La pubilla del Ter

Bé, després d’haver pogut gaudir de la meva primera patum, només puc dir una cosa: patim, patam… patum!!!
Tinc el cos nafrat (i quan dic el cos, vull dir el cos), les mans cremades, l’esquena trinxada i les cames encara ara em fan figa. Això sí: l’any que ve que m’hi esperin, que peti qui peti per corpus estaré a Patum!
Només arribar, jo ja volia sortir a saltar, però els veterans em van fer prendre paciència i una mica de barreja… No massa, no, que una beguda tant dolça ja pot ser bona, ja, que a mi no m’entra. De cop arribava el moment: entràvem a saltar el ball de l’Àliga. I va ser impressionant! El principi prou tranquil… i de cop l’eufòria! Quina eufòria! I ens vam quedar amb els Nans Vells, els Nans Nous i els gegants. Arribats aquell moment, en Xocoman, defensat per la seva veterania, em va recomanar que em mirés el primer salt de Plens des de fora, o que saltés a baix, a l’altra plaça, i que després decidís què fer en el segon.
Però què podia fer jo si, precisament gràcies a les indicacions del gran xocoman (als teus peus un cop més! després del descobriment de La Gossa el llistó estava ben alt, però noi, sempre et superes!) em trobava amb els meus pantalons amb butxaques, xiruques a tope, camisa per cremar, gorro patumaire, mocador i les ganes a punt de caramel?? No hi havia alternativa: saltava el primer salt de plens, i si calia ja ho feia sola… Finalment vaig saltar ben acompanyada a banda i banda, i un guia de luxe que em va fer disfrutar com una nena (merci Pitu!).
Un cop començà la música i les llums es van apagar, vàrem anar directes a l’infern: tot era fum, foc i calor!!! Molta calor!!! I empentes!!! I enmig de tot, de tant en tant, algun crit del guia: amunt!!! amunt!!! El tenim darrere!!! A la dreta!!!
Cordons quin merder!!! I quina festa!!! En algun moment podia aixecar la vista i contemplar el moment, el meu voltant, l’infern a Berga, tot i que ràpidament ens acostàvem a un ple i tocava baixar la cara per no quedar sense ella…
Només acabar ja tenia ganes de tornar a entrar, i mentre fèiem la birra postplens, aquella per treure’s el gust de fum, no podia fer altra cosa que cantar encara la musiqueta i no parar de recordar flaixos del momentàs que acabava de viure… Vàrem tornar a saltar més nans i més gegants, i en una de les rondes vaig ballar Turcs i Cavallets, Nans i Gegants a primer línia, tu, a tocar de la rotllana que els feien. Quina festassa més autèntica!!! Realment, morir sense haver saltat una patum és un pecat, i dels grossos!!!
Al segon salt de Plens, va ser la tralla! Vaig saltar de bracet amb l’amfitrió que ens acollia (merci Miky!) vàrem quedar apretats entre ple i ple, just al bell mig de la plaça, i (almenys) jo no podia ni avançar ni retrocedir, i notava ben bé com el foc em queia per sobre, literalment… El resultat: pantalons esparracats i negres com el sutge, camisa foradada, barret a topos, mocador estrenat i el cos trinxat, talment com la ceba a punt de tirar al sofregit!
Amb aquesta pinta, vaig intentar sobreviure com vaig poder a les sardanes i a la patum dels borratxos, ja ben entrada la matinada. Quan ja vàrem ser al campament base, enmig d’una bona conversa, vaig poder contemplar en diferit i per la tele tots els moments que acabava de viure, i encara no m’ho podia creure… Vaig anar a dormir contenta i satisfeta com una reina!!! Morta, incapaç d’aguantar un minut més del que vaig aguantar, però com una reina!
De fet, mentre escric aquestes paraules els braços se’m cansen i les cames em pesen, així que seguiré recollint-me a veure si em recupero aviat, que hi ha vida després de la Patum. Això sí: queda en el record una nit màgica de foc, calor i passió. Collons quin país més maco i més ben parit que tenim!!! Visca la Patum i visca Berga!!!
******
Us deixo el link d’un vídeo on es veu prou bé què representa la Patum, com es ballen i es viuen els gegants i els capgrossos de la Patum!