El misteri de la muntanyeta

2 11 2009

pa302297_g1_r.JPGAquest post li vull dedicar a ella, a la meva companya incansable.
Ja fa un parell d’anys ens retrobàrem després d’anys d’absència de contacte. Per variar, els primers contactes foren accidentats, però tot i així de seguida esclatà una espurna que encengué un foc que encara avui no para de cremar, i sembla que té llenya per molt de temps…
Per tots els meus coneguts, la nostra relació ha estat una sorpresa, i es pregunten quin deu ser el misteri que amaga.
I és que més sedentària que jo no hi havia ningú. Odiava l’esport i tota activitat física que s’hi assemblés, acceptuant alguna activitat eroticofestiva, clar… A l’escola, a les classes de gimnàs, era la que aguantava la corda o posava bé els calaixos del “plinton”. Des que m’apuntaren a l’Esplai Estel, no trobava cap sentit en matar-se a pujar una muntanyota, total per després baixar-la cagant llets. Abans de cada excursió, m’amagava per qualsevol lloc del recinte, fins i tot sobre els vàters, perquè no es veiessin els peus per sota les portes. Però sempre em pillaven, i m’acabava trobant motxilla a l’esquena, en plena muntanya, amb els peus fets caldo, i unes ganes boges de fotre-li una cara nova al monitor escombra (Jaume, Gerard, Déu us ho pagui, que jo…).
I com m’agrada ara disfrutar de la muntanya, del silenci, del meu cos, del clima, dels paisatges… amb ella, l’Orbea. Ha estat tot un descobriment en una època de descobriments varis.
En aquesta vida tan caòtica que tinc (en què, de fet, encara no tinc el meu raconet), trobar una via per sentir-me amb mi mateixa durant una estona, sentint-me cada part del meu cos, el seu estat, i com va canviant a mesura que avança en el trajecte, ha estat i és tot un luxe.
No es queixa mai, aguanta els cops i les patacades que facin falta, i amb quatre moixetes es torna la més preciosa del poble.
Em dóna forces, salut i m’ajuda a no fumar. I em fa viure moments excepcionals i originals tots ells: des de petar la cadena a 500m de casa, aterrar entre esbarzers salvatges, i menjar-me en respirar les mosquetes que m’acompanyen en el camí, fins a perdre’m buscant un poble que va resultar ser una casa de pagès. Vaja, com la vida mateixa, tota una aventura!
També m’ajuda a conrear cada dia més les meves capacitats d’acceptació i de superació, acceptació i superació dels entrebancs del camí, acceptació i superació de mi mateixa.
Endavant, sempre endavant.
Algunes vegades tinc expectatives de suar la cansalada com mai, i resulta que el meu cos va sobrat; d’altres, les expectatives són fer una passejadeta suau i acabo arrossegant-me com un cuc fins arribar a alguna plataforma tova horitzontal. Però d’això es tracta: d’afinar cada dia més la punteria, conèixer més les meves preferències, els meus límits, i treballar el meu cos perquè es trobi millor, per sentir-me millor. A pas de formigueta, sí, però constant. No vull pas fer el Tourmalet, però no penso deixar de fer km i km…
Ara arribo dalt de les muntanyes i em sento de collons de bé. Em sento bé per ser on sóc, per haver arribat on sóc com hi he arribat (encara que sigui amb el fetge sortint per la boca!) i per poder disfrutar d’aquestes sensacions en contacte amb la mare natura.
Tot un misBTTeri. O no. Potser només cal estar bé per poder disfrutar d’allò que t’ofereix la vida, el planeta que t’envolta.
Endavant, sempre endavant.

Sense renunciar, Aspencat

Love is rare, Morcheeba, Fragments of Freedom


Accions

Informacions

4 comentaris per “El misteri de la muntanyeta”

5 11 2009
Babbo's (20:10:35) :

D’entrada, no sabia que el musachs tingués ull de peix. Pubilla…ja sé que no t’ho sembla però estás molt bé. Escrius cada vegada més bé. He llegit coses molt ben trenades. Valoro molt com escribiu els que en sabeu. Potser més que “el que escribiu”. Sòc dels que estem segurs que escribin bé…el tema surt, suant perrò surt.
Aquest desordre que et premies, no és tant cert. Et noto cada vegada més tranquil, serena, madura…em molta personalitat.
Pubilla ets una dona envejable. Has lluitat, ja fa anys…abans de Firenze ja lliutaves. Babejo fortament quan veig, llegeixo o escolto la Pubilla…!

5 11 2009
Pubilla (23:13:51) :

Sempre en lluita, i sempre amb tu al meu costat…
M’emociono fortament cada cop que m’acarones amb les teves dolces paraules, cada cop que em fas partícep d’allò que veus en mi. És un luxe tenir-te, babbo… I per molts anys! Petonarros dolços

1 09 2012
win at slots (07:44:35) :

Nice Posting done by you. i always find you your blog intresting.keep on posting such nice things

28 09 2012
college essays examples (15:05:35) :

Mer innerstad där innerstad finns, mer förort där förort finns. En status qou-politik som inte direkt är framåtsyftande utan enbart konserverande, ja till och med bakåtsträvande och konservativ.

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.