1. Valoració de la feina feta

1.1 Redaccions 6.5 - 7 - 7.5

1.2 Exercicis: 1 punt de contestació d’un exercici a classe.

1.3 Activitats oral: 8 del poema.

nota feina: Hem surt 7.8

2. Notes dels exàmens

prova lectura: 7.5

prova Final: 7

nota mitjana de les proves: 7.25 

NOTA FINAL : Un 7.52 objectivamente entre les notes, més un punt més de principis d’avaluació un 8.5. Et deixo a tú l’elecció de posarme 8 o 9.

La cultura escocesa és producte sobretot de les aportacions celtes i anglosaxones, o fins i tot nòrdiques. Així trobem que el més destacat pel que fa a la gastronomia són les haggis i el wisky i com a instrument musical cal remarcar la gaita. Una peça d’indumentària típica d’Escòcia és la Kilt, que és una faldilla de quadres que es posen els homes, sobretot en casaments, però també en esdeveniments esportius o per sortir. Els esports més populars són el futbol i el rugbi.

La cultura japonesa és el resultat d’un procés històric que comença amb les onades immigratòries originàries del continent asiàtic i illes de Pacífic fins el començament de l’era Meiji, a finals del segle XIX. Al Japó, les interrelacions personals estan molt influenciades per les idees d’”honor”, “obligació”, i “deure”.Per una altre banda, els japoneses posseeixen un sentit de l’humor intrínsec i complicat, que es veu molt en el seu idioma, la cultura, la religió i l’ètica i a vegades és considerat com molt difícil d’interpretar per altres cultures.

Aquest és el resultat dels meus dos petits resums arguments que he fet de les dues cultures que em desperten simpatia.

229 paraules

El pròleg és una exposició que precedeix una obra literària per explicar alguna cosa que s’hi refereix. Aquesta exposició normalment no està feta per l’autor de l’obre sinó per una altre persona. Encara que també pot ser escrit per l’autor.

La introducció és allò que s’escriu abans d’un text, introduint el seu tema. El lector ha de ser capaç de fer-se una idea general del text que després llegirà, així que aquesta introducció ha de ser un tipus de resum del text.

La presentació és l’exposició oral del tema que es fa davant un públic. Té com a objectiu principal donar una idea general o informar sobre el tema que s’exposa. Aquesta exposició ha de ser amena, clara i pot estar acompanyada de diapositives i altres mètodes que ajudin a l’expositor a presentar-la.

Finalment veiem que el pròleg, la introducció i la presentació tenen la tasca de presentar un escrit, i de facilitar-ne la comprensió.

203 paraules

Una  característica significativa del teatre és que esta fet perquè s’interpreti i no explícitament per a llegir-la. No hi ha narrador, i els personatges van introduint la trama amb els seus diàlegs. L’obra també està feta per un públic determinat, i es necessiten actors i espais per interpretar-la.

L’estructura bàsica del text teatral permet distingir el text principal, que és normalment els diàlegs dels protagonistes i el text acota, que son notes per aclarir coses sobre l’escena i et donen informació. El text principal es pot dividir en actes; cada acte separat dels altres per un interval. Una escena està marcada per la intervenció dels mateixos personatges, mentre que el quadre es caracteritza pel canvi d’escenari.

D’igual forma que altres gèneres, aquest està dividit en subgèneres. Els més importants són: la tragèdia, el drama i la comèdia. El primer té un desenllaç tràgic normalment amb la mort d’un dels personatges, el segon tracta conflictes reals però tràgics i el tercer té sempre un final feliç.

205 paraules

La Marta és una noia que arriba amb el seu pare a Terra Baixa. A l’amo de tot el que hi ha en aquell lloc, el Sebastià, li agrada la Marta, i fa que sigui la seva amant. Però ell està arruïnat, i ha de casar-se amb una pubilla si vol salvar la seva hisenda. Per això obliga la Marta a casar-se amb el Manelic, un xicot innocent i bo, per poder continuar mantenint relacions amb la noia sense que el seu marit sospiti res. La Marta no vol casar-se perquè estima al Sebastià; a més, pensa que el Manelic ho sap tot i que està d’acord amb que ella sigui l’amant del Sebastià. Amb el temps, la Marta s’adona que realment estima al Manelic, perquè és l’única cosa en aquest món que és seva de debò, i s’ho li ho (l’hi a nivell col·loquial) diu.

Terra baixa significa el lloc on hi ha problemes, on s’embolica tot, i la terra alta d’on ve en Manelic és la terra que esta tranqui-la i es viu bé.

Hi ha diversos tipus de textos periodístics, i aquests es classifiquen segons siguin informatius o d’opinió. Alguns textos periodístics informatius són la notícia i el reportatge, i alguns textos periodístics d’opinió són l’article, l’entrevista, les cartes dels lectors al director, etc.

Els personatges es comuniquen gràcies al diàleg en estil directe o en estil indirecte. Aquest poden evolucionar en la història (rodons) o no evolucionar (plans). Poden ser principals, si actuen directament en els fets, o secundaris. També hem de tindre en compte el temps i el lloc on succeeix l’acció.

Els subgèneres d’aquests gènere són el conte i la novel·la. Hi ha una diferència molt clara que hi ha en aquests dos subgèneres. La novel·la és molt més extensa i més complexa, en canvi, el conte és una història breu que la novel·la.

 196 paraules

1.1 La primera crisi és la de la manca d’objectes que patia l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne de nous que han anat evolucionant, civilitzant-lo. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil·lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.

1.2 Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, i és normal que l’interpretés com un procés de decadència des de les cavernes.

1.3  El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art dela ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formesd’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena depoesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, alcaràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en lamesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com amaterials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.

1.4

a) en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè els necessitava per viure.

b) la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.

c) les arts plàstiques: arts que reprodueixen volums i formes.

d) presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1 a)

Hi ha tres oracions:

I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.

II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.

III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.

b)

• en alguna mesura: CCM.
• de Joan Miró: CN
• en decadència: atribut
• des de les cavernes: CCT

c)

• alguna: indefinit femení singular.
• aquella: demostratiu femení singular.
• l’art: article determinatiu masculí.
• les: article determinatiu femení plural.

d) No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.

3.2 d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.

3.3

• voltar
• crear
• tenir
• descobrir

Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.

3.4

fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

crisi: fricatiu alveolar sonor

successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor

1.1 Espanya és trista i decadent, que viu de glòries passades. Envia a morir inútilment els seus fills enlloc de mirar de fer que visquin bé. Només celebra funerals en comptes de plorar. Ho ha perdut tot, està tancada en si mateixa i no és capaç d’escoltar la veu del poeta.

1.2 A la penúltima estrofa l’actitud del poeta és més positiva, i sembla que tingui esperances que Espanya li faci cas. A l’última estrofa, però, la seva actitud és molt negativa, ja que Espanya li sembla incapaç d’escoltar. El canvi d’actitud es deu, potser, a que el poeta no vol fer-se il·lusions.

1.3

• T’han parlat massa dels saguntins”
• “Massa pensaves en ton honor”
• “i massa poc en el teu viure”
• “tot ho perderes”

1.4 a) L’arrel és mor.

b) “Moren”, “morts”, “morta”, “mort”, “mortals”, “morissin”.

c) Perquè el poeta associa la mort amb Espanya.

3. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

3.1 a)

Hi ha sis oracions:

I. “Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana”: oració principal.

II. “que et parla en llengua no castellana”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.

III. “parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra”: oració juxtaposada

IV. “que m’ha donat la terra aspra”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.

V. “en ‘questa llengua pocs t’han parlat”: oració juxtaposada.

VI. “en l’altra, massa”: oració juxtaposada

b)

I. “tu”, implícit. Es reconeix per la terminació de “escolta”.

II. “que”

III. “jo”, implícit. Es reconeix per la terminació de “parlo”.

IV. “la terra aspra”.

V. “pocs”

VI. “massa”

c)

• et parla: CI
• m‘ha donat: CI
• t‘han parlat: CI

d)

• “escoltar”: es construeix amb CD.
• “donar”: es construeix amb CD.

3.2 c. poc és un adverbi, i tràgica fa de predicatiu.

3.3

aspra: àrida

tràgica: dramàtica

folla: boja

feconda: fèrtil

atronadora: estrepitosa

3.4

Espanya:nasal palatal sonor

records: vibrant múltiple

tràgica: fricatiu palatal sonor

marxar: fricatiu palatal sord

tens entorn: fricatiu alveolar sonor

1.1 Potser el big bang es troba a l’origen de l’univers actual, però abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, o  una esfera densa i petita que s’hagués expandit. També es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistiria en energia no convertida en matèria. Hi ha qui creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.

1.2 No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament.

1.3

comprovar −> verificar

plantejar −> suscitar

intentar −> tractar de

esbrinar −> indagar

imaginar −> concebre

caminar −> anar

1.4 a) “Pot ser” és una perífrasi verbal, mentre “potser” és un adverbi que no té gaire relació sintàctica amb l’anterior forma.

b) Totes dues indiquen possibilitat.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.2  d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu

3.3 si la hipòtesi és certa o (,si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.

“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.

“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.

3.4

Plantejar:  fricatiu palatal sonor

mitjans: africat palatal sonor

expandeix; : oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

estigués: oclusiu velar sonor

El textos augmentatius com aquest, presenten una sèrie de característiques comuns. L’objectiu principal d’aquests, és convèncer l’emissor de que la postura subjectiva respecte el tema que pren l’autor és la correcta. Per aconseguir-ho l’autor proporciona informació sobre el tema atracar, per després declinar-se en una postura a favor o en contra. En aquest cas les diverses postures són: si l’art està en decadència o no i si des de l’època de l’home primitiu hi ha una crisi d’objectes.

No és un text que vagi dirigit a qualsevol tipus de públic, perquè utilitza un llenguatge molt tècnic que no pot entendre qualsevol persona. És per això que aquest text es podria classificar dins la categoria dels textos científics, tot i no parlar de ciència. Aquests textos també presenten una dificultat de comprensió major als altres, ja que en aquests no només es dóna la versió objectiva dels fets sinó que donen una interpretació subjectiva.

D’aquesta manera podem dir que aquest text defensa una hipòtesi proposada per l’autor, escrit en forma de text argumentatiu.

201 paraules.