Hi ha tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i un altre cop la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat.
La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914, amb la funció de l’administració provincial de Catalunya, però amb els anys va adquirir una gran importància política. La seva acció política es basava en l’acord entre totes les ideologies que formaven part d’aquesta. Enric Prat de la Riba va ser president durant el anys 1914 - 1917 i després i després va ser Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925). Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Després de les eleccions de 1931 es va proclamar la República a Espanya. Es forma el Govern de la Generalitat de Catalunya i es crea un estatut. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil.
S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.
Dins la dictadura el català va ser prohibit relegat a l’àmbit privat. Totes les institucions van ser castellanitzades, personalitats de tots els àmbits van haver d’exiliar-se i fins i tot gran part de la burgesia catalana va acceptar el castellà. El 1977 i després de la mort de Franco el 1975 i la fi de la dictadura, es va restablir la Generalitat presidida per Josep Tarradellas.
Aprovada la Constitució Espanyola l’any 1978, s’aproven diversos estatuts autònoms i s’estableix que el català és la llengua pròpia a Catalunya, Valencia i Illes Balears. L’ús del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.
La renaixença representa la recuperació del català com a llengua culta. Apareix el catalanisme, que vol recuperar les institucions i l’oficialitat del català. El català s’utilitza col·loquialment tot i la seva persecució.
La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme.
El romanticisme a Catalunya representa tornar a una època en la qual Catalunya era una potència mediterrània i el català una llengua prestigiosa. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX. Els autors volen recuperar el prestigi del català en la poesia, i destaca la restauració dels Jocs Florals.
El govern de Madrid segueix perseguint el català, però sense gaires resultats, ja que l’ús literari del català va a més. L’església defensarà el català, igual que els carlins i els republicans. La primera manifestació pública de la defensa del català té lloc a la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.
El moviment literari a favor del català anirà a més, i apareixerà el catalanisme, un moviment polític que volia recuperar la llengua i les institucions catalanes. Apareix una nova generació d’escriptors, entre els quals destaquen Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre, i Narcís Oller, que introduirà la novel·la naturalista. Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.
L’aparició del catalanisme sorgeix gràcies als canvis socials i culturals i s’aconseguirà en el primer terç del segle XX.
278 paraules.
Els segles XVI i XVII el català ja era habitual, però es començava a escriure en castellà. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada.
En aquest temps van tenir lloc diverses crisis. Per començar hi ha una crisi política, ja que la Cort es trasllada a Castella. La monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. Per altra banda hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani es va tornar insegur i va deixar de ser el centre del comerç, i a més Catalunya no podia comerciar amb Amèrica perquè la seva conquesta era a càrrec de Castella. Per últim, hi va haver una crisi cultural ja que, amb el trasllat de la Cort a Castella, Catalunya perdia el seu centre cultural.
Carles II va morir sense descendència i això va causar l’enfrontament de l’arxiduc Carles d’Àusria i Felip d’Anjou, per la corona . Els anglesos, que temien massa domini dels borbons a Europa, es van posar de part de l’arxiduc, però un cop aquest és nomenat emperador i guanya poder, es retiren a canvi del Tractat d’Utrecht (1913). El bàndol de Carles perd poder i guanya Felip V, el qual imposa el Decret de Nova Planta. Amb aquest, s’eliminen les institucions de la corona d’Aragó, i governa Castella.
El Decret va postar conseqüències lingüístiques: va imposar el castellà, fent-lo dominar sobre al català. Però la literatura popular seguia sent en català.
235 paraules
L’any 1137 neix la Corona d’Aragó, i bona part d’occident va passar a ser de Barcelona. Les terres conquerides van ser repoblades per població de la Catalunya Vella, d’aquesta manera, el català es va implantar als nous territoris. Amb la conquesta de Nàpols, es va allunyar la cort a la ciutat italiana i s’envolta de poetes i humanistes. Amb Joan II, es va causar la davallada econòmica i cultural de Barcelona. Ferran el Catòlic es va casar amb Isabel de Castella i s’unien els dos regnes.
Els primers textos en llengua catalana són inventaris, juraments feudals, queixes i sentències escrits en llatí però mots en català. El text més antic en català és el “Liber iudiciorum”, traducció catalana del codi de lleis visigòtic. Les “Homilies d’Organyà” és el primer document en prosa de la llengua catalana. Durant els segles XII i XIII, l’occità va ser l’únic vehicle d’expressió en la poesia profana. L’occità era una llengua pròxima al català i les relacions culturals, econòmiques, etc , entre Catalunya i Occitània van ser intenses, no deixava de ser una llengua de trobadors.
La prosa literària en català s’inicia amb Ramon Llull, primer pensador europeu que va utilitzar una llengua romànica per fer temes filosòfics, científics i teològics. Camp sintàctic, va fer una estructura sòlida, complexa i travada, en la qual les oracions s’amplien seguint la lògica de la frase de construcció perfecta. Al lèxic, va fer innovacions per concretar paraules llatines corresponents, amb els canvis formals i semàntics consegüents a l’evolució lingüística.
Es va crear la Cancelleria Reial, organisme que s’ocupava de l’elaboració dels propis de l’administració. Les llengües que s’hi utilitzaven eren el català, l’aragonès i el llatí, però la llengua predominant va ser el català. València substitueix Barcelona i va esdevenir el centre d’activitat econòmica i mercantil de la Corona i una de les ciutats més importants d’Europa. Ausiàs March és el gran poeta del moment i la seva poesia renaixentista encara que des del punt de vista formal continua sent medieval.
311 paraules.
El llatí es parlava en diferents territoris de l’Imperi romà, que va anar perdent cohesió, i va començar a diversificar-se, i va començar a rebre la influència d’altres llengües. L’ invasió dels visigots que no va comportar grans influències sobre la població. Els francs s’establiren a la Catalunya Vella. Desprès va vindre l’ocupació musulmana, que constitueix un fet important per a la configuració lingüística del territori. A la Catalunya Vella el contacte àrab va durar uns cents anys, mentre que a la Catalunya Nova va durar uns quatre-cents.
El català ha conservat molts topònims i antropònims germànics, per exemple: baró, gris, boig, Montsoriu o Berta. Molts arabismes que es va introduir en el català designen elements de la vida quotidiana, per exemple: vegetals- arròs, síndria; obres de construcció,materials –barri, rajola; atuells domèstics – catifa; Vestits i joies – cotó, arracades; Menjars i begudes – sucre; productes químics – alcohol; vents – xaloc, garbí; topònims – Calasseit, Russafa; etc.
Els monarques carolingis van formar un nucli intel·lectual en el seu imperi, i van proposar recuperar la puresa del llatí clàssic. Això va posar de manifest la diferència entre llengua parlada i llatí clàssic. Les primeres mostres de llengua catalana es troben en textos redactats en llatí. L aparició de formes no pròpiament llatines en textos escrits permet constatar que la llengua oral ja no era la llatina.
220 paraules.
La Romània fa referència al conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí. Les llengües romàniques es classifiquen en dos grups: l’oriental i d’occidental. A l’oriental el plural és sense –s, i l’occidental el plural és amb –s.
La romanització és el procés d’implantació de l’organització i cultura romana en els nous territoris de l’imperi Romà. El procés va ser lent i va tenir comportaments i diferents resultats segon el territori. L’imperi va aconseguir una unitat política i una unitat lingüística a travès de la llatinització. El llatí de la tarraconense presenta unes característiques innovadores.
El llatí era la llengua de la zona on es trobava Roma. El llatí parlat era diferent del llatí escrit . El llatí vulgar era a nivell familiar i col·loquial de la llengua llatina, que evolucionava amb rapidesa, mentre el llatí escrit es mantenia estable. El llatí vulgar va ser la base de les llengües romàniques.
Al territori català, s’hi havia establert pobles de llengües i cultures diferents. Les restes lingüístiques d’aquests pobles fan el substrat preromà, que són unes restes escasses, en els quals són més destacables: els grups indoeuropeus, del fenici, del grec i l’iberobasc.
203 paraules.
La sociolingüística estudia la llengua des del punt de vista social, de l’ús del llenguatge. Neix a l 1950 als EUA i arriba bastant aviat als països catalans. Perquè als EUA hi ha moltes llengües i cultures, com als Països Catalans i per això va arribar aviat.
El primer sociolingüista es deia Fergusson, i va estudiar llengües en contacte a partir de dos conceptes: el bilingüisme i la diglòssia, que els utilitza per classificar les llengües en contacte. El bilingüisme es individual, l’aplica a les persones, persones que parlen dues llengües. La diglòssia s’aplica a la societat, i significa una llengua culta sobre la societat davant de l’altre col·loquial.
Els sociolingüistes anteriors a Fergusson parlen de conflicte lingüístic, quan hi ha una llengua domina i altre és dominada. Però la gent afegeix que poden passat dues coses: la llengua dominada es minoritza, perd àmbits d’ús i perd parlants, i per tant es produeix la substitució lingüística i la desaparició. També es pot donar la normalització lingüística que és la recuperació de la llengua oprimida, guanya àmbits d’ús i guanya parlants.
La sociolingüística també estudia els registres, és l’ús de la llengua en funció del context. En conclusió la sociolingüística és un estudi que es fa a les diverses llengües d’un lloc determinat.
220 paraules
Pierre Vilar va ser l’escriptor d’aquest text que va fer per a universitaris sobre el fet català, i es una brillant exposició històrica del fet nacional català, ya que és un historiador.
El fet català neix d’unes determinades relacions existents entre un territori, una llengua, una cultura comú i tota una sèrie de conjunts històrics. El fet català s’insereix dins d’aquests conjunts amb diversos graus de força, encara que sense deixar-se dominar-se mai totalment , malgrat els esforços des de l’exterior. El susdit territori consisteix a la separació natural tan ben definida, fan que veiem les fronteres del català des dels Pirineus, fins al País València, o els deserts aragonesos al mar de las Balears. Els factors geogràfics d’unitat de la zona catalana, on trobem a la vegada les muntanyes mes humides i les terres baixes més seques de la Ibèria. Apuntalada aquest relleu, la reconquesta cristiana s’hagué d’expandir a batzegades. El fet transforma així en més increïble la confirmació de com unitat lingüística i cultural. El gran factor és la Mediterrània que va garantir les millors comunicacions. En contra, moltes invasions i exercits passaren repetides vegades els passadissos interiors que permeten el trànsit: entre Espanya-França, etc.
Sobre un lloc territorial tan ben definit per les seves preservades terrestres i per la seva orientació marítima ha pogut perpetuar-se una unitat lingüística. Es així com es fauna comunitat estable històric
216 paraules
