02) Sociolingüística
La sociolingüística estudia la llengua des del punt de vista social, de l’ús del llenguatge. Neix a l 1950 als EUA i arriba bastant aviat als països catalans. Perquè als EUA hi ha moltes llengües i cultures, com als Països Catalans i per això va arribar aviat.
El primer sociolingüista es deia Fergusson, i va estudiar llengües en contacte a partir de dos conceptes: el bilingüisme i la diglòssia, que els utilitza per classificar les llengües en contacte. El bilingüisme es individual, l’aplica a les persones, persones que parlen dues llengües. La diglòssia s’aplica a la societat, i significa una llengua culta sobre la societat davant de l’altre col·loquial.
Els sociolingüistes anteriors a Fergusson parlen de conflicte lingüístic, quan hi ha una llengua domina i altre és dominada. Però la gent afegeix que poden passat dues coses: la llengua dominada es minoritza, perd àmbits d’ús i perd parlants, i per tant es produeix la substitució lingüística i la desaparició. També es pot donar la normalització lingüística que és la recuperació de la llengua oprimida, guanya àmbits d’ús i guanya parlants.
La sociolingüística també estudia els registres, és l’ús de la llengua en funció del context. En conclusió la sociolingüística és un estudi que es fa a les diverses llengües d’un lloc determinat.
220 paraules
de l’ús que s’utilitza de la llengua
països catalans
lo aplica
si que
també estudia els registres
1,5 - 0,4 = 1,1 5,5
Comentari per elisabetjoanot — 4 Octubre 2007 @ 9:46