Raul Ruiz

Al s. XV amb Carles I com emperador les corts es traslladen a Castella. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent.
Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí,etc…
A més, al Rosselló es va introduir el francès, com a conseqüència de la seva incorporació a França.

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’Alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne : el Regne d’Espanya.

El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic ja que el castellà domina el català, encara que a la gent li costarà       acostumar-se, ja que no coneix el castellà. Hi haurà gent que utilitzarà el castellà, com els il·lustrats, però també qui seguirà usant el català, com per exemple en la literatura popular.

Com a conseqüència de la Marca Hispànica, hi ha una expansió territorial, però també una extensió del català. Hi ha una normalització de la llengua, el català s’acaba imposant al llatí i comença a ser una llengua parlada al s. XII. Passa el temps i guanya àmbits d’ús fins que al s. XV és la llengua de l’administració i de la literatura.

 Catalunya s’origina gràcies a la Marca Hispànica i es formarà la Corona            catalano-aragonesa. El pas del llatí al català és lent i fins al s. XV no hi ha una normalització lingüística completa.

 Més tard hi ha una consolidació de la noblesa i la burgesia catalana , que no saben llatí i originen una llengua pròpia, i es fan els primers textos en català: Liber iudiciourum, era el codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà, primer document en prosa de la llengua catalana.

 També es realitza poesia catalana, la poesia popular que feien els trobadors, però aquests utilitzaven l’occità per fer les seves obres, i continuarà així fins els grans canvis del s. XV, quan s’imposarà la llengua catalana a la poesia.

 Un dels més importants en aquest procés va ser Ramon Llull, que vas ser el que va iniciar la prosa literària catalana. Ell volia convèncer a jueus i àrabs de la superioritat de la fe cristiana, i va escriure en llatí, àrab i català. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris.

 Per la consolidació del català és important la Cancelleria, que utilitza tres llengües: l’aragonès, el català i el llatí. El seu model arribarà a molts territoris i ho seguirà tothom.

 Amb la conquesta de Nàpols per part d’Alfons el Magnànim, València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona. En aquest període destaca Ausiàs March i la seva poesia és coneguda per tothom.

 Per tant, per la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real.

Al segle V, els pobles germànics van iniciar l’ocupació dels territoris de l’Imperi romà. Els visigots no van comportar grans influències sobre la població autòctona, però els francs s’establiren a la zona anomenada Catalunya Vella.
També, és important la invasió aràbiga a la península que va començar l’any 711, molt diferent segons el lloc: a la Catalunya vella va durar uns cent anys i a la Catalunya Nova va durar quatre-cents, però a territoris com el Regne de València i el Regne de Mallorques la estada va durar uns cinc segles i mig.

Aquestes invasions van deixar algunes paraules pròpies del seu idioma. De les invasions dels pobles germànics trobem paraules com espia, bandera, llesca, rostir, fres, etc…
Dels àrabs trobem paraules com albercoc, barri, matalàs, cotó, sucre, xaloc, etc..

El naixement del català va ser un procés lent que comença al s. V i acaba el IX. El primer fet important és la Renovatio carolíngia, que posa de manifest la diferència entre la llengua parlada i la llengua escrita. També són importants els Serments de Strasburg, primer text escrit en una llengua romànica, Concili de Tours (813), on es va ordenar predicar en llengua romanç i l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, document escrit en llatí on apareixen transcrits 289 noms de pobles, viles i masos.

( 222 paraules )

La Romània és el conjunt de territoris en què és parlada un llengua romànica( que deriva del llatí). Hi ha nou llengües romàniques : el castellà, el català, l’occità, el galaicoportuguès, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard.

La romanització és el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma en els territoris conquerits per part dels romans. A la part mediterrània també es va produir la romanització, i en general, els pobles costaners van assimilar molt més ràpidament la nova cultura que els de l’interior.

Cal destacar la romanització a la Tarraconense cap a l’any 218 aC quan els romans van desembarcar a Empúries. Es va implantar el llatí però amb unes característiques innovadores, amb incorporació de neologismes entre altres.

Al Laci, una zona de Roma, és on es va conèixer el llatí vulgar, és a dir, el llatí parlat, que era molt diferent del llatí escrit, però evolucionava amb molta rapidesa.

Les restes lingüístiques que els pobles conquerits van deixar constitueixen el substrat preromà de la llengua catalana. Els substrats més importants són : el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.

( 195 paraules )

• Hola sóc el Raul Ruiz de 2on Batxillerat A i en aquest bloc aniré posant la feina!!!