Raül Durán

La Romània fa referència al conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí. Les llengües romàniques es classifiquen en dos grups: l’oriental i d’occidental. A l’oriental el plural és sense –s, i l’occidental el plural és amb –s.

La romanització és el procés d’implantació de l’organització i cultura romana en els nous territoris de l’imperi Romà. El procés va ser lent i va tenir comportaments i diferents resultats segon el territori. L’imperi va aconseguir una unitat política i una unitat lingüística a travès de la llatinització. El llatí de la tarraconense presenta unes característiques innovadores.

El llatí era la llengua de la zona on es trobava Roma. El llatí parlat era diferent del llatí escrit . El llatí vulgar era a nivell familiar i col·loquial de la llengua llatina, que evolucionava amb rapidesa, mentre el llatí escrit es mantenia estable. El llatí vulgar va ser la base de les llengües romàniques.

Al territori català, s’hi havia establert pobles de llengües i cultures diferents. Les restes lingüístiques d’aquests pobles fan el substrat preromà, que són unes restes escasses, en els quals són més destacables: els grups indoeuropeus, del fenici, del grec i l’iberobasc.

203 paraules.