Feliç aniversari, pubilla!
25 08 2008
I com aquell qui no vol, ja en fa un any.
Tot i que les vacances m’han permès voltar i deixar l’ordinador a casa (ja el passejo prou per temes laborals), no podia deixar passar el nostre aniversari.
Et pensaves que me n’oblidaria, eh? Doncs no! Massa coses hem viscut, ja…
Amb tu he rigut, he plorat, he reflexionat, he brotat, m’he emprenyat i desfogat, he sommiat, m’he relaxat, m’he alegrat, m’he sentit sola, m’he sentit plena… en definitiva, m’he despullat. I el balanç és positiu. M’agrada el que m’ensenyes.
Encara recordo els primers articles, cagada de por pels canvis que acaba de viure i pels que encara havien d’arribar; els atacs de ràbia i impotència durant la retallada del nostre estatut; els festivals circenses que ens han deixat els polítics i, com no, la teva; amb tu he caigut a l’abisme, he sortit a camí i ara volo amb la meva capa brillant, digne dels superherois que he trobat compartint el viatge amb tu. I és que un any de vida dóna per molt, i quan gràcies a tu el puc rememorar, en sóc encara més conscient.
Així que només puc dir una cosa… Per molts anys ens poguem seguir omplint mútuament: jo seguiré aportant la tinta que em corre per les venes (ni que sigui virtual), i tu em seguiràs mostrant el meu reflex, l’altra. És tot un plaer.
haig de felicitar el gendre que ja ha fet un anyet?
Gendre???
Home, mira que tinc una relació prou íntima amb el meu bloc, però tant com per dir-ne gendre… A veure si llegim més entre línies, babbo!!! Un petonàs
Felicitats a la pubilla
M’agrada que volis amb la teva capa brillant. De fet, diria que tots en tenim de capa…ara bé, de vegades cal que algú ens faci veure que la tenim i com la podem fer servir. Tu has fet veure a alguns que tenien capa i com la podien fer servir…ja et tocava poder lluir la teva.
Ja sabem que això de la capa depèn sobretot de cadascú, de la manufactura…
Ara, gràcies pel piropo. A mi també em prova la teva companyia!