Set de comunicació

6 11 2009

cap-on.jpgLes emocions, tan estranyes i caòtiques com semblen, són totes elles respostes del nostre organisme davant de certs estímuls externs, estratègies del cos per respondre millor en certes situacions concretes, són la manera com establim relació, comunicació, amb el nostre entorn. La por, per exemple, és la resposta del nostre organisme en cas de perill; alhora, la tristesa és la resposta dels mamífers en general (els que tenim gramàtica i els que no) quan estem en un estat que potser per nosaltres mateixos ni tan sols menjaríem, i convé que ho fem entendre als altres membres de la tribu perquè ens puguin donar el seu suport, el seu escalf.
I, així mateix, l’atracció (estrella d’aquest post), la fase més inicial i fugaç del possible enamorament, és la resposta del cos quan vol i desitja informació d’altri, la víctima, informació necessària perquè el procés flueixi, perquè s’esdevingui el que s’hagi d’esdevenir (bé sigui obrir els ulls un bon dia i espantar-se de qui es té al costat, bé sigui obrir els ulls un bon dia i alegrar-se de qui es té al costat, bé sigui obrir els ulls l’endemà i veure que, malgrat el que podia semblar, no hi ha ningú al costat).
Tot són senyals: una mirada o una no mirada, una paraula dita o una paraula no dita, un sí o un no, cinc minuts d’espera o una puntualitat anglesa, un pit despistat que frega una esquena o un moviment esquiu evitant tot contacte, i un llarg etcètera que fa que, a tots els que hem estat alguna vegada en aquest estat, se’ns escapi el somriure per sota el nas…
I és que no hi ha ningú tan cagadubtes i agilipollat com algú víctima de l’atracció.
Cada paraula dita és motiu d’una reflexió important, i escollir una bona estratègia per entrar en contacte amb l’altre es converteix en tot un màster, i si no que li preguntin a  l’Amelie. I què dir del vestuari? Algú ha vist mai un/a penjat/da com un fuet que triï la camisa a la babalà? (o al tuntún?, dit en català incorrecte!) I per què? Per veure la reacció de l’altre davant l’estímul premeditat, per (una vegada més) tenir més informació.
Tot destinat a poder saber quina és la posició de l’altre davant la nova situació.
Situació que, si no es vigila, pot venir marcada per un cúmul de malentesos insignificants que provoquen un efecte dominó de tres parells de collons. És molt difícil interpretar sempre bé una mirada, un gest, un silenci, un contacte. És molt difícil evitar els “jo em pensava que…”, “ostres! no m’hi vaig ni fixar…”, “ara que ho dius…”, etc., vagin en el sentit que vagin. I és prou fàcil patir innecessàriament.
Si un no diposa d’una bola de vidre, doncs, en algun moment haurà de saltar sense xarxa, perquè si espera saber si hi ha xarxa o no per saltar, es pot trobar que se li escapi el tren o que, arribat el moment, només pugui compartir el líquid per netejar la dentadura postissa…
Com bé deia la meva àvia, “és molt fàcil dir gall o gallina quan se li ha vist el cul”. I sembla que, als humans, sovint ens és impossible veure-li el cul a la realitat, per molt que ho desitgem i ens hi matem, sinó que l’hem de viure i experimentar, mullar-nos, prendre una decisió, i després intentar comprendre-la i, si cal, rectificar-la, que sempre s’hi és a temps.
Ningú ha dit mai que sigui fàcil, i la por al rebuig n’és un dels motius. Ara, la recompensa a què s’aspira és una pila de sensacions úniques, impagables, genials. És sentir-se més viu que mai. I no ho oblidem: també és poder vestir-se a la primera, parlar sense treure fum del cap o poder quedar sense haver de fer un màster. Que no estaria malament.
Només hi ha un camí que ens faci fer menys el mico i que ens faci ser més humans (comunicació, si us plau, comunicació) encara que molts no hagin entès, encara, per què es fa llengua a l’escola. :)

Un tros de fang, Set Tota la Vida, Mishima

El dinar dels muts, Les Claus de Sal, Gerard Quintana


Accions

Informacions

3 comentaris per “Set de comunicació”

6 11 2009
madame (15:00:19) :

ulls esbatanats. pupil·la dilatada. foc a les galtes. tremolor de mans. batec desmesurat. el temps es contrau.
I ara, tu, tradueix

6 11 2009
Pubilla (15:10:10) :

Sexe?
Jajaja… Si més no, gotetes d’emoció!

13 11 2009
bornna (19:21:01) :

Ovació!!!!

Dragon, Moment molla, Dickies, Efecte passadís, penjat com un fuet, ja et pots calçar…

No cal que ho tradueixis ;)

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.