La pubilla del Ter

Tornem a la càrrega, i amb més força que mai. Les vacances ja consumides es noten, i encara més es noten les que queden per consumir…
I tornem a lluitar pel nostre territori, a favor de la seva conservació i la seva preservació, i en contra de l’enriquiment d’uns pocs mitjançant la seva especulació.
El mes d’agost de l’any passat aquest bloc ja es feia ressò de l’aplec de putrefactes que s’estava organitzant en aquesta part majestàtica del nostre territori, com és la muntanya màgica de Montserrat i el seu voltant.
El mes de gener recordàvem com estava la situació en aquell moment, i vèiem com la poca gent sensata que quedava cada dia tenia més inconvenients per poder defensar el patrimoni de tots.
Malgrat el clam popular que suposa el gran número d’adherits (entre individus i entitats de tota mena) a l’oposició que gestionen des del GIC, malgrat els informes desfavorables, malgrat Medi Ambient de la Generalitat consideri el projecte insostenible i el Pla Territorial provisional el qualifiqui com a zona a protegir, l’ajuntament de Collbató va aprovar l’ampliació el passat 16 de maig, al·legant que els que no vivim al seu poble no hi tenim dret a vot, no comptem. Així doncs, ja es torna a targiversar la visió del patrimoni col·lectiu, i no es considera que sigui de tots, també dels que vivim fora, sinó que es considera terra de ningú gestionada pels més propers sota el dret de proximitat. Quina fal·làcia!
Ara, la gent de Salvem Montserrat enceten una nova campanya per aconseguir fons per poder seguir lluitant i plantant cara als interessos dels putrefactes apoltronats, perquè els advocats no són gratis, ja ho sabeu.
Així doncs, des d’aquí vull animar-vos a tots a contribuir, en la mesura que tothom pugui, a aquesta campanya popular, sent conscients que és el camí que ens queda si no volem que el muntatge visual del territori pendent d’industrialització que us adjunto sigui una realitat.
Aprofito l’ocasió, que de vacances no és tant fàcil de trobar, per apuntar les meves paraules contra Telecinco, aquesta tele que sembla neutral però que no s’està de firmar manifestos explícits contra l’ús social de la nostra llengua. És indigne que un mitjà de comunicació amb una visió tant perversa de la nostra realitat sigui líder d’audiència al nostre territori, encara que només sigui en algunes franges.
En aquest sentit, s’està fent córrer un correu per fer difusió d’aquesta notícia absent en la majoria dels mitjans, del qual us en reprodueixo un fragment per si voleu contribuir en la cadena de difusió.
“La cadena de televisió Telecinco s’ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d’intel·lectuals a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d’aquest grup d’intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l’única ‘que pot ser-li suposada’ als seus ciutadans’.
Telecinco és la primera televisió que s’adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l’informatiu del migdia, que ‘posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte’.
Si ells s’adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco. Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!
Telecinco mai més!
Passa-ho.”
Des del meu racó, animo a tot aquell que encara pensa que no hi fa res què miri ell a casa seva a ser conscient del poder que té quan tria a quin canal li dóna el recolzament de les xifres.
Ja va sent hora que tots plegats ens responsabilitzem d’allò que està a les nostres mans com a individus, sense excusar-nos amb la multitud de coses que, almenys aparentment, no depenen de nosaltres com a col·lectiu.