La nit de reis II: il·lusió i realitat a cabassos

6 01 2010

estr.jpgFa just dos anys era aquí, en aquesta mateixa cadira, tot pensant en com havia plogut des de l’última nit de Reis que havia dormit a casa…
I avui hi torno a ser, prou sencera i encara feliç de ser qui sóc, però amb algun canvi, d’entre els més destacables la pota enlaire, les mans amb les durícies de les crosses i un flotador enganxat al cul…
Sí amics, sí, fa ja més d’un mes que em vaig fotre la pota enlaire arrencant el vol amb la bicicleta, i just els primers dies em van aparèixer dos acompanyants posteriors que no m’han deixat seure ni estirar-me com cal quan es té la pota xunga.
I és que aquest 2009 ha estat un any estranyot, foscot, fredot, pebrot (no ho he pogut evitar…). Per fi he guanyat les tant suades oposicions, però he perdut l’àvia de la Gleva, he fet molts moviments en l’espai i, fins i tot, he perdut per un temps el meu espai propi; he aixafat tres cotxes, un ordinador i perdut algun llençol en cada bugada. De fet, tinc la sensació d’haver estat cansada i en estat d’alerta des de l’abril, i francament no veia l’hora de passar l’última pàgina del calendari.
De concerts n’hi hagut pocs, que entre opos i altres no hi hagut temps de gaire, tot i que per sobre de tots sempre en recordarem un de memorable: els magnífics Manel a la Sala Zero de Tarraco, la nit espectacular perfavor de les fèmines assedegades de diversió… What a night, profe!
Així doncs, no em puc queixar, no em vull queixar. Tot i els entrebancs (que sempre n’hi haurà, en més o menys mesura), tot i la mala sort (la llei de Murphy existeix, almenys alguna vegada), sempre he pogut gaudir amb altres coses que m’aporta la vida, sigui un concert, sigui un sopar, sigui conèixer algú. A més a més, a poc a poc he anat recuperant cert equilibri en el meu entorn, i el millor de tot és que ho he fet mantenint prou dignament l’equilibri en mi, el meu equilibri interior. En èpoques de vaques flaques és quan afloren els fruits i les experiències de totes les vivències que portem a la motxil·la, i la veritat és que la meva era prou plena i amb coses útils.
Ara, la pausa que m’ha obligat a prendre’m la salut m’ha fet assaborir el meu estat actual, el nou espai, un espai fet i refet amb l’amor i la solidaritat d’aquells qui munten una casa a un tros de carn estirat al sofà, i tot plegat amb un somriure als llavis i per la patilla. I tinc la meva vida que m’espera a tocar de casa: la velocitat, sigui amb la bici sigui amb el Toyota (quasibé per estrenar, llamp de rellamp!), les classes, la muntanyeta, el ioga, les visites a la penya d’arreu, i un llarg etcètera.
El 2010 pinta bé, i do: ha començat amb molta il·lusió i estrenant casa i molts projectes, formigues incloses, i bé, posats a confessar, amb una allau de tendresa i passió que encara ara em sembla un desig digne de la millor nit de Reis. Tot i que la bonhomia acabés demà, aquest any ja millora amb escreix l’anterior. I tot just han passat cinc dies… bé, sis!
Una vegada més, me’n vaig a dormir a l’espai tant conegut, aquell que vaig veure tantes vegades just abans d’entrar en el son amb tants somnis, el meu univers, i una vegada més, recordant els somnis d’infant, la meva realitat, penso com de gran n’és la vida en el fons.


Actions

Informations

Leave a comment

You can use these tags : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.