Raul Ruiz

El tema sobre el qual tracten els textos científics és la ciència, parlen sobre la ciència però a un nivell bastant intel·lectual i per aquest motiu solen anar adreçats a persones que coneixen bastant bé el tema.

Les principals característiques dels textos científics són expressar-se amb claredat i precisió i tenir una gran objectivitat sobre el tema que estan parlant. El fet de que vagin adreçats a persones que saben molt del tema provoca la necessitat d’usar llengua culta i expressions pròpies de la ciència.

 La seva estructura és la dels textos argumentatius, ja que estan basats en una hipòtesis inicial que al llarg del text van recolzant amb arguments per intentar convèncer al receptor. A més, en els textos científics hi ha un gran predomini de l’ús del substantiu i de l’adjectiu especificatiu. També hi ha una gran abundància d’exemples que serveixen per intentar demostrar la validesa de la hipòtesi. El temps verbal més utilitzat és el present d’indicatiu.

 Per tant, l’objectiu dels textos científics és informar de temes que tracten sobre la ciència, adreçats a un públic molt específic, i que en general són textos argumentatius amb unes característiques lingüístiques pròpies d’aquest tipus de textos.

La ciència és una de les parts més importants i fonamentals en la societat. Sense la ciència no podríem comprendre l’Univers o conèixer moltes de les teories que parlen sobre la realitat.

 Els efectes de la ciència en la societat, no es tracta solament dels efectes en la societat actual, sinó també dels efectes sobre la societat futura. Per tant, la ciència és un dels factors essencials del desenvolupament social ja que hem pogut millorar el nostre nivell de vida gràcies a la ciència, amb exemples com la creació de nous medicaments per curar malalties que fins fa poc eren incurables.

 Però on més ha influït la ciència ha estat en la tecnologia. Els grans avenços produïts en la tecnologia estan causats per la ciència, és a dir, la ciència millora la tecnologia. En la nostra vida quotidiana estem envoltats d’aparells tecnològics que ens fan més fàcil la vida i això ho devem exclusivament a la ciència i a la tecnologia.

 Per tant, ciència, tecnologia i societat formen una unió molt difícil de separar, i la seva separació no seria beneficiosa per nosaltres, ja que cada vegada depenem més de la ciència i la tecnologia, que fan que la nostra vida sigui més fàcil de portar.

El conte és una narració breu, oral o escrita, en la qual es relata una història tant real com fictícia i que posseeix unes característiques estructurals diferents a la novel·la.

Els personatges del conte són esquemàtics i lineals, no tenen món interior ni relacions amb el passat o futur i encaren un cert comportament ètic: l’heroi, la bruixota, la princesa, l’ogre,etc… A més no hi ha un espai i un temps definits i precisos. Normalment es narra en tercera persona i poden haver diàlegs entre els personatges. Solen haver-hi fórmules de començament i tancament, com per exemple: “ Hi havia una vegada…”

Hi ha dos grans tipus de contes: el conte popular i el conte literari. Es diu que el conte popular és tan antic com la humanitat. Es caracteritza perquè normalment és anònim i pel seu caràcter fantàstic. En canvi, el conte literari està escrit per un autor conegut. Com ha de ser una narració breu, l’autor es centra directament en els fets i el final sol ser sorpenent.

Per tant el conte es caracteritza per ser una narració breu i en general de caire fantàstic, on destaquen el conte popular i el conte literari.

Moltes persones en aquest món pensen que tenen un preu, un preu pel qual farien qualsevol cosa. Però, és veritat que tots tenim un preu ? I si fos veritat, quin és aquest preu ?

Aquesta pregunta sorgeix com una conseqüència del món en el que en el qual vivim, ja que en aquests últims anys els diners han adquirit un protagonisme que els fan els veritables amos d’aquest món. Per tant, és normal que molta gent es vulgui vendre per diners i no els importa mentir, fer malifetes o fins i tot matar per aconseguir diners.

Encara que també hi ha gent que no fa les coses per diner diners, les fa perquè creuen que fan el correcte i actuen honradament. Un clar exemple és el protagonista del text, que tot el que té ho a guanyat amb la seva suor i ningú li ha regalat res i mai ha acceptat cap proposta que no li convencés encara que guanyés més diners, ja que ell el que fa és perquè li agrada i no es vendria per diners.

Per tant, sobre aquest tema hi ha diverses opinions ja que hi ha gent que pot pensar que té el seu preu i que es podrien vendre, però hi ha d’altres més honrades que no es vendrien ni per tot els diners del món.