Raul Ruiz

El modernisme és un corrent literari que apareix a Catalunya a finals del segle XIX i al segle XX que volia portar la cultura catalana a nivells tan alts com el de les cultures de la resta d’Europa. Com a característiques principals trobem la bellesa, la natura i la musicalitat. L’artista modernista era bohemi, és a dir, un artista que portava una vida apartada de les normes. També hi havia diverses tendències com el Regeneracionisme, que transformava la realitat, i l’Esteticisme, on l’art és el refugi de l’artista.

El principal exponent del modernisme literari va ser Joan Maragall. La poesia de Maragall passa per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme. En la primera etapa vitalista (1888-1893) va publicar el seu primer poema important “L’oda infinita” i a partir d’aquesta etapa va començar a ser un poeta conegut. Després va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895) bàsicament per seguir la moda del moment. En la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent al de la Renaixença i va escriure el llibre “Visions&Cants”. Durant la segona etapa decadentista (1906-1909) va patir l’avanç del Noucentisme, un nou moviment literari. En la tercera etapa vitalista torna a recuperar l’individualisme i el vitalisme de les anteriors etapes.

Els principals temes de l’obra de Joan Maragall són molt diversos, però destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.