d’una situació determinada i el diàleg que és la conversa entre personatges.

Com en els altres gèneres, en el teatre també trobem subgèneres, entre els quals cal destacar la tragèdia, la comèdia i el drama. La tragèdia conta la història d’un heroi que lluita contra el destí i les lleis humanes per defensar a la seva gent, la comèdia té com objectiu fer riure al públic contant les històries quotidianes d’uns personatges, i el drama conta la història d’uns personatges populars que viuen situacions dramàtiques moguts per les seves passions (amor,odi,venjança,etc.)

En el propi títol ja es pot veure aquest contrast, és a dir, un contrast entre la terra baixa, on es representa un ambient de maldat, i la terra alta, on tot és pur i no hi ha maldat. El Sebastià i la Marta són de la terra baixa i entre els dos hi ha una relació amorosa, però ningú ho sap. En Sebastià s’ha de casar amb una dona de bona família i rica, i decideix casar a la Marta amb el Manelic, que procedeix de la terra alta, però ell seguirà tenint relacions amb la Marta. En Sebastià farà creure a la Marta que el Manelic sap tot el que passa i ella li agafarà molt d’odi, però en veritat Manelic no sap res.

Finalment, la Marta s’adonarà de que en Manelic no sabia res i començarà a estimar-lo, però un dia mentre ella i el Sebastià estan tenint relacions en Manelic els enxampa, i en un atac de ràbia mata al Sebastià, i juntament amb la Marta, s’escapen cap a la terra alta.

El dia va començar amb la trobada al metro de Can Vidalet amb el Santi i tots els alumnes, vam agafar el metro fins arribar al nostre destí, on ens esperava l’Alexandra, que molt amablement ens va voler acompanyar en aquesta sortida.

Un cop en el MACBA em va sorprendre molt la seva estructura, sobretot les finestres que deixaven veure diferents colors. Amb l’ajuda d’una guia, vam veure totes les obres, entre les quals m’agradaria destacar un quadre totalment negre i l’escultura feta amb xocolata. També destacar una sèrie de vídeos que hi havia i que representaven diferents obres d’alguns autors. Personalment, l’obra que més em va agradar va ser l’escombra feta amb fitxes de dominó.

Després del MACBA vam anar al CCCB,on vam veure dues galeries de fotos totalment diferents. En la primera es representaven fotografies on es podia observar gent amb amputacions a les cames causades principalment per accidents a les mines. La segona galeria tractava exclusivament sobre la dona.

Finalment vam anar a dinar al restaurant modernista de la “Fonda Espanyola”, on vam menjar molt bé i vam passar una estona molt divertida.

Personalment, em va agradar molt aquesta sortida, i penso que el MACBA ha estat un dels pocs museus que han despertat interès en mi. A més, la idea d’anar a menjar tots junts em va semblar genial!!

Normalment la història de la narració comença a partir d’un conflicte i va canviant la situació a mesura que es desenvolupa la història. Els personatges d’aquesta història poden parlar entre ells mitjançant el diàleg o si això no es produeix els seus pensaments es poden reproduir amb l’estil indirecte. A més, aquests personatges poden ser plans(no evolucionen durant la història) o rodons(evolucionen durant la història).

Com a gèneres narratius podem trobar la novel•la i el conte. La principal diferència entre aquests dos tipus de gèneres narratius és la seva extensió, ja que la novel•la és molt més extensa i complexa que el conte. A més, el principal objectiu de la novel•la és explicar una història i el del conte és entretenir. També podem trobar altres gèneres narratius, aquests menys importants que els anteriors, com la llegenda (una narració d’aparença històrica), la faula (una història on els animals són els protagonistes) i la epístola (una narració en forma de carta amb l’objectiu de comunicar).

1.2
El principal objectiu de Joan Miró era trencar amb l’art tradicional i per aquest motiu pensa que aquest art està desfasat.

1.3
El títol del text fa referència als dos últims paràgrafs del text, ja que es diu que l’art de la ceràmica hauria de retrobar el joc dels quatre elements: aigua,terra,foc i aire, i per això el títol de “Lírica dels quatre elements”.

1.4
a) l’home havia de crear els objectes perquè els necessitava
b) cultura artesana tradicional
c) arts que reprodueixen volums i formes
d) combinació dels quatre elements

3.1
a) Hi ha 3 oracions:
1-“justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració principal.
2- “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada adjectiva
3- “que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada substantiva CD
b)
en; en alguna mesura→CCM
de; de Joan Miró→CN
en; en decadència→Atr
des de: des de les cavernes→CCT
c)
alguna→ indefinit femení singular
aquella→ demostratiu femení singular
l’art→ article determinatiu masculí
les→ article determinatiu femení plural
d)
No hi ha verbs auxiliars en aquest text

3.2
La resposta correcta és la d

3.3
Verbs transitius → voltar/crear/tenir/descobrir

3.4
Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] i [Z]

MARSEILLE PORT D’AMOUR

NOTRE DAME DE LA GARDE PRIEZ POUR NOUS

RESA UNA NOIA EN MON BATELL:

«oh viens tout près de moi

puis pose avec émoi

tes lèvres sur ma bouche

- dans un baiser farouche

je serai toute à toi!»

SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ

Com sé que es besa

la besaré

marineret qui no vigila — corsari ve i li pren l’aimia –

si no li duia cap cançó– corsari ve i li pren l’amor

 Primer de tot, una petita biografia de l’autor:

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d’articles, de manifestos i d’altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l’inconformisme, l’idealisme i l’ombra d’una mort precoç. Els seus poemes, que tenen influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l’entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema “Nocturn per a acordió”, que fa referència a l’època en què l’autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d’altres.

Comentari sobre el poema :

Com sé que es besa és el segon dels dos cal·ligrames d’EL poema de la rosa als llavi. Aquest poema intenta narrar la coneixença, el festeig i la consumació carnal d’una relació entre el jo lírica i la dona. En aquesta relació, l’autor sol ser l’amant experimentat mentre que la dona no té experiència,és debutant. Més en concret, aquest cal·ligrama proclama el desig d’encontre sexual, la relació no avança, només augmenta el desig sexual. Aquest cal·ligrama està escrit originalment en tinta blava, intentant simbolitzar el mar. Ens podem imaginar la imatge d’un vaixell on l’autor (o el jo líric) està alçant els dos pals i la banderola menor mentre que en la banderola més gran hi és la súplica de l’enamorada, que l’autor li reclama en francès una besada. Però també es reprodueix l’amenaça de pirateria sentimental a les veles,“marinet qui no vigila-corsari ve i li pren l’aimia”. A més, en aquest poema hi ha un gran to eròtic i religiós, ja que la noia que “resa” converteix les seves paraules d’incitació eròtica en una pregària, és a dir, s’expressa en termes religiosos l’erotisme del cos humà. Per finalitzar, cal dir que l’autor escenifica un triangle amorós entre el jo líric, el corsari i la dona.

Primer de tot, en aquest text es poden veure clarament una sèrie d’arguments, tant a favor o en contra sobre el tema en concret, i això és la característica principal que diferencia els textos argumentatius dels altres tipus de textos. En el primer paràgraf dóna una visió del tema, però en el següent paràgraf dóna una altre opinió començant el paràgraf de la següent manera : “Però avui…”

Per afirmar que és una text científic només cal veure d’on s’ha extret aquest text, de la “Revista de les arts”, i per tant està molt clar que és un article científic dirigit a un públic molt específic, ja que utilitza un vocabulari molt tècnic només a l’abast de gent que entén del tema. Per tant, encara que no parli de ciència, té les característiques d’un text científic.

Per tant, aquest text té les característiques principals tant dels textos argumentatius i dels textos científics i per això es pot classificar dins la categoria de textos argumentatius científics.

Sento haver tret de la portada aquella foto tan maca, però com a mínim es poden veure les entrades.

La redacció està bé, hauries d’haver parlat del tema.

mb 10

1.2
La penúltima estrofa és més positiva perquè dóna consells a Espanya
La última estrofa és més negativa perquè ningú li fa cas.

1.3
T’han parlat massa →dels saguntins
records i glòries →només de morts
massa pensaves →en ton honor
i massa poc en el teu viure→ no tens ningú.

1.4
a) mor(t)
b) moren / morts / mortals / morissin
c) Perquè el tema de la mort està associat constantment amb el principal motiu de decadència d’Espanya.

3.1
a)Hi ha sis oracions:
1- Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana→oració principal
2- que et parla en llengua no castellana →oració subordinada de relatiu
3-. parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra →oració juxtaposada a la principal
4- que m’ha donat la terra aspra →oració subordinada de relatiu especificativa
5-. en aquesta llengua pocs t’han parlat→oració juxtaposada a l’anterior oració
6-. en l’altra, massa→oració juxtaposada a l’anterior

b)
Subjecte 1→ “tu”, implícit
Subjecte 2→que
Subjecte 3→ “jo”, implícit.
Subjecte 4→ la terra aspra
Subjecte 5→pocs
Subjecte 6→massa

c)
et parla→ CI
m’ha donat → CI
t’han parlat → CI

d)
Escoltar i donar són verbs transitius

3.2
La resposta correcta és la c

3.3
aspra→àrida
tràgica→ dramàtica
folla→ boja
feconda→ productiva
atronadora→ fortíssima

3.4
Espanya→ [n]
records→ [r]
tràgica→ [Z]
marxar→ [∫]
tens entorn→ [z]