Tot un poble en moviment! II

25 01 2009

estelada_en_moviment.jpgI com aquell qui no vol la cosa, ja hem canviat d’any altra vegada.
I altra vegada deixarem la futorologia per un altre dia i, posats a fer, farem balanç de les grans jornades que ens ha brindat el 2008.
Quantes alegries! Quantes batalles!!! I quantes emocions!!!!!!
Especial record em queda del primer concert de l’any, la presentació del nou disc “Saó” de La Gossa Sorda a Pego: l’inici d’un gran idili dolç dolç…
I especials són els records que em queden de tots vosaltres, Joane i Maria (el record de l’hamaca i la pau del vostre paradís m’acompanyarà per sempre), Ximo (i la teva tendresa!), Jordi i Marian (amunt Almoines i el far!), la colla de la pessigolla, en Lote, en Pusy, i tots aquells que heu compartit bots, birres, salts i brams amb una servidora.
Ara bé, entre les ombres d’aquests records n’hi ha una que destaca, que m’ha arribat més endins: aquest any serà recordat sobretot per la manofactura, base de la meva llibertat i la meva força, que ha florit sense més, deixant un rastre de perfums i colors per tot el meu interior… i s’escampa cap a l’exterior…
Un any més, la lluita continua, com a font de benestar present (la gresca) i futur (fent camí…), amb el passat en la memòria, i recorrent tota la meua terra!
TOTS NOSALTRES EN MOVIMENT! TOTA JO EN MOVIMENT!
VISCA LA TERRA LLIURE!
Llegir tot el post »



Amb dos Plens ben posats!

27 05 2008

patum.jpgBé, després d’haver pogut gaudir de la meva primera patum, només puc dir una cosa: patim, patam… patum!!!
Tinc el cos nafrat (i quan dic el cos, vull dir el cos), les mans cremades, l’esquena trinxada i les cames encara ara em fan figa. Això sí: l’any que ve que m’hi esperin, que peti qui peti per corpus estaré a Patum!
Llegir tot el post »



Saó

1 04 2008

brot.jpgLes coses bones sempre arriben de sobte, quan menys les esperes: quan la suor ja et regalima cos avall i es mescla amb la terra… però encara no n’has assaborit cap fruit; quan l’esperança es confon amb la fe. I així ha estat aquest cap de setmana: un continu de sorpreses i descobriments, però sobretot, un sentiment intens de trobar-se per fi on un vol i amb qui vol.
Tot començà a mitja setmana, quan em vaig assabentar que La Gossa Sorda presentava el seu nou disc Saó a Pego, el cap de setmana abans del concert de Navàs, que ja quedava fitxat… Quin tros de notícia!!! Encara recordo el regust amarg de l’últim concert de saber que estaríem tants dies i tantes nits sense Gossa a l’escenari…
Llegir tot el post »



Carregats de punyetes

11 02 2008

punyetes.jpgJa fa dies que penso que els catalans estem carregats de punyetes (com a conjunt, no em malinterpreteu, que a mi tots em caieu molt bé, ja m’enteneu…). Com molt bé saben els rapsodes i escribes Del sud, som el que vulguem ser, però primer ens ho hem de creure… i molts encara no s’ho creuen.
I avui ho he constat amb dues notícies que m’he trobat.
Llegir tot el post »



Ja la tenim aquí: la Neobarretina!

5 02 2008

neobarretina-petita.jpgAvui he trobat una perla…
Mirant els amics de Directe.cat, he topat amb la Neobarretina, una nova creació de l’estudi Moliné que pretén renovar les tradicions i adaptar-les als nous temps. I li ha sortit molt bé: n’ha renovat el material i, gràcies a una cremallera invisible, s’adapta als nous temps tot adoptant fins a cinc posicions diferents, incloent-hi la tradicional. Jo ja me l’he comprada. Els Reis no van poder comprar-ne cap (prou enfeinats estaven amb les altres coses de la llarga llista…). I ara no tindré una barretina, no, tindré una Neobarretina!!! Qui m’ho havia de dir!

PD: Ja he començat a endinsar-me en el meravellós món de la LEC, la futura llei d’educació de Catalunya. I la cosa va per llarg. Però no desistiu, que arribarà… arribarà…



Jaume I el conqueridor

2 02 2008

peno_de_la_conquesta.jpgPer molts anys, mestre.
Sense vos, no seríem on som ara, ni podríem dir amb tanta contundència com ho fem ara (recordant que féreu amb Múrcia, per exemple) que nosaltres no som com ells, “nosaltres no som d’eixe món”.

Fragment “petit” del Llibre dels feits, intentant ser fidel al manuscrit original.

“Recomta mon senyor sanct Jacme que fe sens obres morta es: aquesta paraula uolch complir nostre Senyor en los nostres feyts. E iatlia que la fe sens les obres no valla res quant abdues son aiustades fan fruyt lo qual Deus uol rebre en la sua mansio. E ia fos aço quel començament dela nostra naxença fos bo en les obres nostres hauia mester mellorament. No per tal que la fe no fos en nos de creure nostre creador eles sues obres, e a la sua mare pregar que pregas per nos al seu car fill, quens perdonas lo tort que li teniem on de la fe que nos hauiem nos li uiem nos ha duyts ala uera salut.”

Visca els Països Catalans! Visca la terra lliure!
Oprimits, mai vençuts!!!



Atenció blocaires!!!

30 01 2008

jaumei.gifUna vegada més, la blocsfera catalana demostra la seva inquietud per dinfondre la seva cultura, la seva existència, des del món virtual. En aquest sentit, i una vegada més, s’ha engegat una campanya per mesurar l’impacte d’aquesta disfusió i d’aquesta presència. En aquest cas, es tracta d’una iniciativa pensada per a dissabte vinent i incitada per en Vicent Partal des del seu bloc.
Dissabte fa 800 anys justos del naixement de Jaume I, figura cabdal per a la història del nostre poble. Així doncs, se’ns proposa publicar un post que contingui un fragment del Llibre dels fets i una reproducció del Penó de la Conquesta (ambdues coses les podeu trobar en el bloc d’en Vicent, així com més informació relacionada amb la campanya).
Així doncs, tots a commemorar l’acte i a fer palesa la nostra existència. Si ens silencien en el món real, sempre ens quedarà el virtual, detector dels secrets del cor…
Visca la terra lliure!



Per la nostra llengua

10 01 2008

la-queta.jpgUna vegada més, aprofito el meu raconet virtual per fer-me ressò de les iniciatives reivindicatives sobre el nostre país.
En aquest cas, vull fer-me ressò d’una campanya per correu electrònic que m’ha arribat de diverses fonts (gràcies tieta, madame i Anna R.D.) per fotre enlaire una enquesta engegada pel diari El Mundo sobre la necessitat de l’educació en català.
Concretament, es tracta d’una enquesta d’una sola pregunta de SÍ/NO: ¿Le parece bien que conocer el catalán se convierta en un deber en Cataluña?
Bé, doncs, si volen saber què pensem els catalans, millor que ens ho preguntin a tots, i no només als que són lectors habituals de El Mundo, i més si després s’aprofitaran tant com puguin dels resultats obtinguts de manera, diguem-ne, poc equitativa. Així doncs, espero que iniciatives com la dels correus electrònics faci que tots diguem la nostra: un SÍ com unes cuixes.
Si volen sopa, dos plats.



Tot un poble en moviment!

7 01 2008

estelada_en_moviment.jpgSempre que tanquem una etapa i n’encetem una altra, tenim tendència a fer balanç d’aquella que deixem i futurologia sobre la que vindrà. En aquest cas, he deixat de banda la futurologia per realitzar la feixuga tasca d’aconseguir una llista completa de tots els actes de reivindicació i festa que he presenciat l’últim any (bé, també hi he inclòs els més significatius per mi del 2006). Potser en falten alguns, i potser alguns no són del tot correctes: s’agrairan suggeriments i correccions! Però la meva memòria no donava per més, ni la dels col·legues. 
Ha estat meravellós poder gaudir de tants dies d’alegries, emocions, nervis, sensacions, crits, bots, etc. etc. etc. És fantàstic gaudir de tot plegat tenint la sensació que alhora es col·labora en l’encesa i la propagació de la flama que tant valorem, i que tant necessitem.
Gràcies a tots els que ho heu fet possible, sobretot a la colla de la pessigolla de la Plana i del Baix Montseny ;) : David,Oriol, Gerard i Jordi, amb especial atenció al Gerard, el liante per excel·lència que ens ha fet moure el cul a tots plegats.

Com els rapsodes diuen, som un poble un moviment. Aquí us deixo la meva petita aportació: TOTA JO EN MOVIMENT!

Llegir tot el post »



Fent camí…

7 12 2007

el-xc-i-la-sevs-parella-de-fet.jpgEntre el fred i la pubilla de la plana, aprofito una estoneta de descans per compartir amb vosaltres proves visuals de l’últim èxit del nostre poble.
Després del cabreig, la catarsi! Quin gust veure tanta gent dient prou, gent que comparteix els mateixos anhels perseguits, i els mateixos sentiments de canvi.
El moviment no s’atura, i la remor cada cop és més bram!

Gràcies oh babbo, gran Senyor del Ter i fill del Mestre, per passar-me tan preuat testimoni: el relleu està garantit.

PD: Amb aquests nicks m’espantaràs l’auditori!! Ja els costa piuar com per intimidar-los d’aquesta manera… Ara, la mirada és (com sempre) encisadora!



Els catalans emprenyats!

8 11 2007

encenedor_estelada.jpgUna vegada més, aprofito el meu raconet per fer-me ressò d’una nova campanya per defensar els nostres drets. En aquest cas, es tracta de donar suport al manifest del català emprenyat, manifest adreçat a polítics i representats socials i sindicals. Diria que amb tot allò que passa últimament al nostre voltant, a ningú se li han d’explicar els motius del cabreig, pessimisme i fàstic que estem assumint tots plegats respecte a Ejpanya.
I ja se sap: no hi ha res més explosiu i incendiari que un poble ultratjat i emprenyat.
Per cert, qui havia de dir que el presi de les cabòries seria artífex d’un dels mocs més densos que hem enviat als veïns en els últims anys… No podem perdre l’esperança d’independència… Viure per veure!



Continua la indiferència de la “nostra”… i els “nostres”

6 09 2007

(article escrit el 4 de setembre de 2007, a les 17.10h, i publicat avui des de l’Institut)

Quina tristesa, i (una vegada més) que poc nostra que és la nostra.
Estic flipant: el programa el Club d’estiu de TV3 ha mostrat un seguit de fotos del dia als membres de la taula de tertulians (formades pel Jordi Gràcia, en Màrius Carol i la Magda Oranich). Les fotos seleccionades eren: una de la primera Beffeter; una segona de Bush a Irak (amb una cara de tonto que espanta…); una tercera de Thierry Henry amb la seva dona; una de l’alcalde Hereu; una foto de la selecció catalana i una última de King Àfrica. La presentadora del programa, Cristina Puig, seguidament, els ha demanat quina foto els havia impactat més i quina volien comentar. Silenci (??!!). La presentadora mira els de la taula. Finalment, la Magda diu: “A mi no me n’ha impactat cap. I a tu, Màrius?”
En Carol l’únic que se li ha acudit ha estat dir que la més impactant era òbviament la del Bush, i ha fet un discurset (d’aquells que sempre queden molt bé) sobre la foto de Bush de l’Irak. Ha exposat que el més trist de la foto era veure com el líder d’USA pretén enganyar la població i “l’opinió pública” americana mostrant una imatge agradable d’un país que no existeix; ha parlat del munt de morts que hi ha diàriament en aquell país i de la repressió per part de les forces americanes.
I Catalunya, què, senyor Carol? I els de casa?

Llegir tot el post »



Vull veure la meva selecció!

31 08 2007

futsal_argentina.jpgÚltimament, ja no sentim “la nostra” com a nostra, i no és pas un fet gratuït (vegeu els articles publicats al Punt de mira dels tiradors puntuals de Directe Cat! sobre els últims poltergheists succeïts a TV3 –o serien encontres amb la tercera fase?–).
En aquest ambient enrarit, sobresurt amb més força que mai una nova campanya per reivindicar la presència dels nostres signes identitaris a la “nostra”.
En aquest cas, es tracta d’una campanya impulsada per la gent d’Òmnium Cultural del Baix Camp.
Davant la poca sensibilitat dels mitjans de CCRTV envers els fets identitaris (algú ha sentit parlar del campió d’Europa per Catalunya Víctor Montserrat?), els companys d’Òmnium proposen l’enviament massiu de correus electrònics a TV3 demanant l’emissió del Mundial de Futbol Sala de l’Argentina, en el qual Catalunya participa de forma oficial i amb possibilitats de fer-hi un molt bon paper.
De fet, és trist veure com es parla més d’aquest mundial des dels mitjans veïns que des dels nostres, i clar, com no podia ser d’altra manera, la seva versió és indignant.
Si aquestes són les úniques informacions que rep el ciutadà (qui, finalment, decideix en els referèndums que s’aconsegueixen proposar) no és d’estranyar que anem de mal en borràs. A veure si fem la “nostra” més nostra.
Tots volem veure’ns representats per Catalunya! Tots a enviar correus!



Eureka! Una mora catalanista!

29 08 2007

foraforcesocupacio.jpgL’Obra Cultural Balear (OCB) ha fet públic un nou cas de discriminació lingüística a Palma.
Fa un parell de dies, comentant el fet que encara avui dia hi hagi els retrats dels presidents del congrés franquistes en l’edifici en qüestió, ja reflexionava sobre el fet que l’hàbit no fa el monjo, i quan es tracta de superar els efectes de quaranta anys de dictadura encara menys. Es van canviar els noms de les institucions, potser sí, i es canviaren els colors dels uniformes. Però les persones que encarnen l’estat, que han de funcionar amb els valors i els objectius que emanen del seu terreny de joc i de les regles de joc que s’hi juguen, aquells qui més han de creure en els valors de les lleis que apliquen i gestionen, es van quedar on eren, i així estem.
Llegir tot el post »



Els amics dels meus amics són els meus amics?

21 08 2007

Pallissa xirinacsAra ja fa uns dies que ens ha deixat el nostre estimat amic, en Lluís Maria Xirinacs.
Sempre és bo deixar pair els sentiments roents abans d’expressar-los en paraules, i em sembla que ja estic a punt de fer el rotet, així que ja puc parlar.
No cal dir que ens ha deixat algú per qui valors com el compromís, la llibertat, la solidaritat i demés no eren paraules buides o d’ús electoralista o oportú. Ara bé, a mi m’agradaria anar una mica més enllà d’allò que han dit, i molt bé, altres companys i companyes (Saül Gordillo i Directe Cat!), i furgar una mica més en la nafra.
És fascinant veure com arreu sorgeixen mostres de respecte i condol per al nostre estimat compatriota, però jo em pregunto on eren molts d’aquests quan en Xirinacs rebia pallisses, quan s’encadenava davant del govern? Que ja no recorden com el van repudiar quan expressà les seves paraules “em declaro amic d’ETA”? A molts els va fer nosa aquesta afirmació, com els fan nosa tantes d’altres, i ara intenten passar-hi per sobre de puntetes i apuntar-se al carro del condol políticament correcte.
De fet, la cosa està tan magra que avui dia un s’ho pensa molt bé abans d’expressar en públic quines són les seves amistats, i més si “només” té 30 anys…