Més que un club?

6 10 2009

guardiacivil_lescorts.jpgFa dies vaig poder viure un partit al Camp Nou, i com sempre va ser tota una experiència. Ara bé, feia dies que tenia ganes de parlar de certa faceta del club, i el fet de sentir ahir a Joan Puigcercós, parlant de Joan Laporta al programa Àgora de la Nostra, cada cop menys nostra, m’ha donat l’empenteta que faltava… Vaja, que vaig acabar indignada al sofà!
Políticament, no m’hi ficaré. Els que em coneixeu, sabeu de sobres la meva debilitat envers aquest històric partit i els personatges que ha deixat a la nostra història, a pesar de les persones o, millor dit, personatges que hi pul·lulen aquests últims anys.
La crítica ve pels elogis que va fer de Laporta com a president catalanista.
Catalanista? Què ha fet per ell per a la cultura catalana? S’omple la boca sobre la catalanitat i, a l’hora de la veritat, costa prou entrar estalades a l’estadi, parla en castellà a la mínima de canvi, no apareix a les votacions dels grans clubs relacionades amb el fet de tenir o no seleccions catalanes, ni en fa cap mena de ressò ni campanya, ell que en té els recursos, i les samarretes del Barça no estan ni etiquetades en català. En grec segur que sí.
Que no s’adona que l’himne del Barça és l’única cosa que saben en català molta gent de fora del país? Que no s’adona que si féssim com ell, que quan viatja  cap a les penyes de l’estat parla en castellà, i traduïssim l’himne, perdríem dels factors catalanitzadors més potents d’aquest segle? Que no s’adona que, si tot allò relacionat amb el club és en català haurà donat una raó de pes a moooolta gent per aprendre la nostra estimada llengua??
Almenys el Quicir i el Tema Sanjat ni parlaven del tema, no ens intentaven ensarronar, i que jo recordi mai tants jugadors del Barça han celebrat eufòrics una victòria espanyola… I cridant “Viva Espa…” (no puc ni escriure-ho!). Com és que a Itàlia tots acaben parlant l’italià, fins i tot l’Slatan, i aquí si diuen dues paraules a la celebració d’un títol ja és un mèrit?
Francament, si realment volem ser diferents que la Vecchia Signora o el Manchester, si realment som i volem ser més que un club, és perquè històricament el club ha desenvolupat un rol que va més enllà dels terrenys de joc. Representava tota una manera de pensar, uns ideals contraris als que en aquells moments eren representats per “el equipo del gobierno” (i no seguiré la caçoneta!). Si no, per molt que ens agradi el futbol de pitet que ens ofereix, el Barça acabarà sent un club de futbol pura i simplement, ni més ni menys.
Al final acabarem com els pericos, que defensen un equip que pren el nom de la cultura que més mal ha fet a la cultura catalana i a tots aquells qui la defensaven i la defensen, que encara dura la història (retallades als estatuts, balances fiscals d’escàndol, etc. etc. etc.).

Avui com ahir, Obrint Pas, Terra, 2002


Accions

Informacions

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.