Raul Ruiz

El text “Lírica dels quatre elements” és un text argumentatiu, ja que presenta la gran majoria de característiques principals d’aquest tipus de text, i més específicament, és argumentatiu científic ja que parla d’un tema molt especialitzat.

Primer de tot, en aquest text es poden veure clarament una sèrie d’arguments, tant a favor o en contra sobre el tema en concret, i això és la característica principal que diferencia els textos argumentatius dels altres tipus de textos. En el primer paràgraf dóna una visió del tema, però en el següent paràgraf dóna una altre opinió començant el paràgraf de la següent manera : “Però avui…”

Per afirmar que és una text científic només cal veure d’on s’ha extret aquest text, de la “Revista de les arts”, i per tant està molt clar que és un article científic dirigit a un públic molt específic, ja que utilitza un vocabulari molt tècnic només a l’abast de gent que entén del tema. Per tant, encara que no parli de ciència, té les característiques d’un text científic.

Per tant, aquest text té les característiques principals tant dels textos argumentatius i dels textos científics i per això es pot classificar dins la categoria de textos argumentatius científics.

Sento haver tret de la portada aquella foto tan maca, però com a mínim es poden veure les entrades.

La redacció està bé, hauries d’haver parlat del tema.

mb 10

Les arts plàstiques són aquelles que es representen en els objectes materials. Com a arts plàstiques trobem l’arquitectura, l’escultura i la pintura. L’arquitectura tracta sobre els edificis,els espais; l’escultura es centra en els volums materials i la pintura en els colors i el dibuix.

D’aquestes tres arts plàstiques esmentades la que més m’agrada és l’arquitectura. El principal objectiu de l’arquitectura és construir edificis, o fins i tot ciutats (urbanisme). Com ja he explicat abans, l’arquitectura es basa en la manipulació dels espais per intentar crear edificis amb funcions estètiques i funcionals. És l’arquitectura la que més m’agrada perquè trobo fascinant el seu treball, és a dir, tots nosaltres vivim en uns edificis construïts a partir d’uns plànols fets per un arquitecte determinat. Per tant, gràcies a l’arquitectura nosaltres podem viure en les nostres cases segurs de que estan ben construïdes.

L’escultura i la pintura no m’agraden tant com l’arquitectura perquè penso que són molt més artístiques i depenen de la inspiració de l’autor, i jo personalment no gaudeixo de molta inspiració com per fer grans obres.

Per tant, les arts plàstiques tenen l’objectiu de fer objectes materials, i si hagués d’escollir alguna de les tres esmentades, escolliria sense cap dubte l’arquitectura.

La poesia és l’expressió de les opinions o sentiments de l’autor mitjançant les paraules disposades segons una mètrica característica i l’utilització de diverses figures literàries característiques de la poesia.

La principal característica de la poesia és que està escrita en vers, encara que també podem trobar la prosa poètica, en la qual l’autor també expressa els seus sentiments de la mateixa manera que en la poesia i té la mateixa musicalitat i ritme però que està escrita en prosa en comptes d’estar escrita en vers. A més, la poesia també destaca per la seva gran subjectivitat, ja que l’autor expressa únicament els seus sentiments cap a una altre persona o cap objectes que el serveixen d’inspiració.

També és important destacar l’utilització de les figures literàries per dotar de més bellesa al text o per donar-li més importància a algunes expressions que calen ser ressaltades. A més, les figures literàries donen musicalitat al poema i ens ajuden a imaginar-nos imatges relacionades amb el tema del poema. Com exemples de figures literàries trobem la metàfora, l’encavalcament o l’al·literació entre altres.

Per tant, el gènere poètic és un tipus de gènere en el que l’autor expressa tots el seus sentiments mitjançant una mètrica determinada i utilitzant uns determinats recursos literaris per donar-li més bellesa.

El modernisme és un corrent literari que apareix a Catalunya a finals del segle XIX i al segle XX que volia portar la cultura catalana a nivells tan alts com el de les cultures de la resta d’Europa. Com a característiques principals trobem la bellesa, la natura i la musicalitat. L’artista modernista era bohemi, és a dir, un artista que portava una vida apartada de les normes. També hi havia diverses tendències com el Regeneracionisme, que transformava la realitat, i l’Esteticisme, on l’art és el refugi de l’artista.

El principal exponent del modernisme literari va ser Joan Maragall. La poesia de Maragall passa per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme. En la primera etapa vitalista (1888-1893) va publicar el seu primer poema important “L’oda infinita” i a partir d’aquesta etapa va començar a ser un poeta conegut. Després va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895) bàsicament per seguir la moda del moment. En la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent al de la Renaixença i va escriure el llibre “Visions&Cants”. Durant la segona etapa decadentista (1906-1909) va patir l’avanç del Noucentisme, un nou moviment literari. En la tercera etapa vitalista torna a recuperar l’individualisme i el vitalisme de les anteriors etapes.

Els principals temes de l’obra de Joan Maragall són molt diversos, però destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.

El tema sobre el qual tracten els textos científics és la ciència, parlen sobre la ciència però a un nivell bastant intel·lectual i per aquest motiu solen anar adreçats a persones que coneixen bastant bé el tema.

Les principals característiques dels textos científics són expressar-se amb claredat i precisió i tenir una gran objectivitat sobre el tema que estan parlant. El fet de que vagin adreçats a persones que saben molt del tema provoca la necessitat d’usar llengua culta i expressions pròpies de la ciència.

 La seva estructura és la dels textos argumentatius, ja que estan basats en una hipòtesis inicial que al llarg del text van recolzant amb arguments per intentar convèncer al receptor. A més, en els textos científics hi ha un gran predomini de l’ús del substantiu i de l’adjectiu especificatiu. També hi ha una gran abundància d’exemples que serveixen per intentar demostrar la validesa de la hipòtesi. El temps verbal més utilitzat és el present d’indicatiu.

 Per tant, l’objectiu dels textos científics és informar de temes que tracten sobre la ciència, adreçats a un públic molt específic, i que en general són textos argumentatius amb unes característiques lingüístiques pròpies d’aquest tipus de textos.

La ciència és una de les parts més importants i fonamentals en la societat. Sense la ciència no podríem comprendre l’Univers o conèixer moltes de les teories que parlen sobre la realitat.

 Els efectes de la ciència en la societat, no es tracta solament dels efectes en la societat actual, sinó també dels efectes sobre la societat futura. Per tant, la ciència és un dels factors essencials del desenvolupament social ja que hem pogut millorar el nostre nivell de vida gràcies a la ciència, amb exemples com la creació de nous medicaments per curar malalties que fins fa poc eren incurables.

 Però on més ha influït la ciència ha estat en la tecnologia. Els grans avenços produïts en la tecnologia estan causats per la ciència, és a dir, la ciència millora la tecnologia. En la nostra vida quotidiana estem envoltats d’aparells tecnològics que ens fan més fàcil la vida i això ho devem exclusivament a la ciència i a la tecnologia.

 Per tant, ciència, tecnologia i societat formen una unió molt difícil de separar, i la seva separació no seria beneficiosa per nosaltres, ja que cada vegada depenem més de la ciència i la tecnologia, que fan que la nostra vida sigui més fàcil de portar.

El conte és una narració breu, oral o escrita, en la qual es relata una història tant real com fictícia i que posseeix unes característiques estructurals diferents a la novel·la.

Els personatges del conte són esquemàtics i lineals, no tenen món interior ni relacions amb el passat o futur i encaren un cert comportament ètic: l’heroi, la bruixota, la princesa, l’ogre,etc… A més no hi ha un espai i un temps definits i precisos. Normalment es narra en tercera persona i poden haver diàlegs entre els personatges. Solen haver-hi fórmules de començament i tancament, com per exemple: “ Hi havia una vegada…”

Hi ha dos grans tipus de contes: el conte popular i el conte literari. Es diu que el conte popular és tan antic com la humanitat. Es caracteritza perquè normalment és anònim i pel seu caràcter fantàstic. En canvi, el conte literari està escrit per un autor conegut. Com ha de ser una narració breu, l’autor es centra directament en els fets i el final sol ser sorpenent.

Per tant el conte es caracteritza per ser una narració breu i en general de caire fantàstic, on destaquen el conte popular i el conte literari.

Moltes persones en aquest món pensen que tenen un preu, un preu pel qual farien qualsevol cosa. Però, és veritat que tots tenim un preu ? I si fos veritat, quin és aquest preu ?

Aquesta pregunta sorgeix com una conseqüència del món en el que en el qual vivim, ja que en aquests últims anys els diners han adquirit un protagonisme que els fan els veritables amos d’aquest món. Per tant, és normal que molta gent es vulgui vendre per diners i no els importa mentir, fer malifetes o fins i tot matar per aconseguir diners.

Encara que també hi ha gent que no fa les coses per diner diners, les fa perquè creuen que fan el correcte i actuen honradament. Un clar exemple és el protagonista del text, que tot el que té ho a guanyat amb la seva suor i ningú li ha regalat res i mai ha acceptat cap proposta que no li convencés encara que guanyés més diners, ja que ell el que fa és perquè li agrada i no es vendria per diners.

Per tant, sobre aquest tema hi ha diverses opinions ja que hi ha gent que pot pensar que té el seu preu i que es podrien vendre, però hi ha d’altres més honrades que no es vendrien ni per tot els diners del món.

Els textos científics i els textos de divulgació científica parlen del mateix tema, la ciència, però tracten aquest tema des d’un punt de vista diferent, i sobretot, la principal diferència és que van adreçats a un tipus de públic diferent.

Els textos científics utilitzen un llenguatge més tècnic ja que van dirigits a un públic que en sap del tema i té bastant coneixement sobre la ciència. A més, els textos científics són argumentatius, ja que estan basats en una hipòtesis inicial que al llarg del text van recolzant amb arguments per intentar convèncer al públic.

En canvi, els textos de divulgació científica estan dirigits a qualsevol públic ja que utilitza un llenguatge molt menys científic i fins i tot pot arribar a ser un llenguatge col·loquial. Aquest textos són explicatius ja que es basen en la síntesis d’un tema i la posterior explicació d’aquest.

Per tant, aquests dos textos tenen en comú el tema que tracten, però un pertany a un àmbit més tècnic i per tant té unes característiques més específiques i l’altre té un llenguatge més neutre i és més fàcil d’entendre per persones que no saben gaire del tema.