Raul Ruiz

Poema: Com sé que es besa (Joan Salvat-Papasseit)

MARSEILLE PORT D’AMOUR

NOTRE DAME DE LA GARDE PRIEZ POUR NOUS

RESA UNA NOIA EN MON BATELL:

«oh viens tout près de moi

puis pose avec émoi

tes lèvres sur ma bouche

- dans un baiser farouche

je serai toute à toi!»

SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ

Com sé que es besa

la besaré

marineret qui no vigila — corsari ve i li pren l’aimia –

si no li duia cap cançó– corsari ve i li pren l’amor

 Primer de tot, una petita biografia de l’autor:

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d’articles, de manifestos i d’altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l’inconformisme, l’idealisme i l’ombra d’una mort precoç. Els seus poemes, que tenen influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l’entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema “Nocturn per a acordió”, que fa referència a l’època en què l’autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d’altres.

Comentari sobre el poema :

Com sé que es besa és el segon dels dos cal·ligrames d’EL poema de la rosa als llavi. Aquest poema intenta narrar la coneixença, el festeig i la consumació carnal d’una relació entre el jo lírica i la dona. En aquesta relació, l’autor sol ser l’amant experimentat mentre que la dona no té experiència,és debutant. Més en concret, aquest cal·ligrama proclama el desig d’encontre sexual, la relació no avança, només augmenta el desig sexual. Aquest cal·ligrama està escrit originalment en tinta blava, intentant simbolitzar el mar. Ens podem imaginar la imatge d’un vaixell on l’autor (o el jo líric) està alçant els dos pals i la banderola menor mentre que en la banderola més gran hi és la súplica de l’enamorada, que l’autor li reclama en francès una besada. Però també es reprodueix l’amenaça de pirateria sentimental a les veles,“marinet qui no vigila-corsari ve i li pren l’aimia”. A més, en aquest poema hi ha un gran to eròtic i religiós, ja que la noia que “resa” converteix les seves paraules d’incitació eròtica en una pregària, és a dir, s’expressa en termes religiosos l’erotisme del cos humà. Per finalitzar, cal dir que l’autor escenifica un triangle amorós entre el jo líric, el corsari i la dona.

• Hola sóc el Raul Ruiz de 2on Batxillerat A i en aquest bloc aniré posant la feina!!!