Raul Ruiz

L’any 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya i Enric Prat de la Riba en va ocupar la presidència fins a la seva mort (1917). La Mancomunitat va crear una infraestructura política, econòmica i cultural que va permetre organitzar els serveis tècnics, administratius i científics. Després de la mort de Prat de la Riba la va presidir Josep Puig i Cadafalch. Les eleccions municipals de 1931 van suposar la implantació de la República a Espanya i a Catalunya va guanyar el partit Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià, líder d’aquest partit, va proclamar la República Catalana. Es forma el Govern de la Generalitat de Catalunya i es crea un estatut. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil.

L’any 1907, Enric Prat de la Riba va fundar l’Institut d’Estudis Catalans i quatre anys més tard s’hi crea la Secció Filològica. L’any 1913 la Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques, que van ser bàsicament obra de Pompeu Fabra. El Diccionari ortogràfic publicat el 1917, presentava la redacció definitiva de les Normes. A més, Pompeu Fabra va crear el Diccionari general de la llengua catalana al 1932.

Amb la dictadura franquista es va derogar l’Estatut d’Autonomia i van quedar sense efecte les institucions d’autogovern pròpies. La presència del català és molt escassa. L’any 1946 es publica el primer llibre, les poesies de Verdaguer. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU l’any 1956 la dictadura s’afebleix.

Durant la dictadura l’ús del català va ser prohibit en tots els àmbits de la vida pública. Les escoles de la Generalitat van ser clausurades i bona part del professorat es va haver d’exiliar.

Amb la mort del general Franco (1975), s’inicia a tot l’Estat espanyol el procés de recuperació de les llibertats democràtiques. El 1977, el govern de l’Estat va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya, de la qual va ser nomenat president Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprova l’Estatut d’Autonomia.

Aprovada la Constitució Espanyola l’any 1978, s’aproven diversos estatuts autònoms i s’estableix que el català és la llengua pròpia a Catalunya, Valencia i Illes Balears. L’ús del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.

La Renaixença fa referència al moviment de recuperació de l’ús literari del català que s’inicia l’any 1833 amb la publicació de l’oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau, i acaba l’any 1877.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme. Al 1868 la reina Isabel II és destronada i es produeix la restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa patent el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98 ) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa).

El romanticisme a Catalunya suposa tornar al passat, és a dir, una època en la qual el català era respectat. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors de la Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid segueix perseguint el català, però sense gaires resultats, ja que l’ús literari del català va a més. L’església defensarà el català, igual que els carlins i els republicans. La primera manifestació de la defensa del català és la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la aparició del catalanisme,moviment que té com objectius la recuperació de la llengua catalana i les institucions catalanes. Apareix una nova generació d’escriptors, entre els quals destaquen Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre, i Narcís Oller, que introduirà la novel·la naturalista. Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

L’aparició del catalanisme sorgeix gràcies als canvis socials i culturals i s’aconseguirà en el primer terç del segle XX.