Raul Ruiz

L’any 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya i Enric Prat de la Riba en va ocupar la presidència fins a la seva mort (1917). La Mancomunitat va crear una infraestructura política, econòmica i cultural que va permetre organitzar els serveis tècnics, administratius i científics. Després de la mort de Prat de la Riba la va presidir Josep Puig i Cadafalch. Les eleccions municipals de 1931 van suposar la implantació de la República a Espanya i a Catalunya va guanyar el partit Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià, líder d’aquest partit, va proclamar la República Catalana. Es forma el Govern de la Generalitat de Catalunya i es crea un estatut. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil.

L’any 1907, Enric Prat de la Riba va fundar l’Institut d’Estudis Catalans i quatre anys més tard s’hi crea la Secció Filològica. L’any 1913 la Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques, que van ser bàsicament obra de Pompeu Fabra. El Diccionari ortogràfic publicat el 1917, presentava la redacció definitiva de les Normes. A més, Pompeu Fabra va crear el Diccionari general de la llengua catalana al 1932.

Amb la dictadura franquista es va derogar l’Estatut d’Autonomia i van quedar sense efecte les institucions d’autogovern pròpies. La presència del català és molt escassa. L’any 1946 es publica el primer llibre, les poesies de Verdaguer. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU l’any 1956 la dictadura s’afebleix.

Durant la dictadura l’ús del català va ser prohibit en tots els àmbits de la vida pública. Les escoles de la Generalitat van ser clausurades i bona part del professorat es va haver d’exiliar.

Amb la mort del general Franco (1975), s’inicia a tot l’Estat espanyol el procés de recuperació de les llibertats democràtiques. El 1977, el govern de l’Estat va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya, de la qual va ser nomenat president Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprova l’Estatut d’Autonomia.

Aprovada la Constitució Espanyola l’any 1978, s’aproven diversos estatuts autònoms i s’estableix que el català és la llengua pròpia a Catalunya, Valencia i Illes Balears. L’ús del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.

La Renaixença fa referència al moviment de recuperació de l’ús literari del català que s’inicia l’any 1833 amb la publicació de l’oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau, i acaba l’any 1877.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme. Al 1868 la reina Isabel II és destronada i es produeix la restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa patent el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98 ) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa).

El romanticisme a Catalunya suposa tornar al passat, és a dir, una època en la qual el català era respectat. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors de la Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid segueix perseguint el català, però sense gaires resultats, ja que l’ús literari del català va a més. L’església defensarà el català, igual que els carlins i els republicans. La primera manifestació de la defensa del català és la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la aparició del catalanisme,moviment que té com objectius la recuperació de la llengua catalana i les institucions catalanes. Apareix una nova generació d’escriptors, entre els quals destaquen Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre, i Narcís Oller, que introduirà la novel·la naturalista. Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

L’aparició del catalanisme sorgeix gràcies als canvis socials i culturals i s’aconseguirà en el primer terç del segle XX.

Al s. XV amb Carles I com emperador les corts es traslladen a Castella. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent.
Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí,etc…
A més, al Rosselló es va introduir el francès, com a conseqüència de la seva incorporació a França.

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’Alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne : el Regne d’Espanya.

El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic ja que el castellà domina el català, encara que a la gent li costarà       acostumar-se, ja que no coneix el castellà. Hi haurà gent que utilitzarà el castellà, com els il·lustrats, però també qui seguirà usant el català, com per exemple en la literatura popular.

Com a conseqüència de la Marca Hispànica, hi ha una expansió territorial, però també una extensió del català. Hi ha una normalització de la llengua, el català s’acaba imposant al llatí i comença a ser una llengua parlada al s. XII. Passa el temps i guanya àmbits d’ús fins que al s. XV és la llengua de l’administració i de la literatura.

 Catalunya s’origina gràcies a la Marca Hispànica i es formarà la Corona            catalano-aragonesa. El pas del llatí al català és lent i fins al s. XV no hi ha una normalització lingüística completa.

 Més tard hi ha una consolidació de la noblesa i la burgesia catalana , que no saben llatí i originen una llengua pròpia, i es fan els primers textos en català: Liber iudiciourum, era el codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà, primer document en prosa de la llengua catalana.

 També es realitza poesia catalana, la poesia popular que feien els trobadors, però aquests utilitzaven l’occità per fer les seves obres, i continuarà així fins els grans canvis del s. XV, quan s’imposarà la llengua catalana a la poesia.

 Un dels més importants en aquest procés va ser Ramon Llull, que vas ser el que va iniciar la prosa literària catalana. Ell volia convèncer a jueus i àrabs de la superioritat de la fe cristiana, i va escriure en llatí, àrab i català. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris.

 Per la consolidació del català és important la Cancelleria, que utilitza tres llengües: l’aragonès, el català i el llatí. El seu model arribarà a molts territoris i ho seguirà tothom.

 Amb la conquesta de Nàpols per part d’Alfons el Magnànim, València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona. En aquest període destaca Ausiàs March i la seva poesia és coneguda per tothom.

 Per tant, per la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real.

Al segle V, els pobles germànics van iniciar l’ocupació dels territoris de l’Imperi romà. Els visigots no van comportar grans influències sobre la població autòctona, però els francs s’establiren a la zona anomenada Catalunya Vella.
També, és important la invasió aràbiga a la península que va començar l’any 711, molt diferent segons el lloc: a la Catalunya vella va durar uns cent anys i a la Catalunya Nova va durar quatre-cents, però a territoris com el Regne de València i el Regne de Mallorques la estada va durar uns cinc segles i mig.

Aquestes invasions van deixar algunes paraules pròpies del seu idioma. De les invasions dels pobles germànics trobem paraules com espia, bandera, llesca, rostir, fres, etc…
Dels àrabs trobem paraules com albercoc, barri, matalàs, cotó, sucre, xaloc, etc..

El naixement del català va ser un procés lent que comença al s. V i acaba el IX. El primer fet important és la Renovatio carolíngia, que posa de manifest la diferència entre la llengua parlada i la llengua escrita. També són importants els Serments de Strasburg, primer text escrit en una llengua romànica, Concili de Tours (813), on es va ordenar predicar en llengua romanç i l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, document escrit en llatí on apareixen transcrits 289 noms de pobles, viles i masos.

( 222 paraules )

La Romània és el conjunt de territoris en què és parlada un llengua romànica( que deriva del llatí). Hi ha nou llengües romàniques : el castellà, el català, l’occità, el galaicoportuguès, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard.

La romanització és el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma en els territoris conquerits per part dels romans. A la part mediterrània també es va produir la romanització, i en general, els pobles costaners van assimilar molt més ràpidament la nova cultura que els de l’interior.

Cal destacar la romanització a la Tarraconense cap a l’any 218 aC quan els romans van desembarcar a Empúries. Es va implantar el llatí però amb unes característiques innovadores, amb incorporació de neologismes entre altres.

Al Laci, una zona de Roma, és on es va conèixer el llatí vulgar, és a dir, el llatí parlat, que era molt diferent del llatí escrit, però evolucionava amb molta rapidesa.

Les restes lingüístiques que els pobles conquerits van deixar constitueixen el substrat preromà de la llengua catalana. Els substrats més importants són : el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.

( 195 paraules )

La sociolingüística és l’estudi de la llengua des d’un punt de vista social, és a dir, com utilitza la societat la llengua. Neix cap als anys 1950 als Estats Units i arriba aviat als Països Catalans.

El primer sociolingüista que es coneix es Fergusson, que estudia el fenomen de les llengües en contacte a partir de dos conceptes, el bilingüisme i la diglòssia. El bilingüisme,que vol dir “parlar més d’un idioma” l’aplica a les persones, és a dir, individualment, mentre que la diglòssia l’aplica a les societats i es dóna en una societat quan una de les dos llengües que hi ha és la de nivell culte i l’altre la de nivell popular.

Els sociolingüistes posteriors no parlen de bilingüisme ni diglòssia, parlen del conflicte lingüístic, que es produeix quan una llengua domina a una altre. Quan es produeix el conflicte lingüístic pot passar que la llengua oprimida es minoritzi i perdi àmbits d’ús i parlants fins a la substitució lingüística; encara que també pot haver-hi una normalització lingüística que farà que guanyi àmbits d’ús i parlants.

A més, la sociolingüística també estudia els registres, que és l’ús de la llengua en funció del context social.

( 196 paraules )

L’historiador Pierre Vilar va escriure aquest article al darrer quart del segle XX, és a dir, coincidint amb la fi de la dictadura a Espanya després de la mort de Franco,la transició de la dictadura a la democràcia.

Relata els principals canvis que es van produir a Espanya, dos dels més importants van ser el canvi d’un estat unitari a un estat pluralista i el reconeixement de les comunitats amb desig d’autonomia, en aquest apartat cal destacar el “fet català” per la insistència de Catalunya en reclamar l’identitat nacional.

El “fet català” ve marcat sobretot per el territori,la llengua i la història. Hi ha una gran relació entre el territori i la llengua, ja que no només trobem el català a Catalunya, també el trobem a més territoris com al País Valencià, a zones d’Aragó i a les Balears, entre altres.

També és important destacar el paper del Mediterrani, és a dir, el comerç que es feia a través del mar entre els tres grans ports (Barcelona, València i Ciutat de Mallorca), ja que el comerç per terra era molt lent.

Per tant, el “fet català” produïa una certa solidaritat entre Catalunya i zones de València i Mallorca però alhora hi havia un enfrontament amb Castella o França entre altres.

( 210 paraules )

En aquest fragment del llibre “L’Escanyapobres” hi ha una perfecta alternació entre els dos estils més utilitzats a l’hora d’escriure, la narració i la descripció. El primer estil que utilitza és la narració, aquesta part de narració ocupa els tres primers paràgrafs, i a partir del quart paràgraf utilitza la descripció fins al final.

En la primera part del text l’autor ens introdueix l’historia, ens explica com es van coneixent els dos protagonistes i com avança la seva relació al llarg del temps. Per tant, l’autor està realitzant una introducció i està relatant uns fets d’uns protagonistes, i això és la narració i dura fins al tercer paràgraf. A més, en aquesta part també hi ha una gran quantitat de verbs, la majoria dels quals estan en passat, que són una part imprescindible de qualsevol narració.

L’autor utilitza la descripció quan presenta l’acció en un temps més actual, és a dir, en el dia del seu casament. Es pot veure clar que és una descripció perquè l’autor no deixa d’utilitzar adjectius. Aquesta part dura fins al final del fragment.

Per tant, aquest text es pot dividir clarament en dos parts, la primera on l’autor utilitza la narració per introduir l’historia i la segona, on utilitza la descripció per relatar amb absolut detall com va ser el dia del seu casament.

( 220 paraules )