06) La crisi lingüística

Duran | Redaccions Historia de la llengua | Dissabte 27 Octubre 2007

Els segles XVI i XVII el català ja era habitual, però es començava a escriure en castellà. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada.

En aquest temps van tenir lloc diverses crisis. Per començar hi ha una crisi política, ja que la Cort es trasllada a Castella. La monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. Per altra banda hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani es va tornar insegur i va deixar de ser el centre del comerç, i a més Catalunya no podia comerciar amb Amèrica perquè la seva conquesta era a càrrec de Castella. Per últim, hi va haver una crisi cultural ja que, amb el trasllat de la Cort a Castella, Catalunya perdia el seu centre cultural.

Carles II va morir sense descendència i això va causar l’enfrontament de l’arxiduc Carles d’Àusria i Felip d’Anjou, per la corona . Els anglesos, que temien massa domini dels borbons a Europa, es van posar de part de l’arxiduc, però un cop aquest és nomenat emperador i guanya poder, es retiren a canvi del Tractat d’Utrecht (1913). El bàndol de Carles perd poder i guanya Felip V, el qual imposa el Decret de Nova Planta. Amb aquest, s’eliminen les institucions de la corona d’Aragó, i governa Castella.  

 El Decret va postar conseqüències lingüístiques: va imposar el castellà, fent-lo dominar sobre al català. Però la literatura popular seguia sent en català.

235 paraules

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck