El text proposat és un text argumentatiu. L’he pogut reconèixer graciés a les característiques presentades en el text.
El textos augmentatius com aquest, presenten una sèrie de característiques comuns. L’objectiu principal d’aquests, és convèncer l’emissor de que la postura subjectiva respecte el tema que pren l’autor és la correcta. Per aconseguir-ho l’autor proporciona informació sobre el tema atracar, per després declinar-se en una postura a favor o en contra. En aquest cas les diverses postures són: si l’art està en decadència o no i si des de l’època de l’home primitiu hi ha una crisi d’objectes.
No és un text que vagi dirigit a qualsevol tipus de públic, perquè utilitza un llenguatge molt tècnic que no pot entendre qualsevol persona. És per això que aquest text es podria classificar dins la categoria dels textos científics, tot i no parlar de ciència. Aquests textos també presenten una dificultat de comprensió major als altres, ja que en aquests no només es dóna la versió objectiva dels fets sinó que donen una interpretació subjectiva.
D’aquesta manera podem dir que aquest text defensa una hipòtesi proposada per l’autor, escrit en forma de text argumentatiu.
201 paraules.
Les arts plàstiques són totes aquelles arts que es caracteritzen per la seva forma d’expressar-se. Són aquelles que l’ésser humà crea utilitzant materials sòlids, i que acaben en un objecte que pot veure’s i tocar-se. Dins de les arts plàstiques trobem l’arquitectura, l’escultura i la pintura.
D’aquestes tres arts plàstiques esmentades la que més m’agrada és l’arquitectura. El principal objectiu de l’arquitectura és construir edificis, o fins i tot ciutats (urbanisme). Com ja he explicat abans, l’arquitectura es basa en la manipulació dels espais per intentar crear edificis amb funcions estètiques i funcionals. És l’arquitectura la que més m’agrada perquè trobo fascinant el seu treball, és a dir, tots nosaltres vivim en uns edificis construïts a partir d’uns plànols fets per un arquitecte determinat. Per tant, gràcies a l’arquitectura nosaltres podem viure en les nostres cases segurs de que estan ben construïdes.
L’estructura i la pintura no m’agraden tant com l’arquitectura perquè penso que són molt més artístiques i depenen de la inspiració de l’autor, i jo personalment no sòc un home de molta inspiració.
En conclusió, les arts plàstiques són les arts que donen com a resultat un objecte tangible, i entre elles, la que més m’agrada és la pintura. Les arts plàstiques modernes en són una variant.
209 paraules.
La poesia és una forma d’expressar allò que sent l’autor del poema, però amb una certa bellesa i misteri gràcies a l’ús de diversos recursos literaris i algunes característiques pròpies del gènere literari.
La poesia és denomina com l’expressió dels sentiments utilitzant la paraula. És un genere literari que es caracteritza pel poeta, que ens ofereix una part del seu pensament, del seu interior. Aquesta expressió dels sentiments no pot fer-se de qualsevol manera, sinó que ha de fer-se amb tècnica i estètica. Per això, la característica formal que mes s’ha de resaltar es que la poesia esta escrita en vers. La Poesia lírica s’ha de diferenciar d’un altre tipus de poesia anomenada com poesia èpica o poesia no lírica. En aquest tipus de poesia, l’autor no expressa els seus sentiments sinó que es limita a narrar la història d’uns personatges determinats, encara que amb la característica que la narració es realitza en vers. La poesia èpica no s’utilitza gairebé avui dia, però va ser molt important en l’Edat Mitjana.
Hi ha tot un seguit de recursos literaris que s’utilitzen molt sovint en aquest gènere. N’hi ha que estan basats en els sons, en el significat i de tipus gramatical. En són exemples l’al·literació, l’onomatopeia, l’el·lipsi, la metàfora, etc. S’utilitzen per allunyar la llengua poètica de la llengua quotidiana, embellint-la.
Com a conclusió podem veure que la poesia va néixer unida a la musica, que s’utilitza per a expressar els sentiments d’una manera molt treballada, i que han de seguir un ordre determinat segons el subgènere del que es parli.
El modernisme literari és un moviment que es va donar a Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX, i es caracteritza per la musicalitat, la presència de la natura i les al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta per fugir d’una realitat hostil. L’artista es considera un bohemi que viu la veritable existència (plaer i bellesa), lluny de les obligacions quotidianes. El seu objectiu era situar la cultura catalana a nivell europeu, i proposa una nova relació entre l’artista i la societat.
En el modernisme literari el principal autor va ser Joan Maragall. La seva poesia va passar per diverses etapes on el vitalisme i el decadentisme van entra en joc. En la seva primera etapa vitalista va fer la seva obra més important i a partir d’aquí va ser conegut. Més tard començà la seva primera etapa decadentista. La seva segona etapa vitalista va descobrir un catalanisme diferent a la Renaixença. En la segona etapa decadentista es sentia deprimit per l’avanç del Noucentisme. I en la tercera etapa vitalista va intranquil·litzar el burgesos amb les seves obre i va tornar a l’individualisme.
Els principals temes de l’obra de Joan Maragall són molt diversos, però destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.
217 paraules
La principal característica distintiva dels textos científics en front dels generals és el tema, seguit de la pròpia terminologia. També cal tenir en compte que l’objectiu de l’emissor és informar científicament sobre un tema a receptors amb el mateix nivell cultural.
Les principals característiques que tenen els textos científics i els diferencia d’altres tipus de text són el tema, la terminologia i algunes peculiaritats gramaticals i estilístiques. Per una banda, el fet que el públic a qui estan dirigits aquests textos pertany a la comunitat científica, ja condiciona el tema i el tipus de llenguatge, que serà molt especialitzat i concret.
Altre característica d’aquests és l’objectivitat que presenten. Els textos científics recolzen diverses ideologies, les quals van acompanyades, generalment, de proves empíriques que complementen el lèxic.
En conclusió, els textos científics tenen l’objectiu d’informar de fets científics a un públic molt específic, amb una terminologia adequada a aquest públic, i es poden diferenciar segons una sèrie de característiques que presentin.
La ciència és una de les parts més importants i fonamentals en la societat. Pràcticament tot el que tenim actualment ho devem a la ciència.
El seu esclat va ser en la segona meitat del segle XX perquè va ser on va haver més científics importants i van fer molts progressos, la ciència junt amb la tecnologia ha fet avançar molt la societat i modernitzar-la perquè així puguem tenir una vida més còmoda i ens ha facilitat molt les coses i ens ha ajudat molt en temes tan importants com per exemple el de la salut.
Però on més ha influït la ciència ha estat en la tecnologia. Els grans avenços produïts en la tecnologia estan causats per la ciència, és a dir, la ciència millora la tecnologia. En la nostra vida quotidiana estem envoltats d’aparells tecnològics que ens fan més fàcil la vida i això ho devem exclusivament a la ciència i a la tecnologia. Avui dia no hi ha ningú que no tingui un frigorífic, una televisió, un ordinador o fins i tot un cotxe, perquè aquests i molts més s’han convertit en elements indispensables de la nostra vida diària.
Ciència, tecnologia i societat formen una unió molt difícil de separar, i la seva separació no seria beneficiosa per nosaltres. Per acabar, jo dic que la ciència juga un paper molt important en la societat actual.
El conte és una narració breu, en prosa, amb unes normes particulars que no són iguals que les es dintigeix de la novel·la bàsicament per l’extensió. El conte, en ser d’una extensió breu, obliga l’autor a ser més sintètic.
Existeixen dos tipus de contes amb característiques ben diferents entre ells: el conte popular i el conte literari. El conte popular acostuma a ser anònim, normalment amb un caràcter fantàstic, amb personatges poc desenvolupats i són transmesos oralment. El conte literari, en canvi, té un autor conegut. L’autor té més cura de la manera d’expressar el que escriu. El final del conte busca fer pensar al lector sobre el tema de la lectura i impressionar-l’ho. Normalment s’utilitzen el·lipsis narratives.
L’altre gran tipus és el conte literari on l’autor, aquest si conegut, es dedica ha escriure una breu història amb uns personatges essencialment de caràcter planer, ja que la breu història no permet desenvolupar personatges complexos. El final del conte busca fer pensar al lector sobre el tema de la lectura i generalment s’anomena, moralitat.
Per tant el conte es caracteritza per ser una narració breu i en general solen ser de temes fantàstics, on destaquen el conte popular i el conte literari.
Tothom té un preu, més elevat o menys segons les pretensions d’aquesta, però tothom en té, o almenys això opinen la majoria de persones. És això veritat? Tothom té el seu preu?
Aquesta pregunta sorgeix com una conseqüència del món on vivim, ja que en aquests últims anys els diners han adquirit un protagonisme que els fan els veritables amos d’aquest món. Per tant, és normal que molta gent es vulgui vendre per diners i no els importa mentir, fer malifetes o fins i tot matar per aconseguir diners.
En canvi, trobem persones amb una integritat per sobre de qualsevol preu i que respecten el seu amor propi per sobre de tot. Aquestes persones no són millors que les que esvenen, ja que les dues han pogut escollir. El problema el trobem quan no has tingut aquesta opció.
En resum, penso que cada persona és diferent en aquest sentit, i que hi haurà persones que, efectivament, tinguin el seu preu, però que també n’hi haurà d’altres amb més integritat que no es venguin amb tanta facilitat.
Un text científic i un text de divulgació científica hi ha semblances i diferències. S’assemblen perque tots dos tracten del mateix tema i es diferencien al tipus de públic a qui va dirigit.
Els textos científics tenen un llenguatge propi de la seva especialitat, més complexa i s’adreça a científics o a gent amb coneixements propis de l’especialitat científica que parli, utilitzen l’objectivitat i tenen una finalitat, aquests textos aporten molta informació.
En canvi, els textos de divulgació científica estan dirigits al públic en general, i han de ser clars. La seva finalitat és aconseguir explicar un tema científic de manera que pugui ser entès per la gent en general. Per això utilitzen un llenguatge senzill que la majoria de gent sigui capaç d’entendre, a vegades consten de gràfics, esquemes o dibuixos per reflectir-ho millor.
Així, els textos científics i els textos de divulgació científica tenen coses en comú, com el tema del que tracten, però es diferencien en el públic a qui estan destinats.
