Torna la calma (esperem…)

18 09 2009

images.jpgSegueixo fent camí, un camí que m’ha portat fins a La Gleva, treballant a Manlleu i (aquest any sí!) amb les oposicions aprovades. I em sento bé. Sóc a casa, més pubilla que mai, mantenint viu el testimoni dels que hi han viscut abans que jo, cosa que m’omple de satisfacció. Ara, que no tot són flors i violes, no tot va “sobre rodes”, precisament…
Encara que sembli mentida, per mi acabar les vacances suposa un retorn a la (certa) calma de la menyspreada rutina.
I és que des del maig que tinc la sensació de viure en una muntanya russa, en un Dragon Khan digne dels millors herois amb capa super brillant i somriure trapella… Per culpa de l’allau d’esdeveniments va acabar sent impossible continuar amb els hàbits que calen per estar bé, i ni parlem de la bicicleta…
Les oposicions van enllaçar amb el trasllat cap a la Plana, cosa no gens fàcil (tot i l’ajuda de dos cavallers montblanquins com n’hi ha pocs, Comtes de Bargalló i Queralt, mil mercès!) si tenim en compte la quantitat d’andròmines que havia acumulat, la paperassa, l’aquari i un llarg etcètera. A més a més, cal recordar que en aquell moment encara no sabia on tindria plaça. Quan semblava que tornava la calma, i en el moment d’anar a tancar definitivament el pis i l’etapa per la Conca, vaig aixafar el meu estimat porsche en un accident d’allò més estúpid… Físicament no va tenir conseqüències, però durant molts dies vaig tenir malsons d’allò més angoixants.
Sort que he pogut fer servir el de la matter, que es va trencar la mà… Bé, l’he tingut fins que he pogut.
L’altre dia, tenint-lo aparcat, es va desfrenar el fre de mà, i el cotxe es va passejar uns 250m de nit, sense llums ni conductor, i marxa enrere… un espectacle, vaja, que per sort no vaig veure. El que sí que vaig veure va ser el resultat, que, tot i que podia ser pitjor, era prou lamentable.
I, finalment, quan ja havia portat el cotxe al taller i tornava cap a casa, aquest cop amb el cotxe del pare, en plena carretera vaig topar amb un senglar immens, i no em vaig estampar de miracle. El cotxe està prou bé, però el que és jo, tinc ganes de comprar-me un patinet.
La resta bé. Noves cares, nous instituts i noves emocions.
He disfrutat de totes les festes majors que he pogut, i he de dir que cap com la de La Gleva, la millor amb diferència: quin nivell, quina classe, i quines activitats! Resto pendent d’ensenyar-vos el testimoni visual del primer concurs d’escalada d’apilament de caixes de cervesa… Increïble! I quin servei que tenien a la barra! ;)
Tot plegat, amb un regust d’extrema dolçor als llavis, una dolçor Montblanquina, que em recorda i em reviu un munt de cares apreciades i llocs per sempre assenyalats. Fins i tot els alumnes, sobretot els de l’aula d’acollida i els de primer de batxillerat (quina promoció!), m’han deixat un record per sempre agradable. Us recordo tant!
Ha estat tot un plaer.


Accions

Informacions

2 comentaris per “Torna la calma (esperem…)”

20 09 2009
bornna (16:41:20) :

Caram, estàs pletòrica. Pletòrica en la redacció i pletòrica perquè només algú en aquest estat és capaç de superar tant d’entrebanc automobilístic. Ara, ja sabem que a fer prediccions no et guanyaries la vida i hauries perdut una part molt teva ;) (Infortuni, que me l’he llegit) Una abraçadota

20 09 2009
Pubilla (16:53:52) :

Jejeje… Tant patir tant patir, i al final hauré de donar les gràcies a la p… oració adverbial ;) I sí, ja ho sobrevisc tot i, com als gals, ja només em fa por que el cel em caigui damunt el cap! Petonarros heroi

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.