Raül Durán

El llatí es parlava en diferents territoris de l’Imperi romà, que va anar perdent cohesió, i va començar a diversificar-se, i va començar a rebre la influència d’altres llengües. L’ invasió dels visigots que no va comportar grans influències sobre la població. Els francs s’establiren a la Catalunya Vella. Desprès va vindre l’ocupació musulmana, que constitueix un fet important per a la configuració lingüística del territori. A la Catalunya Vella el contacte àrab va durar uns cents anys, mentre que a la Catalunya Nova va durar uns quatre-cents.

El català ha conservat molts topònims i antropònims germànics, per exemple: baró, gris, boig, Montsoriu o Berta. Molts arabismes que es va introduir en el català designen elements de la vida quotidiana, per exemple: vegetals- arròs, síndria; obres de construcció,materials –barri, rajola; atuells domèstics – catifa; Vestits i joies – cotó, arracades; Menjars i begudes – sucre; productes químics – alcohol; vents – xaloc, garbí; topònims – Calasseit, Russafa; etc.

Els monarques carolingis van formar un nucli intel·lectual en el seu imperi, i van proposar recuperar la puresa del llatí clàssic. Això va posar de manifest la diferència entre llengua parlada i llatí clàssic. Les primeres mostres de llengua catalana es troben en textos redactats en llatí. L aparició de formes no pròpiament llatines en textos escrits permet constatar que la llengua oral ja no era la llatina.

220 paraules.