Ficció
10 02 2009
No sempre triem allò que ens arriba.
Quan menys ho esperem, ens arriba una alenada d’aire fresc, una presència que ens aclapara, una percepció que ens atrau i ens absorbeix el pensament… Pot ser que tot plegat no ens porti enlloc, que no ens vegem començant un camí ja que som conscients que el rumb de cadascú ens separa. Però això no treu que sentim el que sentim, i que restem units per sempre més per aquesta emoció incontrolable, amanida de quan en quan amb algun “si fos més…”, “si no fos tant…”, “si ens haguéssim trobat en un altre moment”…
Però això, com diu el mestre, no deixa de ser ficció. Encantadora i molt agradable, sí, i gairebé real, però ficció.
Anna, estaves espantada, però no passa res, pots confiar amb nosaltres de debó. No et deixarem de veure igual que sempre, saps que ets una persona molt important en les nostres vides, ocupes un raconet de cadascú. Ets una professora excel·lent i no ho dic per ser pilota de veritat (em pots suspendre igual eee jejejeje), però dones importància a altres factors que altra gent no veu i en canvi ens influeixen molt. Tu has aconseguit que esperem els dijous i els divendres amb ilusió, amb ganes de saber que passarà en aquella classe.
Després també vull dir que tens una forma d’esriure única, fas que el text que llegeixes no et deixi indiferent, et causa emoció, arribes directament al cor. A mi personalment m’ha arribat aquest text. Dir-te que me n’alegro que els nostres comentaris t’hagin ajudat, per molt que sigui només una miqueta. De vegades tenim la sensació que les persones són d’una manera però realment l’únic que veiem són simples ombres, un simple aspecte del que no pots observar el seu interior. Aquí al menys tens més que una alumna tens una amiga que per molt que sigui, o fins i tot siguem uns crios a vegades també podem ajudar. I jo en aquest cas saps que te puc ajudar jejejejejejejje.
Un petonet Anna, i que si necessites alguna cosa més ja saps me crides pel mig del passadís i jo ja vindré fent el ruc com sempre jejejejeje.:P
A vegades les persones experimentem sensacions que ens provoquen una confusió de la realitat, una gran idealització d’un aspecte potser enganyós, però tot i sabent les conseqüències, tornem a caure-hi com si fos el primer cop. No obstant això, no hem d’amargar-nos o bé intentar maquillar-les perquè no les notin els altres, però la qüestió és que som persones i seria més preocupant el fet de que no experimentèssim aquestes sensacions.
Suposo que només amb la conclusió que et mostro amb el text no cal que et convènci més en que no t’has de preocupar per cap motiu dels que ens vas donar si?
Ja saps que ens pots donfiar qualsevol cosa i viceversa.
1petonet Anna fins demà!
Nenes! Jo ja pensava que, de fet, l’aprenentatge, com l’acollida, són mutus i recíprocs, i un cop més el temps m’ha donat la raó! (com a les rentadores zanuSI!)
Ha estat molt bé tenir unes converses tant franques, i és bo constatar que tots som persones amb el nostre món, enriquidor i divers, siguin quines siguin les nostres circumstàncies vitals actuals. I com bé dieu, no se sap mai qui, amb un bon cop de mà o empenta (qui sap?) t’il·lumina certes ombres i et fa sortir de la caverna… No cal que us digui com d’agraïda n’estic!
I Cèlia, encara que fos peloteo, m’has fet un missatge per emmarcar, moltes gràcies. Només que la meitat fos veritat, ja em cauria la baba! Tot i que, posats a dir, ser bona profe amb bons alumnes, sempre és més fàcil!
Fins a la propera, hermoses! I a treballar!
ara em cau la baba a mi jejeje
un petonas que t’ho mereixes
Fas classes particulars? Chapeau.
betmataro