Nadal arreu

25 12 2010

nadal-arreu.jpgAquestes dates són propícies per fer balanç, per deixar-se portar per la temptació i esguardar enrere, mirant de reüll tot allò que hem passat, tot allò que hem deixat.
I de cop he recordat el bloc… Quant ha plogut des de llavors! Gener de 2010! Llegir tot el post »



La nit de reis II: il·lusió i realitat a cabassos

6 01 2010

estr.jpgFa just dos anys era aquí, en aquesta mateixa cadira, tot pensant en com havia plogut des de l’última nit de Reis que havia dormit a casa…
I avui hi torno a ser, prou sencera i encara feliç de ser qui sóc, però amb algun canvi, d’entre els més destacables la pota enlaire, les mans amb les durícies de les crosses i un flotador enganxat al cul…
Llegir tot el post »



Que bonica és l’amistat

13 11 2009

amistat1.jpgHi ha persones que ens marquen, que ens deixen una petja imborrable, amb qui podem conrear una relació que supera els límits de la quotidianitat, del temps, de l’espai geogràfic… Potser només els comptarem amb els dits d’una sola mà, però allò que ens fan sentir és un gaudi immens de la vida, del present, dels moments en què els trobes i els pots abraçar com tants dies has desitjat. I tot és pau i harmonia.
Llegir tot el post »



Set de comunicació

6 11 2009

cap-on.jpgLes emocions, tan estranyes i caòtiques com semblen, són totes elles respostes del nostre organisme davant de certs estímuls externs, estratègies del cos per respondre millor en certes situacions concretes, són la manera com establim relació, comunicació, amb el nostre entorn. La por, per exemple, és la resposta del nostre organisme en cas de perill; alhora, la tristesa és la resposta dels mamífers en general (els que tenim gramàtica i els que no) quan estem en un estat que potser per nosaltres mateixos ni tan sols menjaríem, i convé que ho fem entendre als altres membres de la tribu perquè ens puguin donar el seu suport, el seu escalf.
I, així mateix, l’atracció (estrella d’aquest post), la fase més inicial i fugaç del possible enamorament, és la resposta del cos quan vol i desitja informació d’altri, la víctima, informació necessària perquè el procés flueixi, perquè s’esdevingui el que s’hagi d’esdevenir (bé sigui obrir els ulls un bon dia i espantar-se de qui es té al costat, bé sigui obrir els ulls un bon dia i alegrar-se de qui es té al costat, bé sigui obrir els ulls l’endemà i veure que, malgrat el que podia semblar, no hi ha ningú al costat).
Llegir tot el post »



El misteri de la muntanyeta

2 11 2009

pa302297_g1_r.JPGAquest post li vull dedicar a ella, a la meva companya incansable.
Ja fa un parell d’anys ens retrobàrem després d’anys d’absència de contacte. Per variar, els primers contactes foren accidentats, però tot i així de seguida esclatà una espurna que encengué un foc que encara avui no para de cremar, i sembla que té llenya per molt de temps…
Per tots els meus coneguts, la nostra relació ha estat una sorpresa, i es pregunten quin deu ser el misteri que amaga.
Llegir tot el post »



Un collaret de perles

26 10 2009

satisfaccio.jpgÚltimament, la meva ratxa de mala fortuna ha absorbit els meus pensaments. I ja va sent hora que deixi de llepar-me les ferides i llepi altres coses, com ara a mi mateixa…
I és que tinc molta sort. Tanta que, com em va dir un bon amic, em podria fer un collaret amb les perles que vaig trobant fent el meu camí. Aquest cap de setmana he tornat per terres del sud, prop d’on he estat els dos últims anys, i el balanç (més o menys acurat) ha estat inevitable.
Llegir tot el post »



Paciència

20 10 2009

paciencia.jpgNo vull basar la vida en allò que podria perdre en un naufragi, ni enganyar-me pensant que la realitat és estable. Ni tant sols m’agradaria perdre la confiança entre somnis fins a ser dependent dels altres, perquè jo m’hauria perdut.
Però cordons, m’agradaria tenir un racó on sentir-me a casa, m’agradaria tenir una certa rutina sense sobresalts intensos, d’aquells que em fan botar i brotar el cor, m’agradaria sentir-me del clan, de la meva tribu, i que em diguessis com en sóc de bonica.
Això sí, la mobilitat ja està resolta: Today, Tomorrow, Toyota! :)
Tot i que ara vaig a 40 per hora i acollonida per no “tunejar-lo” abans d’hora… Coi d’humans!

Paciència, Gerard Quintana

No sabria dir-te què és pitjor, Glaucs

Llegir tot el post »



Qüestió de confiança

15 10 2009

confianca.jpgCom costa a vegades!
Llegir tot el post »



Gol d’Iniesta al minut 93

9 10 2009

love.jpgAra ja ho sé, ja no és una probabilitat: ja no puc dir It must be love com feia al gener, ara ja ho tinc clar.
Llegir tot el post »



Anys i anys, per molts anys!

20 09 2009

el-pastis.jpgAhir la Pubilla del Ter va fer dos anyets i un mes…
I com ha plogut d’aleshores ençà! Mon Dieu! Quan penso en la quantitat de coses que han esdevingut en aquests dos anys, tinc la certesa que no cal ni que intenti pensar en l’esdevenir, en què passarà i haurà passat d’aquí només un parell d’anys.
Per molts anys la pugui sentir.



Torna la calma (esperem…)

18 09 2009

images.jpgSegueixo fent camí, un camí que m’ha portat fins a La Gleva, treballant a Manlleu i (aquest any sí!) amb les oposicions aprovades. I em sento bé. Sóc a casa, més pubilla que mai, mantenint viu el testimoni dels que hi han viscut abans que jo, cosa que m’omple de satisfacció. Ara, que no tot són flors i violes, no tot va “sobre rodes”, precisament…
Llegir tot el post »



Plora la Plana

19 05 2009

santuari-de-la-gleva.jpgDissabte al vespre la meva àvia de la Gleva va exhalar l’últim alè de vida.
Llegir tot el post »



Bon rotllo!

26 04 2009

st-jordi_montblanc_09_02.jpgEncara sense veu, trinxada, massegada i amb el nas rajant, però feliç, encantada amb la primavera (i la sang alterada!) i amb la gran diada del nostre gran país: Sant Jordi.
Així és com estic avui.
Llegir tot el post »



En contacte

12 02 2009

fent-nos-i-refent-nos.jpgSempre quadrats pels horaris, sempre corrents, sempre seguint la corrent, sempre atabalats… i sempre desconnectats. Costa prou trobar la lucidesa per poder connectar amb un mateix. Tot i així, a vegades ho aconseguim. Llegir tot el post »



Ficció

10 02 2009

ficcio.jpgNo sempre triem allò que ens arriba.
Quan menys ho esperem, ens arriba una alenada d’aire fresc, una presència que ens aclapara, una percepció que ens atrau i ens absorbeix el pensament… Pot ser que tot plegat no ens porti enlloc, que no ens vegem començant un camí ja que som conscients que el rumb de cadascú ens separa. Però això no treu que sentim el que sentim, i que restem units per sempre més per aquesta emoció incontrolable, amanida de quan en quan amb algun “si fos més…”, “si no fos tant…”, “si ens haguéssim trobat en un altre moment”…
Però això, com diu el mestre, no deixa de ser ficció. Encantadora i molt agradable, sí, i gairebé real, però ficció.