Un collaret de perles

26 10 2009

satisfaccio.jpgÚltimament, la meva ratxa de mala fortuna ha absorbit els meus pensaments. I ja va sent hora que deixi de llepar-me les ferides i llepi altres coses, com ara a mi mateixa…
I és que tinc molta sort. Tanta que, com em va dir un bon amic, em podria fer un collaret amb les perles que vaig trobant fent el meu camí. Aquest cap de setmana he tornat per terres del sud, prop d’on he estat els dos últims anys, i el balanç (més o menys acurat) ha estat inevitable.
Qui m’havia de dir a mi que gaudiria del Carnestoltes de Pego amb el musculator d’Almoines, i que encara avui ens faríem visites de cortesia…
Qui m’havia de dir a mi que de carbasses grosses i brillants descobriria superherois amb capes brillants, capaços de sobrevolar un Dragon Khan digne dels millors equilibristes…
Qui m’havia de dir a mi que coneixeria la dolçor, un encant de persona al costat de qui tantes coses he après a gaudir (salut i muntanya! jeje)…
Qui m’havia de dir a mi que toparia amb la Kènia, la pubilla amb més energia que mai hagi conegut, i prou empenta per remoure cel i terra i aconseguir el que es proposi…
Qui m’havia de dir a mi, en definitiva, que aniria trobant tantes perles pel camí.
I, finalment, qui m’havia de dir a mi que encara ara les trobaria, que no és cosa puntual d’aquells temps, ni de les terres montblanquines, sinó que segurament aniré trobant gent bona, autèntica i amb qui compartir els dies allà on vagi, sigui a la Plana sigui a Tumbuctú. Perquè jo també sóc una troballa per a alguns. I això és una immensa sort.
Sembla impossible però ja he deixat enrere tota una manera de fer, tota una etapa, una espiral malèfica que em xuclava, que allò sí que era un problemón pelut i lleig… He superat entrebancs, he passat dols i he tancat ferides, i me n’he sortit. I ara miro endarrere i em sembla impossible que sigui cert. Encara em sorprenc quan penso en tot el que he viscut, i en com he canviat. Però sobretot em sorprenc d’on he arribat, tot i no tenir cap Nobel (encara, ehem!).
De fet, tret tres o quatre detallets (el pis, la family i quatre tonteries) no em puc queixar. Tinc tot el que vull i necessito: salut i energia per disfrutar del meu cos i els meus dies, sentit de l’humor per suportar els mals dies, recursos per superar qualsevol entrebanc i l’estima que tots vosaltres em doneu. Ah! I una feina que em fascina. En definitiva, sento la vida a les meves mans.
Només em falta complir el meu somni, però sapigueu que, entre tanta bonhomia, ja hi he posat fil a l’agulla! Ja passaré notícies quan n’hi hagi. Namasté, gent.

La casa por el tejado, Fito y Fitipaldis

Sólo vivir, Skalariak


Accions

Informacions

Un comentari per “Un collaret de perles”

18 11 2009
albert (16:03:11) :

Felicitats i que et duri, noia.

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.