Un text científic i un text de divulgació científica hi ha semblances i diferències. S’assemblen perque tots dos tracten del mateix tema i es diferencien al tipus de públic a qui va dirigit.
Els textos científics tenen un llenguatge propi de la seva especialitat, més complexa i s’adreça a científics o a gent amb coneixements propis de l’especialitat científica que parli, utilitzen l’objectivitat i tenen una finalitat, aquests textos aporten molta informació.
En canvi, els textos de divulgació científica estan dirigits al públic en general, i han de ser clars. La seva finalitat és aconseguir explicar un tema científic de manera que pugui ser entès per la gent en general. Per això utilitzen un llenguatge senzill que la majoria de gent sigui capaç d’entendre, a vegades consten de gràfics, esquemes o dibuixos per reflectir-ho millor.
Així, els textos científics i els textos de divulgació científica tenen coses en comú, com el tema del que tracten, però es diferencien en el públic a qui estan destinats.
Hi ha tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i un altre cop la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat.
La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914, amb la funció de l’administració provincial de Catalunya, però amb els anys va adquirir una gran importància política. La seva acció política es basava en l’acord entre totes les ideologies que formaven part d’aquesta. Enric Prat de la Riba va ser president durant el anys 1914 - 1917 i després i després va ser Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925). Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Després de les eleccions de 1931 es va proclamar la República a Espanya. Es forma el Govern de la Generalitat de Catalunya i es crea un estatut. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil.
S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.
Dins la dictadura el català va ser prohibit relegat a l’àmbit privat. Totes les institucions van ser castellanitzades, personalitats de tots els àmbits van haver d’exiliar-se i fins i tot gran part de la burgesia catalana va acceptar el castellà. El 1977 i després de la mort de Franco el 1975 i la fi de la dictadura, es va restablir la Generalitat presidida per Josep Tarradellas.
Aprovada la Constitució Espanyola l’any 1978, s’aproven diversos estatuts autònoms i s’estableix que el català és la llengua pròpia a Catalunya, Valencia i Illes Balears. L’ús del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.
