La principal característica distintiva dels textos científics en front dels generals és el tema, seguit de la pròpia terminologia. També cal tenir en compte que l’objectiu de l’emissor és informar científicament sobre un tema a receptors amb el mateix nivell cultural.
Les principals característiques que tenen els textos científics i els diferencia d’altres tipus de text són el tema, la terminologia i algunes peculiaritats gramaticals i estilístiques. Per una banda, el fet que el públic a qui estan dirigits aquests textos pertany a la comunitat científica, ja condiciona el tema i el tipus de llenguatge, que serà molt especialitzat i concret.
Altre característica d’aquests és l’objectivitat que presenten. Els textos científics recolzen diverses ideologies, les quals van acompanyades, generalment, de proves empíriques que complementen el lèxic.
En conclusió, els textos científics tenen l’objectiu d’informar de fets científics a un públic molt específic, amb una terminologia adequada a aquest públic, i es poden diferenciar segons una sèrie de característiques que presentin.
OPCIÓ A
1.Comprensió
1.1 El protagonista va a visitar el seu pare a la residència on viu. El seu pare té per costum pronunciar una frase havent dinat, que abans el seu fill li hauria discutit, però ja no ho fa per no trasbalsar-lo. La frase d’avui és que tots tenim un preu. Més tard, durant el trajecte de tornada en tren, el protagonista comença a donar-hi voltes i a preguntar-se quin deu ser el seu preu.
1.2
a) Els grans sempre guanyen i els petits sempre perden.
b) Quan una persona depèn d’un altre i no pot fer el que vol.
1.3
a) Traspuen: suposen
b) rutlla: funciona
c) em ballva pel cap: m’enrecordaba
d) em faci pena
1.4
a) En Canvi: indica preposició, un valor constant, és unak conjucció adversativa.
b) Doncs: indica una conseqüencia. EL seu sinónim és per tant.
La ciència és una de les parts més importants i fonamentals en la societat. Pràcticament tot el que tenim actualment ho devem a la ciència.
El seu esclat va ser en la segona meitat del segle XX perquè va ser on va haver més científics importants i van fer molts progressos, la ciència junt amb la tecnologia ha fet avançar molt la societat i modernitzar-la perquè així puguem tenir una vida més còmoda i ens ha facilitat molt les coses i ens ha ajudat molt en temes tan importants com per exemple el de la salut.
Però on més ha influït la ciència ha estat en la tecnologia. Els grans avenços produïts en la tecnologia estan causats per la ciència, és a dir, la ciència millora la tecnologia. En la nostra vida quotidiana estem envoltats d’aparells tecnològics que ens fan més fàcil la vida i això ho devem exclusivament a la ciència i a la tecnologia. Avui dia no hi ha ningú que no tingui un frigorífic, una televisió, un ordinador o fins i tot un cotxe, perquè aquests i molts més s’han convertit en elements indispensables de la nostra vida diària.
Ciència, tecnologia i societat formen una unió molt difícil de separar, i la seva separació no seria beneficiosa per nosaltres. Per acabar, jo dic que la ciència juga un paper molt important en la societat actual.
El conte és una narració breu, en prosa, amb unes normes particulars que no són iguals que les es dintigeix de la novel·la bàsicament per l’extensió. El conte, en ser d’una extensió breu, obliga l’autor a ser més sintètic.
Existeixen dos tipus de contes amb característiques ben diferents entre ells: el conte popular i el conte literari. El conte popular acostuma a ser anònim, normalment amb un caràcter fantàstic, amb personatges poc desenvolupats i són transmesos oralment. El conte literari, en canvi, té un autor conegut. L’autor té més cura de la manera d’expressar el que escriu. El final del conte busca fer pensar al lector sobre el tema de la lectura i impressionar-l’ho. Normalment s’utilitzen el·lipsis narratives.
L’altre gran tipus és el conte literari on l’autor, aquest si conegut, es dedica ha escriure una breu història amb uns personatges essencialment de caràcter planer, ja que la breu història no permet desenvolupar personatges complexos. El final del conte busca fer pensar al lector sobre el tema de la lectura i generalment s’anomena, moralitat.
Per tant el conte es caracteritza per ser una narració breu i en general solen ser de temes fantàstics, on destaquen el conte popular i el conte literari.
Tothom té un preu, més elevat o menys segons les pretensions d’aquesta, però tothom en té, o almenys això opinen la majoria de persones. És això veritat? Tothom té el seu preu?
Aquesta pregunta sorgeix com una conseqüència del món on vivim, ja que en aquests últims anys els diners han adquirit un protagonisme que els fan els veritables amos d’aquest món. Per tant, és normal que molta gent es vulgui vendre per diners i no els importa mentir, fer malifetes o fins i tot matar per aconseguir diners.
En canvi, trobem persones amb una integritat per sobre de qualsevol preu i que respecten el seu amor propi per sobre de tot. Aquestes persones no són millors que les que esvenen, ja que les dues han pogut escollir. El problema el trobem quan no has tingut aquesta opció.
En resum, penso que cada persona és diferent en aquest sentit, i que hi haurà persones que, efectivament, tinguin el seu preu, però que també n’hi haurà d’altres amb més integritat que no es venguin amb tanta facilitat.
