La pubilla del Ter

Encara sense veu, trinxada, massegada i amb el nas rajant, però feliç, encantada amb la primavera (i la sang alterada!) i amb la gran diada del nostre gran país: Sant Jordi.
Així és com estic avui.
Dijous a l’institut va ser un dia intens que preparava des de feia dies: hi havia una gimcana literària que va fer moure 160 alumnes cada 20 minuts i durant dues hores; i potser va ser un miracle, però la qüestió és que va sortir rodona, i els nanos van xalar com mai!
Més tard, hi havia dos actes literaris, que van sortir prou bé tots dos; l’últim, el dels grans, va tenir un dels moments més emotius del curs, quan els de batxillerat ens deleitaren amb una composició literariomusical feta per a l’ocasió… Tot un plaer, sí senyor! Ho recordaré tota la vida! Com n’és de bonic fer-vos gaudir i gaudir amb vosaltres! I no només fotre-us crits!
I després… Classes per la tarda! Això i la passejada posterior per les paradetes de Reus m’acabaren de destruir. Tants nervis i tanta tensió, no podien passar desaparcebuts!
I divendres… Ai quin dia, el divendres! Socorroooo!!! What a night, profe!!! Jaja!
Hi havia el concert de Manel a Tarraco, i després de quedar-me sense entrada a Vic, em feia més il·lusió que mai, i va ser tota una explosió d’eufòria, fins i tot potser massa!!
La veritat és que entre les birres, l’ambient, el grup (que els teníem a tocar, per desgràcia seva!) i la companyia (Kènia and company power!!!) la rauxa estava garantida! Fins i tot vaig tenir temps per tirar la canya descaradament enmig del meu propi torneig medieval, la víctima de la qual una mica més i cau de cul rodó! Mon dieu mon dieu! Prèviament havia tirat de tàctiques medievals, però com que vaig tenir la sensació que  no em funcionaven del tot, que diguem, vaig decidir tirar de la tecnologia del segle actual i deixar anar una petita bomba de rellotgeria, a veure si fa el fet! I, tot i tenir la sensació d’haver-me equivocat de diana (com sempre! algun dia n’aprendré!!!), vaig tenir la gran sort de fer una gran troballa més tard que m’ho va fer oblidat tot per unes bones hores, tot un tros de divertimento que em va fer gaudir d’una nit intensa i càlida com ja no les recordava… Massa nits tacant els llençols de casa!
Finalment, sense enganyar ni fer mal a ningú, la nit havia estat rodona, sense por, tastant els plaers que em brinda la vida sense pensar massa en els que em són prohibits, i sentint-me viva com feia temps! Un puto èxit, vaja!
I dissabte, visita de cap de setmana de la marona, que està més dolça i maca que mai, i forta com un roure centenari, arrelat al seu lloc com mai i desplegant totes les seves branques i la seva magnificiència… Que bé que m’ho he passat! (tot i la ressaca i el trinxament sant jordià!) I com m’agrada gaudir de tot plegat! Tot sovint, la vida és mervallosa, et somriu i et bressola i t’empeny a seguir el teu camí… I si et rodegen prínceps, princeses, cavallers, nobles, joglars, bufons i trobadors, encara més! Visca ST Jordi!!! Visca Montblanc!!! I Visca Catalunya lliure!!! I la setmana que ve, Sant Tornem-hi!!! Visca!!!