Incertesa

8 01 2010

intriga.jpgTots tenim la nostra òptica per mirar el món, per coneixe’l, per poder-nos-hi relacionar.
I maldestres com som els humans, sovint aquesta òptica ens distorsiona la realitat… O almenys hem de ser conscients que ens pot passar, que l’òtpica és només això, un garbell que ens filtra la realitat objectiva que ens envolta, i que potser mai podrem veure.
Això m’ha passat a mi també amb els diagnòstics clínics.
Llegir tot el post »



Més que un club?

6 10 2009

guardiacivil_lescorts.jpgFa dies vaig poder viure un partit al Camp Nou, i com sempre va ser tota una experiència. Ara bé, feia dies que tenia ganes de parlar de certa faceta del club, i el fet de sentir ahir a Joan Puigcercós, parlant de Joan Laporta al programa Àgora de la Nostra, cada cop menys nostra, m’ha donat l’empenteta que faltava… Vaja, que vaig acabar indignada al sofà!
Políticament, no m’hi ficaré. Els que em coneixeu, sabeu de sobres la meva debilitat envers aquest històric partit i els personatges que ha deixat a la nostra història, a pesar de les persones o, millor dit, personatges que hi pul·lulen aquests últims anys.
La crítica ve pels elogis que va fer de Laporta com a president catalanista.
Llegir tot el post »



Infortuni

21 06 2009

calbloteria.jpgAhir vaig fer la primera prova de les meves quartes oposicions, i (tot i que podria ser pitjor) la poca sort em torna a acompanyar…
Llegir tot el post »



Probablement, la millor campanya

4 01 2009

busateu-link.jpgRecentment ha esclatat una notícia que fa pensar que encara queda algú amb quatre dits de front. I que per fi té recursos per fer-se notar: el dia 12 de gener començarà una campanya publictària que posarà l’eslògan “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida” en alguns autobusos urbans de la ciutat comtal.
Llegir tot el post »



Dependències perilloses

17 06 2008

dependencia_perillosa.jpgUn cop més, la societat que m’envolta em sorprèn, i noto com empeny subtilment a tots els individus a seguir les seves directrius, les seves dinàmiques, les seves maneres de fer. I que dolentes són sovint les dinàmiques de grup!!!
I aquest cop a tots els nivells: m’ha sorprès el crític de la premsa, tant escrita com visual, el del bar, els comentaris que he sentit per l’institut… tothom, vaja. Tots en ple estat de pànic, tots en estat de xoc, tots en crisi perquè s’ha produït un canvi: una aturada del transport. Però a mi no em sembla una crisi. Una crisi ve quan es posen en dubte valors, principis, normes o dogmes (ja siguin religiosos, científics, morals, filosòfics, econòmics, etc.) com a conseqüència de l’esdevenir en la realitat, com a conseqüència dels resultats que aquests principis han tingut un cop s’han aplicat a la realitat. I aquí no es posa en dubte res, no es planteja canviar res, actualitzar cap valor ni contingut: simplement s’han passat pel forro els que la humanitat ja coneix, i ara es troben perduts. I parlen de crisi.
He esperat fins que passés tot el procés, a veure si així succeïa alguna cosa que em fes passar l’espant inicial, però res a fer, segueixo igual de sorpresa que el primer dia, el dia D en què a molta gent se li esfondrava la seva petita, trista, bruta i dissortada existència.
Llegir tot el post »



Cap de turc dels veïns

31 01 2008

paulino_cubero.jpgHi havia una vegada un home de 52 anys, que escrivia sovint petits poemes i escrits lúdics. Un home d’origen humil, en aquells moments a l’atur, amb relacions passades amb organitzacions contra el règim, a qui només cal sentir parlar cinc minuts per veure que compta amb un discurs sòlid i ben fonamentat.
Un dia, es va posar a escriure l’himne del seu país tal com ell el veu; el va escriure amb la seva dona en un full de paper, quasibé com un entreteniment, i la seva dona va decidir que enviaria la lletra en un concurs que, per cert, no tenia premi. Resulta que en aquells moments l’himne no tenia lletra, només música, amb un origen dubtós, per cert, però aquesta seria una altra història. La lletra és la següent:

¡Viva España! / Cantemos todos juntos / con distinta voz / y un solo corazón.
¡Viva España! / Desde los verdes valles al inmenso mar, / un himno de hermandad.
Ama a la Patria / pues sabe abrazar, / bajo su cielo azul, /pueblos en libertad.
Gloria a los hijos / que a la Historia dan / justicia y grandeza / democracia y paz.

I la sorpresa va ser quan li van comunicar que la seva lletra era la seleccionada.
Però allò només era el principi.
Llegir tot el post »



Sota sospita

8 01 2008

ikurrina.jpgTinc molts temes “d’actualitat” i moltes idees pendents per al bloc. Però els fets succeïts aquests dies a Euskadi m’encenen més que cap dels altres.
Em fa molta llàstima la situació que viu aquell país en els nostres dies.
I fets com els recents no fan més que perpetuar-la.
La Guàrdia Civil d’Arrasate (Guipúscoa) està sota sospita, com a conseqüència de la denúncia de tortures que han efectuat Igor Portu, recentment, i Gorka Lupiáñez ara ja fa un mes. De fet, la detenció de Portu i Sarasola, detinguts juntament, és una de les conseqüències de la detenció prèvia de Lupiáñez, i curiosament els dos denuncien les tortures. La denúncia de Portu s’acompanya d’un informe mèdic que fa esgarrifar.
Llegir tot el post »



Tocant els borbons

7 01 2008

corco.JPGAvui, rellegint la premsa habitual (tot i que oblidada durant uns dies), he trobat una d’aquelles notícies que, tot i que siguin ja conegudes, no deixen ningú impassible: el pressupost de la Casa Reial Espanyola no es limita als 8,66 milions d’euros que tenen pressupostats els Borbons, sinó que hi ha altres partides ocultes que cobreixen certes despeses dels corcons (sí voleu saber-ne més, feu una ullada als apreciats companys de Directe!cat).
Desplaçaments, manteniment dels iots i palaus (factures, vaja) i serveis de seguretat (de parents i exmarits) es paguen a través de partides de diferents ministeris.
Així doncs, resulta que els vuit quilets queden realment per tot allò que no siguin els anteriors, o sigui, per roba i pels vicis. Clar que el hondamente satisfecho és un casanova… collons! Amb què més es podria gastar els nostres calers, sinó? Quan molts polítics ens diguin que falten recursos per realitzar les tasques que defineixen un estat del benestar, recordem-ho tots, per què falten. Recordem que no és que ningú tingui aquests diners, sinó que qui els té els gasta en altres coses.
Veient com va el món, i com van les escoles, els hospitals, els jutjats (i un llarg etc.) d’aquest país, no sé com poden dormir, aquesta gent! Quina manera més increïble de viure en una bombolla! Quina pobresa d’esperit! De fet, veient els veïns, segurament és el rei que es mereixen. I per nosaltres, és i serà sempre un motiu de lluita constant contra l’opressor.



L’expresident ens acusa

17 09 2007

lluita2.jpgJa fa dies que tinc algunes cabòries pendents de compartir amb vosaltres, i ara he trobat un momentet. La primera és comentar la intervenció del nostre expresident, Jordi Pujol, al programa de TV3 La nit al dia, de 5 de setembre. No em posaré a fer una disquisició exhaustiva de tot el que va dir i a mi no em sembla correcte: seria dens i inútil, ja que molts sabeu ja la meva opinió.
Ara bé: sí que hi va haver una cosa que em va indignar profundament.
D’entre els temes que la presentadora, la Mónica Terribas, li va plantejar hi havia la discussió que s’ha encès últimament sobre la ubicació de certs dipòsits nous de gas líquid, previstos d’entrada en les zones d’Alcanar i de Reus.
Arran d’aquest tema, se li plantejava al president si creia que la política del no, tan de moda i tan estesa al nostre país, era un fre per al desenvolupament del país.
I va dir que sí, que creia que la manca de certes infraestructures “és culpa nostra”.
Quins collons!
Resulta que si no opines, no existeixes, ja que ningú et pregunta; si no crides, ningú t’escolta, ja que no se’t sent; i quan has cridat i lluitat, i has aconseguit millorar un projecte d’entrada nefast (com la majoria que només contemplen els interessos d’una part) llavors s’obliden de la teva aportació, i a més a més t’assenyalen com a culpable. Quina vergonya!
Jo personalment crec que sempre val la pena tenir més d’una opinió, i més quan has de satisfer la ciutadania, conjunt heterogeni per excel·lència. I estic orgullosa de ser d’un país on els ciutadans milloren els projectes plantejats des de la macropolítica. Ja és trist que d’entrada no es faci des de dalt, però que a sobre ens diguin que som uns ploramiques, és per abaixar-se els pantalons.



Mentre no esquitxin…

29 08 2007

Un cop més, llegeixo amb estupefacció algunes notícies (Directe cat! i Diari de Girona) i em sobta el circ a què estem sotmesos per part dels nostres dirigents i representants. Ara resulta que els grans amics de la coalició catalana es fotien punyalades per l’esquena. Resulta que Carles Mascort, qui havia de ser el candidat per Girona de Convergència a les últimes municipals, va rebre amenaces de mort i, com era d’esperar, va anar a denunciar els fets. Ara, el jutjat número 2 de Girona ha considerat concloent l’informe dels Mossos que incrimina a la cort del dirigent local d’Unió, Eduard Berloso, i el setembre reemprendran la instrucció.
Ells que criticaven els companys de pati per barallar-se per les pipes… i entre ells se la fotien per darrere!



Com peixos d’aquari

28 08 2007

congresdiputats.jpgHe desconnectat de l’actualitat uns dies i ja no dono l’abast… Em sobten tantes coses!
Sense anar més lluny, avui tot llegint he tornat a tenir aquella sensació d’anar sempre amb un lliri a la mà… Càndida de mi!
A Directe Cat! he llegit que Iniciativa ha sol·licitat al President del Congrés de Diputats Espanyol que retiri els quadres dels presidents del Congreso durant l’època franquista. Els d’iniciativa?? Tota persona amb dos dits de front ho vol! O no?
Llegir tot el post »