En aquesta redacció parlaré sobre alguna cultura estrangera que m’agradi. Hi ha diverses cultures que m’agraden i que em desperten aquell sentit de la curiositat. Avui en parlaré de dues cultures que m’agraden: Escòcia i Japó.
La cultura escocesa és producte sobretot de les aportacions celtes i anglosaxones, o fins i tot nòrdiques. Així trobem que el més destacat pel que fa a la gastronomia són les haggis i el wisky i com a instrument musical cal remarcar la gaita. Una peça d’indumentària típica d’Escòcia és la Kilt, que és una faldilla de quadres que es posen els homes, sobretot en casaments, però també en esdeveniments esportius o per sortir. Els esports més populars són el futbol i el rugbi.
La cultura japonesa és el resultat d’un procés històric que comença amb les onades immigratòries originàries del continent asiàtic i illes de Pacífic fins el començament de l’era Meiji, a finals del segle XIX. Al Japó, les interrelacions personals estan molt influenciades per les idees d’”honor”, “obligació”, i “deure”.Per una altre banda, els japoneses posseeixen un sentit de l’humor intrínsec i complicat, que es veu molt en el seu idioma, la cultura, la religió i l’ètica i a vegades és considerat com molt difícil d’interpretar per altres cultures.
Aquest és el resultat dels meus dos petits resums arguments que he fet de les dues cultures que em desperten simpatia.
229 paraules
Els pròlegs, les introduccions i les presentacions, són textos escrits, normalment presents en novel·les i exposicions, i aquests introdueixen un tema, informen i
El pròleg és una exposició que precedeix una obra literària per explicar alguna cosa que s’hi refereix. Aquesta exposició normalment no està feta per l’autor de l’obre sinó per una altre persona. Encara que també pot ser escrit per l’autor.
La introducció és allò que s’escriu abans d’un text, introduint el seu tema. El lector ha de ser capaç de fer-se una idea general del text que després llegirà, així que aquesta introducció ha de ser un tipus de resum del text.
La presentació és l’exposició oral del tema que es fa davant un públic. Té com a objectiu principal donar una idea general o informar sobre el tema que s’exposa. Aquesta exposició ha de ser amena, clara i pot estar acompanyada de diapositives i altres mètodes que ajudin a l’expositor a presentar-la.
Finalment veiem que el pròleg, la introducció i la presentació tenen la tasca de presentar un escrit, i de facilitar-ne la comprensió.
203 paraules
El gènere teatral és aquell que té com a principal objectiu presenta un conflicte a través d’un o diversos personatges que desenvolupen sobre l’escenari l’argument gràcies, fundamentalment, al diàleg. Aquest tipus de gènere té una sèrie de característiques.
Una característica significativa del teatre és que esta fet perquè s’interpreti i no explícitament per a llegir-la. No hi ha narrador, i els personatges van introduint la trama amb els seus diàlegs. L’obra també està feta per un públic determinat, i es necessiten actors i espais per interpretar-la.
L’estructura bàsica del text teatral permet distingir el text principal, que és normalment els diàlegs dels protagonistes i el text acota, que son notes per aclarir coses sobre l’escena i et donen informació. El text principal es pot dividir en actes; cada acte separat dels altres per un interval. Una escena està marcada per la intervenció dels mateixos personatges, mentre que el quadre es caracteritza pel canvi d’escenari.
D’igual forma que altres gèneres, aquest està dividit en subgèneres. Els més importants són: la tragèdia, el drama i la comèdia. El primer té un desenllaç tràgic normalment amb la mort d’un dels personatges, el segon tracta conflictes reals però tràgics i el tercer té sempre un final feliç.
205 paraules
Terra baixa és un llibre on es pot veure el contrast entre les societats. A la terra baixa, les persones son més hipòcrites, i a la terra alta les persones són innocents i bones. Hi ha tres personatges principals: la Marta, el Manelic i el Sebastià.
La Marta és una noia que arriba amb el seu pare a Terra Baixa. A l’amo de tot el que hi ha en aquell lloc, el Sebastià, li agrada la Marta, i fa que sigui la seva amant. Però ell està arruïnat, i ha de casar-se amb una pubilla si vol salvar la seva hisenda. Per això obliga la Marta a casar-se amb el Manelic, un xicot innocent i bo, per poder continuar mantenint relacions amb la noia sense que el seu marit sospiti res. La Marta no vol casar-se perquè estima al Sebastià; a més, pensa que el Manelic ho sap tot i que està d’acord amb que ella sigui l’amant del Sebastià. Amb el temps, la Marta s’adona que realment estima al Manelic, perquè és l’única cosa en aquest món que és seva de debò, i s’ho li ho (l’hi a nivell col·loquial) diu.
Terra baixa significa el lloc on hi ha problemes, on s’embolica tot, i la terra alta d’on ve en Manelic és la terra que esta tranqui-la i es viu bé.
El gènere narratiu es caracteritza perquè és el que explica una història que transcorre en un període de temps determinat, i on apareixen uns personatges que l’autor caracteritza i descriu. En els textos narratius sovint apareix una relació entre imaginació i vida real, fet que li proporciona uns trets especials a l’obra.
Hi ha diversos tipus de textos periodístics, i aquests es classifiquen segons siguin informatius o d’opinió. Alguns textos periodístics informatius són la notícia i el reportatge, i alguns textos periodístics d’opinió són l’article, l’entrevista, les cartes dels lectors al director, etc.
Els personatges es comuniquen gràcies al diàleg en estil directe o en estil indirecte. Aquest poden evolucionar en la història (rodons) o no evolucionar (plans). Poden ser principals, si actuen directament en els fets, o secundaris. També hem de tindre en compte el temps i el lloc on succeeix l’acció.
Els subgèneres d’aquests gènere són el conte i la novel·la. Hi ha una diferència molt clara que hi ha en aquests dos subgèneres. La novel·la és molt més extensa i més complexa, en canvi, el conte és una història breu que la novel·la.
196 paraules
